Les Barnahus arriben a Catalunya

El Palau Macaya de la Fundació La Caixa, en col·laboració amb Save the Children, va celebrar fa uns dies la sessió de tancament del cicle La implementació del model nòrdic Barnahus d’atenció als nens víctimes d’abús sexual a Catalunya, un dels projectes innovadors seleccionats a la quarta convocatòria impulsada pel Palau Macaya. L’objectiu del cicle va ser compartir bones pràctiques locals i internacionals per construir un document que posi les bases per implantar a Catalunya el model nòrdic Barnahus (cases dels infants), un projecte que atén els infants víctimes d’abús sexual. En aquest sentit, durant la sessió es va presentar el document Cap a la Barnahus, que inclou la proposta del model català que s'està implantant a Tarragona.

L'islandès Bragi Gudbrandsson va ser el creador del concepte Barnahus, uns espais creats per atendre els infants que han estat víctimes d'abús sexual amb l'objectiu d'evitar que hagin de reviure l'abús sexual a través de múltiples declaracions i que, a la vegada, ofereix un entorn amigable i respectuós amb les seves necessitats. Així, aquestes “cases dels infants” permeten atendre, des d'una unitat centralitzada, nens, nenes i adolescents víctimes d'abús sexual i maltractament. Com explica Emilie Rivas, responsable de Polítiques d’Infància de Save the Children, l'objectiu principal és disposar de professionals especialitzats i coordinats, i agrupar en un mateix espai tots els recursos que intervenen en un cas d'abús sexual infantil, per disminuir així la victimització de les víctimes. "Ara mateix -denuncia Rivas-, un nen o nena que ha patit algun tipus d'abús sexual s'ha d'enfrontar a tot un pelegrinatge que el porta a passar per la policia, l'hospital, els serveis de protecció i el jutjat. A cada lloc ha d'explicar la seva història a una persona diferent. Això reobre la ferida cada vegada i dificulta la seva recuperació. A més, també dificulta el procés judicial, perquè cada vegada que la criatura declara el relat pot perdre matisos i es va contaminant".

La idea innovadora de les Barnahus és, com apunta Emilie Rivas, "que tots aquests professionals s'ajunten en un mateix espai per atendre l'infant". Això implica que el nen o nena ha d'explicar el que ha passat una sola vegada, o dues com a molt, des d'un entorn agradable i adaptat a les seves necessitats. "Aquesta entrevista la veuen tots els professionals que necessiten parlar amb l'infant: serveis de protecció, policia, fiscalia, pediatres i psicòlegs. En una única entrevista l'escolten, i aquesta entrevista es grava i servirà per evitar que l'infant hagi d'anar a judici, ja que serà la declaració que escoltarà el tribunal". Així doncs, es tracta d'evitar la revictimització de l'infant a través de la coordinació de totes les parts implicades en el procés i d'oferir a la criatura un entorn relaxat on se senti més còmoda i pugui fer una declaració molt més rica.

Les Barnahus sorgeixen originàriament el 1998 a Reykjavík (Islàndia). És aquí on es va crear un primer centre dirigit pel sistema de protecció per avaluar els nens, nenes i adolescents víctimes d'abús sexual. Com apunta la responsable de Polítiques d’Infància de Save the Children: "Aquest mètode cuida l'infant i la seva família, perquè també s'acompanya la família, que sovint necessita suport emocional i acompanyament. En casos de tocaments, per exemple, si la criatura és petita ho pot haver viscut com un joc i no tindrà seqüeles per l'incident, però la mare o el pare, en assabentar-se'n, pateixen molt més".

Prova pilot a Tarragona

La idea d'implementar el mètode Barnahus a Catalunya es comença a desenvolupar el 2018. Aleshores es va anunciar la implementació d’una prova pilot a Tarragona per a l’any 2020, que ha començat a funcionar malgrat la pandèmia i que ja ha atès una seixantena de casos, tot i les limitacions imposades pel covid-19. El model de Tarragona segueix una estructura que integra tots els agents que intervenen en un cas d’abús sexual infantil amb l’objectiu que els nens i nenes hagin de declarar el temps estrictament necessari i que permeti recopilar tota la informació per ser utilitzada posteriorment com a part del sumari d’un procés judicial, si fos el cas.

Emilie Rivas fa un balanç positiu de la implementació del mètode a Catalunya i de la implicació de les administracions a l'hora de tirar endavant aquesta prova pilot, ja que el programa compleix amb els estàndards de qualitat fixats a nivell europeu. "El mètode funciona des de fa més de vint anys i hi ha evidència que funciona. L'infant es recupera més ràpid, la família se sent més acompanyada i des del punt de vista judicial tot funciona millor". La prova pilot l'ha implementada al 100% la Generalitat de Catalunya i des de Save the Children fan acompanyament amb formació i facilitant bones pràctiques per establir com ha de ser l'entrevista als infants i com ha de ser el treball interdisciplinari. Rivas insisteix en la importància del treball multidisciplinari: "Si en aquest procés de contacte amb l'infant només hi intervé una persona tindrem un tros de la foto. Com que tots els professionals estan junts, escoltant la criatura i després fent una reunió valorativa, tots poden fer aportacions i fer la foto completa del que ha passat. Això beneficia molt les criatures. Estem satisfets perquè s'ha dotat el projecte d'un pressupost i perquè aquesta cultura de la col·laboració es vagi assumint. És una manera de treballar que en el futur es pot fer servir en altres intervencions socials".