5 consells per viatjar amb nens de 0 a 3 anys

Ser pares canvia molts aspectes en la forma de vida, però hi ha activitats a les quals no cal renunciar si es prenen les precaucions necessàries. Una de les quals és viatjar. Segons l'Associació Mundial d'Educadors Infantils (AMEI), els nens i nenes poden començar a fer viatges curts a partir dels tres o quatre mesos d'edat.

La seguretat a la carretera i l'atenció a les cures del nadó són dos aspectes primordials perquè les primeres visites a la platja o al camp siguin un èxit. Tota precaució és poca, tenint en compte que els accidents de trànsit són la primera causa de mortalitat infantil per lesions i també provoquen moltes discapacitats.

Coincidint amb l'arribada de les vacances i les operacions sortida que s'aniran succeint durant els mesos de juliol i agost, l'Associació Mundial d'Educadors Infantils (AMEI-WAECE) llança un conjunt de recomanacions perquè viatjar amb nens i nenes sigui segur:

• Viatges curts: és aconsellable que la durada dels desplaçaments no sigui excessiva en els primers viatges. A mesura que vagin passant els mesos i l'infant s'habituï a la carretera, els trajectes poden allargar-se progressivament. En viatges llargs, és oportú fer parades cada 200 quilòmetres com a màxim per estirar les cames, prendre una mica de líquid i jugar amb el nen. Això ajuda el conductor a mantenir l'atenció i a no distreure's quan estigui conduint. Si es viatja en parella i els dos membre condueixen, convé fer torns perquè cap dels dos arribi a cansar-se.
• Utilitzar el cotxe dels pares: el millor mitjà de transport per a un nen és l'automòbil dels pares. D'aquesta manera la família aconsegueix el màxim d'autonomia, s'assegura de traslladar tot l'equipatge necessari i fa les parades oportunes. Quan el nen viatgi en el vehicle d'altres adults, els pares han de comprovar que es compleixen les mesures de seguretat. Si el cotxe en què viatja no disposa de cadira, poden col·locar la dels pares, encara que si aquesta situació es dona amb freqüència, és més còmode comprar una cadira específica per a aquestes ocasions.
• Garantir la seguretat en el vehicle: assegurar un bon viatge, sense conseqüències negatives, és el més important. Per aconseguir-ho el conductor ha d'afrontar el trajecte amb tranquil·litat, fer una revisió de l'automòbil abans d'emprendre el viatge per tenir garanties que tots els seus components es troben en condicions òptimes, no fixar-se una hora d'arribada i conduir amb serenitat. Els cotxes de cinc portes són preferibles per a les criatures, ja que els de tres resulten incòmodes per asseure els petits al darrere i ajustar-los correctament l'arnès o el cinturó de seguretat. D'altra banda, és molt difícil treure ràpidament el nen del cotxe en cas d'emergència, i en molts vehicles petits, les proves d'impacte frontal i lateral no garanteixen la seguretat dels ocupants. A més, a l'estiu és necessari comprovar les zones metàl·liques interiors del cotxe a les quals el nen pugui accedir, per evitar que es cremi en tocar-les.
• Subjectar bé els nens amb cadiretes de seguretat: un nen mai ha de viatjar en un vehicle que no disposi dels mecanismes de subjecció homologats. Encara que els pares tinguin la temptació de portar la criatura a la seva falda, està demostrat que, a una velocitat superior a cinquanta quilòmetres per hora, un adult és incapaç de subjectar el nen en cas d'una frenada sobtada. Per això, sempre ha de viatjar amb dispositius de seguretat adequats a la seva edat i pes. A l'hora de comprar una cadireta cal tenir en compte que el model triat compleixi les normes oficials i les lleis d'homologació. Convé triar un model amb recolzacap i en què l'arnès s'ajusti amb facilitat i solidesa. Cal anar adaptant la cadira amb el creixement del nen, i en cas que pateixi un cop brusc, és necessari comprovar minuciosament que no s'hagi deteriorat.

• Prevenir els marejos: els nadons menors d'un any no solen marejar-se perquè encara no han madurat prou el sentit de l'equilibri que es localitza als canals semicirculars de l'oïda interna. A més, els bebès centren la seva mirada en els objectes i persones que es troben propers en el seu camp de visió i no fan gaire cas del que passa fora del cotxe. Tot i això, a partir dels dotze o catorze mesos, als nens els encanta mirar per les finestretes. Si en fer-ho, les imatges que veuen passen ràpides i en sentit contrari, se sobreestimula el seu aparell vestibular i pateixen marejos. Hi ha nens més propensos a marejar-se que altres, però convé en tots els casos observar símptomes com la suor freda, la pal·lidesa sobtada, l'augment del ritme de respiració, la producció exagerada de saliva o els badalls sense la sospita que tinguin son, perquè són indicis que es poden estar marejant.