Les colònies fan guanyar autonomia i responsabilitat a la canalla

Aquest mes de maig es concentren la gran majoria de les colònies o convivències escolars. Alguns nens marxen per primera vegada i han d'afrontar la por de passar una o dues nits fora de casa; altres repetiran aquesta experiència amb molta il·lusió. En qualsevol dels casos, es tracta d'un "esdeveniment important" per a tota la família que aporta "beneficis significatius" per al nen, explica la psicòloga Amalia Gordóvil, del centre GRAT. "L'infant guanya autonomia en la cura d'ell mateix i en la gestió de les seves emocions i enforteix vincles amb companys de la seva edat", detalla la també professora col·laboradora de la UOC.

Quan l'infant es troba en un context diferent i més relaxat, com el que brinden les colònies, "mostra altres facetes de la seva manera de ser", alhora que descobreix aspectes nous dels companys d'aula. I així enforteix les relacions amb els amics, gràcies sobretot a les moltes activitats d'equip que comparteixen. "Són dies per enfrontar-se a situacions noves, dies de posar-se límits i de guanyar autonomia", diu Gordóvil. De fet, molts pares tenen la sensació que el fill se'ls ha fet gran en tornar de colònies, comenta aquesta experta.

Pares segurs, fills amb més autonomia

Aventura, descobriment, por, enyor, exaltació, neguit, coneixement dels altres... "Les reaccions són variables, però en general els nens gaudeixen de les colònies, sobretot si van alguns dies a llocs diferents d'on resideixen habitualment", explica el pedagog i professor dels estudis de psicologia i ciències de l'educació de la UOC Segundo Moyano.

Hi ha nens, però, als quals anar a colònies els causa angoixa i por per haver-se de separar dels pares. Una manera de trencar aquests sentiments i que l'infant es mostri més receptiu és fer-li "invitacions progressives" de poder dormir fora de casa durant el curs, a casa de familiars o amics. Per tant, és bàsica l'actuació dels pares: "El secret és normalitzar la por (“entenc que et sentis així”) i oferir seguretat davant la situació (“confio que et sentiràs a gust i ho passaràs bé”)", aconsella Gordóvil. Si el nen veu que els pares estan tristos i angoixats, "no trobarà la seguretat emocional que necessita per fer un pas més cap a la seva autonomia", afegeix aquesta doctora en psicologia clínica.

Moyano recomana que els pares visquin el moment amb normalitat. Per fer-ho només cal que recordin com se sentien ells quan anaven de colònies. A més, "poden aprofitar l'avinentesa per fer activitats que no poden dur a terme amb els nens", afegeix la professora col·laboradora dels estudis de psicologia i ciències de l'educació Montserrat Martínez. I si tenen altres fills, aquests dies també són una bona oportunitat per fer "activitats diferents amb ells", diu Gordóvil.

Un cop l'infant superi la frustració inicial i s'adapti a la nova circumstància, els nous sentiments es convertiran en una "injecció per a la seva autoestima" i serviran per enfortir la seva "tolerància a la frustració", comenta Gordóvil.

Hi ha una edat ideal per a començar a fer colònies?

Segons els experts, no es pot parlar "d'edats idònies". "El que s'ha de procurar és que els objectius i els continguts s'adiguin amb les edats dels nens i els seus interessos", explica Moyano. Martínez, però, apunta que els infants poden començar a anar als casals des de tres a quatre anys, perquè això els ajuda a compartir estones d'esbarjo amb companys i companyes de la seva edat. "Anar al casal de l'escola ajudarà un nen de P5 a sentir-se més segur el curs següent, quan comenci primària, ja que es relacionarà amb els nens amb qui es trobarà més endavant", exemplifica Martínez. Pel que fa a les colònies d'estiu, aquesta psicòloga pensa que a cinc o sis anys l'infant pot estar preparat per a anar-hi i dormir fora de casa uns quants dies. "Cada nen, però, és diferent: sempre cal pensar en la maduresa de la criatura", puntualitza.

I acabat el curs, solidaritat

I quan acabi el curs escolar, comença el període de colònies d'estiu, que, un any més, les entitats que organitzen activitats busquen que siguin vacances per a tothom. Així, la Fundació Pere Tarrés considera que l'educació en el lleure ajuda a pal·liar els efectes de les desigualtats socioeconòmiques dels infants en risc d'exclusió social. "Es tracta d'una educació integral i complementària a l'escolar, que genera igualtat d'oportunitats socials i educatives", ha destacat Rafael Ruiz de Gauna, director de la Xarxa de Centres Socioeducatius de la Fundació Pere Tarrés. Per això impulsa una campanya solidària de beques, per sensibilitzar la població de la importància de l'educació en el lleure: "Ens preocupa que es converteixi en factor d'exclusió social", emfatitza Ruiz de Gauna.

Malgrat que els indicadors macroeconòmics són positius, hi ha moltes famílies per a les quals aquesta recuperació no ha arribat i els impedeix, entre altres coses, que els infants d'aquestes famílies més desafavorides puguin gaudir d'activitats de lleure durant l'estiu. Amb la intenció de capgirar aquesta situació, la Fundació Pere Tarrés pretén enguany becar un 12% més d'infants per arribar a 4.500 nens i nenes.

Per la seva banda, una altra entitat de referència, Fundesplai, també impulsa una nova edició de la seva campanya solidària 'Un estiu per a tothom', per garantir que els infants en risc també tenen accés a l'educació en el lleure.