Infància 13/06/2020

Un estiu en què caldrà mantenir distàncies

Aquest estiu res no serà com abans. ¿Com transmetem a la canalla aquesta nova realitat?

Laura Pinyol
6 min
Un estiu En què caldrà mantenir distàncies

La fase 2 de la desescalada ha permès la reobertura dels centres educatius, que tancaran el curs el 19 de juny, tal com estava previst al calendari escolar. El pla d’obertura elaborat pel departament d’Educació ha fet tornar alumnes a les aules, però en circumstàncies ben diferents d’aquelles a les quals estàvem avesats. Ho ha fet extremant les mesures de seguretat i higiene, fent complir les distàncies de seguretat, i en grups reduïts, que hi han pogut assistir un o dos cops per setmana, segons el curs. En el cas de les llars d’infants, han pogut obrir amb cinc alumnes com a màxim i amb les mateixes mesures de prevenció.

Els objectius principals d’aquesta proposta han estat oferir suport lectiu i orientació als alumnes, especialment als que es troben en finals d’etapa educativa, i en l’acompanyament tutorial i emocional de tot l’alumnat. Una manera d’acabar el curs 2019-20 menys abrupta que la que hauran viscut la majoria de criatures i famílies, amb una absència a les aules de sis mesos. Ho recordava el mateix conseller Josep Bargalló en la presentació del pla: “Al setembre començarem un curs inèdit en la seva realitat. I cal fer una reflexió a tota la comunitat, no només l’educativa: venim d’una emergència sanitària en què hem hagut de reinventar espais, i al setembre estarem en emergència educativa. Tindrem unes mesures de protecció civil i de salut pública que potser no seran tan restrictives, però hi seran”.

Una cloenda del curs que no deixa de ser un assaig previ dels temps que vindran: amb més incerteses i amb normes que no havien existit mai abans.

EL MÓN QUE VE

El compliment del distanciament físic de dos metres demana un esforç als adults i, a priori, sembla una missió impossible de complir entre els infants, joves i adolescents. Així doncs, la gran pregunta és: ¿com incorporem aquesta mesura de prevenció per evitar contagis tant en el seu dia a dia com en les tradicionals activitats previstes específicament per a ells durant l’estiu?

A mitjans de maig es van donar a conèixer també els criteris generals per organitzar les activitats de lleure educatiu per a l’estiu 2020. Georgina Oliva, secretària d’Atenció a la Infància, l’Adolescència i la Joventut, recorda que són “un factor imprescindible per al desenvolupament integral d’infants i adolescents” perquè “l’educació en el lleure avui és més necessària que mai: oferir una mica d’aire als infants i joves, poder tornar a poc a poc a gaudir d’espais a l’aire lliure, el contacte amb la natura, el retrobament amb les amistats”. Però admet que “el lleure serà possible si es fa d’una manera diferent de com s’ha fet fins ara”.

A grans trets, els criteris generals marcats pel departament de Treball, Afers Socials i Famílies entenen les activitats de l’educació en el lleure com una eina educativa de primer ordre i una gran oportunitat perquè nens, nenes i adolescents gaudeixin d’un lleure de qualitat i de transmissió de valors. Les activitats pròpies de l’estiu, com ara casals, colònies, acampades, rutes i camps de treball, han de poder continuar sent un espai per adquirir competències complementàries a les de la formació formal i integrar un ampli ventall de valors, com la cooperació, la igualtat, el compromís, la vida saludable i el respecte pel medi ambient, a més de millorar les condicions durant els mesos d’estiu dels nens i nenes d’entorns socioeconòmics desafavorits.

En el context actual, generat per les conseqüències del covid-19, el lleure es presenta amb una triple funció: ajudar a assumir i processar emocionalment les conseqüències i implicacions de la crisi, recuperar la convivència presencial amb altres infants i fer aprenentatges específics d’autoprotecció i nous hàbits. Tres reptes que s’han de fer compatibles amb els habituals de l’educació en el lleure.

DIFERENT PERÒ NECESSARI

“Són les autoritats sanitàries les que fixen la distància entre les persones i, a partir d’aquestes recomanacions, ens hi hem d’adaptar i fer possible el lleure”, apunta Oliva, conscient i reivindicativa: “Malgrat les enormes complexitats i contrarietats de com concebem la infantesa, en una balança de drets és primordial garantir l’accés al lleure, perquè durant el confinament hem batallat entre la col·lisió de drets i hem prioritzat el de la salut per damunt de tots”. Per això Oliva recorda “com ha calgut defensar la necessitat que els infants poguessin sortir al carrer” perquè “és millor fer-ho, encara que no sigui com fins ara, que no fer-ho”. Com també era millor, segons el seu parer, que els nens i nenes poguessin sortir per franges, amb mascaretes, encara que fos sense poder accedir a zones de jocs infantils, que no pas continuar tancats a casa.

Aquesta reflexió sobre què és millor per als infants és imperativa”, diu. I obre un altre focus en el debat “de realitats familiars”: “N’hi ha tantes com famílies: no tothom té pares i mares que poden estar pels seus fills mentre teletreballen estimulant, proposant jocs, eines i lectures”. Per això és fonamental “garantir l’accés al lleure i a l’escolarització”. I, alhora, tenir més possibilitats de “detectar situacions de risc”. Si això implica “minimitzar el contacte físic però maximitzar altres elements com el contacte amb la natura i altres infants, fem-ho. Encara que sigui amb distància i mesures estrictes d’higiene. Si no podem posar quatre infants en una tenda, imaginem carpes, posem-los capiculats, optem pel vivac. Si és possible, endavant, fem-ho i fem-ho divertit”. Es tracta de reinventar-se per garantir que les criatures continuïn gaudint de tots els aprenentatges vivencials que ofereixen els casals, les colònies i els campaments.

CONFIANÇA EN EL FUTUR

Els infants han estat els grans oblidats d’aquesta crisi. Les escoles van tancar un dia abans que es decretés l’estat d’alarma, el 13 de març, i els infants i adolescents van estar confinats fins que no es va autoritzar que sortissin per franges horàries a partir del 26 d’abril. Són 45 dies de confinament estricte que, quan es va flexibilitzar, va aixecar una onada de suspicàcia sobre si era convenient fer-ho. L’estigmatització com a possibles propagadors del virus planteja un deute pendent: valorar l’esforç i compensar-los per aquests mesos tan traumàtics i anormals. “Han sigut els grans oblidats de la crisi, amb mesures molt dures. Només cal veure que s’ha prioritzat abans obrir bars i restaurants que no escoles”, assegura Isabel Torras, professora de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL i especialitzada en petita infància, competències parentals i teoria del vincle.

Aquest estiu, caldrà evitar les aglomeracions i adaptar les activitats

“El que ens semblava una distopia, mesos enrere, ara hi estem abocats”, comenta, referint-se al distanciament físic entre infants: “Però hem de saber transmetre -i això és feina dels adults, perquè som un mirall- que estem en una situació temporal, en un procés de pandèmia, que evolucionarà en positiu i tenim esperança en el futur”.

“Aquest estiu no serà gens fàcil -diu Sergi Asen, de l’Associació Juvenil l’Esquitx-, és una situació complexa i són moltes les pors i les incerteses que des de les entitats d’acció social i lleure haurem de gestionar”. “Després de quaranta dies d’aïllament total dels infants, alguns en habitatges molt poc dignes, amb les escoles tancades, les desigualtats són més acusades que mai”.

VIUREM L’ESTIU 2020

La notícia és que hi podrà haver estiu”, reflexiona Xavi Nus, president del Moviment d’Esplais Cristians de la Fundació Pere Tarrés. La cosa més important serà “evitar les aglomeracions i adaptar les activitats”. I assegura, després de les converses amb Salut i Joventut: “L’estiu és una oportunitat per adaptar-nos, per veure com incorporem a la rutina els nous hàbits d’higiene de rentar-nos les mans abans i després de les activitats, com vetllem per la distància, com organitzem les tendes... que no s’assembla a com estàvem acostumats a fer-ho”. Però insisteix: “Volem ser un agent educatiu que serveixi també d’aprenentatge per als altres àmbits de la vida”.

Per a Xavier Nus, aquesta responsabilitat que ara “posa en el focus les activitats de lleure, també haurà de ser cosa de les famílies, que també s’hauran d’habituar a complir-les”. Perquè tots haurem d’aprendre a relacionar-nos d’una nova manera. Isabel Torres reconeix que algunes mesures “van en contra de la filosofia del lleure”, però caldrà “ser creatius perquè més val això que res”. Per això, cal “entendre-ho com un repte i una aventura”, amb el benentès que el discurs que l’adult sigui capaç d’adreçar als nens els “ajudarà a sobreposar-se a aquesta situació amb optimisme realista”.

Per a Asen, les normes són “difícils de complir”: 4 m( 2) per infant, 2 metres de distanciament, neteja estricta, grups d’un màxim de 10 infants i joves que no poden tenir contacte amb altres grups. “Tot i que les coses no podran ser com sempre, ens cal obrir les portes de les activitats d’estiu, acompanyar emocionalment, retornar a la socialització i recuperar a poc a poc aquesta estranya normalitat”. Amb aquestes condicions, llança una crida: “A veure si comencem a valorar més les entitats, que puguem treballar amb més reconeixement” i establir unes bases “més sòlides”, en què l’educació sigui cosa de tots, “perquè per educar un infant cal tota la tribu, i que la comunitat estigui organitzada per donar resposta a aquest gran repte i no deixar ningú enrere”.

“Potser no podrà ser, però hem d’intentar complir el benefici per a l’infant”, reconeix Oliva. Una responsabilitat col·lectiva que també hauran d’entomar les famílies quan optin per les seves activitats d’oci, la manera com es relacionin amb els altres, el risc que estiguin disposats a córrer en un temps que ningú sap quant durarà ni les rèpliques que tindrà sobre el conjunt de la societat.

stats