MARC SERRANO I ÒSSUL

L’energia inesgotable dels nens (confinats o no)

L’energia de les criatures no dona ni un minut de treva i, mentre pares i mares intenten seguir-los el ritme, ells sembla que es recarreguin com més es mouen. On tenen les piles?

D'on treuen tanta energia, les criatures? / GETTY Zoom

D’on treuen tanta, tanta, tanta energia? I, sobretot, confinats per la pandèmia de covid-19, com els podem ajudar a canalitzar-la mentre no puguin tornar a sortir de casa o a relacionar-se amb altres criatures? La primera pregunta és atemporal. La segona, de rabiosa actualitat. No ens referim, aquest cop, als nens que donen guerra (els més moguts), sinó a la diferència evident entre tota la canalla i els anomenats adults pel que fa a activitat i vitalitat. En parlem amb dos experts de disciplines ben diferents.

¿Els nens tenen, necessiten, cremen més energia? D’on en treuen tanta i per què? N’han de gastar? “El cos dels infants està en creixement, i perquè el creixement sigui harmònic necessiten moure’s més que els adults”, explica el doctor David Bueno, flamant director de la nova càtedra de neuroeducació UB-Edu1st, de la Universitat de Barcelona. I afegeix: “Només a través del moviment el seu cervell va integrant les noves -cada dia noves- dimensions del seu cos, les possibilitats físiques i mentals que se li van obrint. I també, només a partir del moviment, es va integrant el creixement de les diverses parts del cos. Això fa que utilitzin més energia i que en cremin més. I aquí ve un aspecte important: per als infants, moltes coses del seu entorn representen una novetat, i, de manera instintiva, les novetats són motivadores. A nivell cerebral la motivació implica una aportació extra d’energia. Es motiven amb més facilitat, tenen més energia disponible per aquesta motivació, i la cremen”. Més d’un progenitor deu lligar caps.

“El cos dels infants està en creixement, i perquè el creixement sigui harmònic necessiten moure’s més que els adults”

David Bueno - doctor en biologia

Canvi de veu i camp. Mireia Vidal és psicòloga general sanitària amb consulta a Sabadell. Treballa, sobretot, amb nens i adolescents amb patologies o dificultats i amb les seves famílies i escoles. “Si entenem energia com a sinònim de no parar quiets i necessitat constant d’experimentar, podem dir que sí que en tenen més que un adult, i que, per tant, també els cal més aportació energètica per fer front a les demandes de l’entorn i a les seves pròpies com a infants en constant creixement i desenvolupament”. I cal tornar al cervell: “Aquesta energia, el fet de no parar quiets, respon a canvis a nivell neuronal. Per exemple, un infant (més petit de 10 anys) pot passar d’una activitat a una altra constantment. Això és degut al fet que l’atenció no està del tot desenvolupada. El cervell pateix molts canvis i transformacions (maduració d’estructures cerebrals) per poder adquirir aprenentatges nous, i aquests canvis provoquen que camini o vulgui tocar-ho tot”.

Energia i vitalitat són el mateix? “No ben bé -aclareix David Bueno-, però estan relacionades. Una persona amb més vitalitat és una persona més motivada, amb més ganes de fer coses, cosa que fa que el seu cos posi més energia a disposició d’aquestes activitats. És important destacar que, a nivell cerebral, motivació i optimisme van lligats (i, per tant, també, vitalitat i optimisme). No permetre que es moguin tant com la seva vitalitat els demana implica que el seu optimisme pugui disminuir”.

Una persona amb més vitalitat és una persona més motivada, amb més ganes de fer coses Zoom

Una persona amb més vitalitat és una persona més motivada, amb més ganes de fer coses / Getty

¿Com és que hi ha nens més o menys enèrgics (i vitals) que altres? “Tot depèn també -indica Bueno- de cada infant: n’hi ha que, pel seu caràcter i temperament, ho necessiten més que d’altres. I també depèn del seu entorn. Una família que els ajuda a estar motivats malgrat que no es puguin moure gaire afavoreix que es mantingui aquest cicle de motivació-vitalitat-optimisme actiu, i una família en què els adults estan desmotivats pot afavorir l’efecte contrari”. Cal prendre’n bona nota.

“Cada nen és diferent -constata Vidal-: n’hi ha que necessiten explorar constantment i no paren quiets ni per menjar i d’altres que prefereixen jocs més tranquils i individuals. Tot i això, tots els nens es mouen i s’han de moure. Però aquesta activitat es pot modular per l’edat, per les seves capacitats generals, per si pateixen alguna alteració emocional o conductual i segons les seves inquietuds, els patrons de son i les activitats que se’ls demani al llarg del dia”. Cal anotar-ho, també.

Aquesta activitat es pot modular per l’edat, per les seves capacitats generals o per si pateixen alguna alteració emocional o conductual

Necessiten més energia perquè en cremen -han de cremar-ne- més: “A través de l’exercici físic i el consum energètic -explica la psicòloga- es desenvolupen capacitats com ara l’atenció i la concentració”. D’aquí el poder terapèutic de fer esport: “És necessari tant a nivell físic com per afavorir el benestar emocional. Pot ajudar a canalitzar l’excés de moviment, ajudar a la concentració i disminuir estats d’angoixa, a part de ser un espai de socialització i de potenciació de l’autoestima”.

Si gasten més energia, doncs, què i quant han de menjar? “Han de menjar equilibrat, en funció del nivell d’activitat que facin”, diu David Bueno. ¿I ara, tancats a casa amb pany i clau des de fa un mes llarg? “Ara no els cal tanta ingesta calòrica, però també depèn del nivell d’activitat de cada infant. Però cal mantenir-los actius a casa amb activitats adequades a l’espai de què disposem”. “Seria bo adequar la dieta a la despesa energètica que fem tota la família -afegeix Mireia Vidal-, perquè si no ens engreixarem i podem tenir algunes dificultats emocionals. No hem d’oblidar que l’activitat és important per evitar un estat d’ànim baix i angoixes”. El moviment genera benestar, vaja.

Han de menjar equilibrat, en funció del nivell d’activitat que facin

La psicòloga infantil i juvenil dona consells pràctics perquè gestionar l’energia desbordant de menuts tancats a casa sigui una missió una mica menys impossible aquests dies: “Els hem de proporcionar activitats del seu interès. Els que tingueu terrassa podeu fer gimcanes, circuits, balls, jocs cooperatius en família durant el matí i activitats més calmades durant la tarda i el vespre, com ara relaxació, treballs manuals, lectura o jocs de taula”. Paciència, coratge i molta -encara més- imaginació.