La detecció de l'autisme

Segons estudis europeus, un de cada cent infants té un trastorn de l’espectre de l’autisme (TEA) a Europa. A l’estat espanyol no hi ha estudis poblacionals ni censos oficials d’aquest trastorn del neurodesenvolupament que mostra deficiències en la comunicació, el llenguatge i la interacció social. Les famílies que tenen un infant amb TEA "sovint es troben poc orientades en el sistema sociosanitari", explica Alfonso Igualada, director del grau de logopèdia que ofereixen conjuntament la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i la Universitat Oberta de Catalunya. "La derivació entre especialistes sovint els fa perdre temps per derivar els infants als professionals adequats", alerta. Per a aquest especialista, la solució arribarà quan, des de l’atenció mèdica primària, es faci una derivació directa als logopedes.

Quan un nadó mostra poc contacte visual amb les cares dels adults durant els primers sis mesos de vida, quan no segueix la seva mirada quan en té vuit, quan no para atenció als objectes que l'envolten dels sis als dotze mesos, o quan no assenyala amb el dit (que és una de les conductes comunicatives primerenques dels infants), pot ser que tingui un TEA. Per a Igualada, "els professionals d’atenció primària als centres de salut han de saber reconèixer aquests signes d’alerta per assegurar una atenció precoç de les patologies de la comunicació i del llenguatge".

A l’estat espanyol, als centres d’atenció precoç hi ha logopedes especialitzats en els trastorns del desenvolupament per atendre infants fins als sis anys. Alfonso Igualada explica que "és crucial que hi hagi una bona coordinació entre els serveis sanitaris, com els metges d’atenció primària i els neuropediatres, amb els centres d’atenció precoç per assegurar que el TEA es detecta des del començament".

Aquesta coordinació entre els centres d’atenció precoç també s’ha d’assegurar en el traspàs de la informació als centres educatius. I és que en cada aula d'infants d’entre quatre i cinc anys, n’hi ha dos que tenen trastorns greus del llenguatge de causa desconeguda. Igualada afirma que cal que els logopedes entrin a les escoles.

Signes d’alerta del TEA

Alfonso Igualada exposa alguns dels senyals que han de fer aixecar l’alerta dels professionals sanitaris i del llenguatge respecte al TEA.

• En el pla comunicatiu:∙ No mira la cara dels adults durant els sis primers mesos de vida.∙ No segueix la mirada de l’adult quan l’adreça a algun lloc quan té uns vuit mesos.∙ No mostra atenció conjunta amb l’adult cap a objectes i esdeveniments quan té entre sis i dotze mesos.∙ No assenyala amb el dit.
• En el pla perceptiu:∙ No reacciona als sons de l’entorn.∙ No reacciona a paraules freqüents, com mama o papa.∙ No distingeix entre paraules conegudes.
• En el pla expressiu:∙ Els plors no disminueixin, les vocalitzacions no augmenten. Al llarg dels sis primers mesos, els infants desenvolupen l’habilitat de fer vocalitzacions amb diferents entonacions, de manera que van reduint els plors.∙ No fa repeticions de sons.∙ No assigna sons a referents.∙ No diu paraules. Cap als divuit mesos, el lèxic oscil·la entre les deu i les cinquanta paraules.∙ No fa combinacions de paraules.
• Altres factors:∙ Hi ha una pèrdua o un retrocés en habilitats del llenguatge o socials ja adquirides.∙ Té una preferència persistent per estar sol.∙ Té dificultat per entendre les expressions d’emocions (cara i sons).∙ Es resisteix a petits canvis de rutines o a l’entorn.∙ Es produeixen conductes repetitives (balanceig, girs, moviments repetitius, alineació de coses).∙ Reacciona de manera inusual i intensa a sons, olors, textures, llums o colors.∙ Hi ha una reducció en la imitació de moviments i sons.∙ Té un desenvolupament pobre del joc simbòlic passat el primer any de vida (per exemple: no dona menjar als ninots, no fa caminar els animals o no representa els moviments dels cotxes de joguina).

Si algun d’aquests símptomes apareix, Alfonso Igualada afirma que cal derivar el nadó a un logopeda, que en farà una avaluació de la comunicació i del llenguatge i especificarà una rehabilitació en cas que ho consideri necessari. A més, si hi ha una regressió del llenguatge, cal fer un examen neurològic a l’infant. Sigui com sigui, i seguint la guia de la Haute Autorité de Santé (2018), Igualada recomana que el temps d’espera des de la detecció de signes d’alerta fins a la intervenció no superi els tres mesos.

L’Acadèmia Americana de Pediatria aconsella fer una prova de cribatge per detectar TEA a tots els infants d’entre 18 i 24 mesos, i els que mostren factors de risc (com seria el cas dels germans per qüestions genètiques) haurien de ser derivats a una avaluació exhaustiva de la comunicació i el llenguatge.