'Estris', 50 anys al servei del lleure

“La revista Estris és una revista específica del sector del lleure educatiu i en català que aporta continguts i recursos per als monitors (educadors en el lleure) per donar suport i acompanyar la seva tasca educativa”, explica Xavi Nus, actual director de la revista i fins al gener passat també president del moviment d’esplais de la Fundació Pere Tarrés, el Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans (MCECC), que edita la publicació.

La revista ha arribat als seus 50 anys, en format bimestral i amb un tiratge de 4.000 exemplars: “Cada número compta amb un centre d'interès que aborda amb més detalls i que és diferent cada cop”, explica Nus. Les desigualtats, la participació infantil, l’emergència climàtica o el lleure en temps de pandèmia han estat alguns dels temes protagonistes dels últims números de la publicació. A més, cada nou número inclou fitxes d’activitats, recomanacions literàries i cinematogràfiques, articles d’opinió, una proposta de ruta, notícies del sector, un manual i entrevistes… i tot plegat es complementa amb el portal web estris.cat.

Però, què ha significat una publicació com aquesta en el món del lleure durant tots aquests anys? “Ha estat un pilar de referència per generar continguts i debat i aportar recursos per a diferents generacions de monitors i monitores. Hem volgut esdevenir un far per acompanyar i orientar la seva tasca educativa. La revista Estris ha mantingut el seu compromís amb l’educació en el lleure i ha ajudat a posar en relleu a la societat la importància del lleure educatiu, que esdevé una escola de ciutadania per als infants i joves”, diu Nus.

50 anys d’història

Fem un viatge per conèixer l’inici del projecte. “La revista neix el 1971 en el marc del Servei de Colònies de Vacances de Barcelona (Càritas), organisme que acaba esdevenint la Fundació Pere Tarrés. Era un organisme nascut el 1957 que tenia com a objectiu promoure les colònies com una oportunitat per créixer, estar en contacte amb la natura, jugar, aprendre, adquirir hàbits i valors i assegurar una alimentació saludable en plena postguerra espanyola. Durant els anys següents, la necessitat de capacitar els monitors que atenien els infants a les colònies impulsa els primers cursos de formació de monitors i directors de colònies, que el 1970 s’acaben organitzant sota el paraigua de l’Escola de l’Esplai, la primera escola de Catalunya dedicada a promoure el lleure educatiu”, explica Nus rememorant els inicis de la publicació. “Fruit de la necessitat de crear i difondre materials de suport per a la tasca dels monitors i monitores dels centres d’esplai i de les colònies, l’Escola de l’Esplai engega, un any més tard de la seva creació, la publicació de la revista Estris. En un principi no s’edita com una revista, sinó com un recull de fitxes educatives pràctiques agrupades sota el nom d’Estris per a l’educació en l’esplai, en un format de mitja quartilla i sense una periodicitat definida”.

El 1987 és quan aquest recull de fitxes agafa un nou format, amb la publicació del número 1 de la revista tal com la coneixem. Pel que fa a la versió digital, l’any 2013 es fusionen la web Engrup.cat i la revista en format paper per crear Estris.cat, per esdevenir el punt de trobada del lleure educatiu en format digital. “Un contingut pioner que s’ha anat adaptant a les necessitats de l’actualitat per abraçar més gent i ser més fàcilment accessible i que ens ha permès arribar on som ara”, explica Nus.

Cinquanta anys després, l’esperit inicial de la publicació s’ha mantingut intacte: esdevenir una eina, un estri, per aportar recursos i continguts i acompanyar les persones que eduquen en el lleure a la seva tasca.