“I tu què fas dissabte?” Amb aquesta pregunta arrenca un conte editat per Pol·len Edicions i publicat sota el pseudònim Lia Casas Setplans (amb les mateixes lletres que Esplais Catalans). Està escrit des del Grup de Treball del 40è aniversari de l’Esplac. Els seus protagonistes es troben un dissabte per fer esplai. Aquest cop, però, hauran d’afrontar un obstacle inesperat: l’equip de monitors ha desaparegut. Jugant i cooperant a partir d’un seguit de pistes misterioses, hauran d’intentar que els monis tornin. Segons els autors, el llibre vol que “els lectors descobreixin la tasca educativa que caracteritza als esplais” i pretén “mostrar com els esplais de base laica i voluntària transformen i eduquen mitjançant el joc i les dinàmiques”. Les il·lustracions són de Mireia Pujol i Riera.
Els esplais catalans celebren 40 anys
L’Esplac, que reuneix 111 esplais, amb més de 2.000 monitors i 7.800 infants, celebra quatre dècades de vida organitzant esplais laics en unes 700 poblacions catalanes
Barcelona40 anys. Aquest és el temps dedicat a crear, gestionar, dinamitzar i impulsar el moviment dels esplais laics de Catalunya. I aquesta tasca immensa li correspon a Esplais Catalans, l’Esplac (www.esplac.cat), que aquest 2022 està de plena celebració de les seves primeres quatre dècades de vida, amb molt bona salut. Les xifres parlen per si soles. En tots aquests anys, l’Esplac ha aconseguit aplegar 111 esplais, amb més de 2.000 monitors voluntaris que atenen un total de 7.800 infants d’unes 700 poblacions catalanes.
Esplais Catalans és una associació d’esplais laica i progressista en què es treballa des del voluntariat per a la transformació social. Per a l’entitat, “l’esplai esdevé una escola de ciutadania per a infants, joves, famílies i monitors; una forma d’educació popular”. L’Esplac és el resultat de comptar amb "espais d’intercanvi, d’aprenentatge i d’acció conjunta".
Alícia Antolín Muñoz, vicepresidenta segona d'Esplais Catalans, apunta que en 40 anys de vida, l’Esplac “ha canviat molt". "Som una entitat juvenil i el relleu és regular. Aquest any, amb el pla estratègic hem renovat alguns valors i n’hem afegit de nous, ja que entenem el canvi com a possibilitat d’acció i adaptació a la nostra pròpia realitat”. Per a la directiva, el punt fort de l’entitat és “donar suport als esplais que en formem part i construir una entitat participativa”. I tota aquesta feina què aporta a la societat? “Donant suport als esplais, reivindiquem la tasca educativa essencial que fan les entitats de l’associacionisme educatiu de base voluntària, tant en l’àmbit de desenvolupament de la infància i l’adolescència com en el de l’educació en valors”, argumenta Antolín.
L’educació en valors i capacitats
Amb els nous valors que progressivament s’han incorporat en l’arrel, el tronc i les branques d’Esplac, la vicepresidenta segona destaca “el feminisme interseccional, l’associacionisme com fer poble, fer barri, i, sobretot, l’esperit crític. Volem que infants i joves siguin capaços d’analitzar l’entorn que els envolta i triar per si mateixos la capacitat d’incidència en la seva realitat”. Anar a l’esplai (que implica jocs, excursions, acampades, colònies i, sovint, contacte amb la natura) aporta, també, grans aprenentatges a les criatures. N’hi ha molts, però Antolín destaca les “capacitats comunicatives i relacionals, la presa de consciència de la realitat o el sentiment de pertinença”. És un aprenentatge amb moltes capes i ho explica poèticament. “Per a nosaltres, anar a l’esplai és un aprenentatge en si mateix perquè formes part d’un col·lectiu, i l’escalf que es genera sovint es transforma en un creixement personal. L’esplai t’arrela al territori, et desenvolupa l'autonomia, etc., tot i que cada esplai és un món i cadascú viu l’experiència de la seva manera”, matisa l’experta.
El fundador del Criatures, l’enyorat Carles Capdevila, reivindicava els que cuidaven la societat, com infermeres o monitors. Des de l’Esplac reivindiquen aquesta professió, voluntària, per la implicació emocional que té i la petjada que deixa en la canalla. “Les tasques de les cures queden molt invisibilitzades en la nostra societat i sense la feina dels monitors no podria seguir funcionant. Cal reivindicar-los, ja que, de manera voluntària, dediquen el seu temps a educar infants i joves en el pensament crític per poder transformar la societat”. “Per a nosaltres té molt valor que existeixin aquests espais impulsats per joves organitzats, de manera horitzontal, fora de les dinàmiques del mercat”, conclou Antolín.