Infància 10/10/2020

Ús d’antitèrmics en infants

Amb febre més alta i més temps, més gran serà el risc d’una convulsió

Pedro Albertí Celada
4 min
Hi ha febre si la temperatura és superior a 38 ºC per via axil·lar o 38,5 ºC per via rectal

Els antitèrmics són fàrmacs per fer baixar la temperatura. Hi ha febre si la temperatura és superior a 38 ºC per via axil·lar o 38,5 ºC per via rectal. És un signe d’alerta que alguna cosa no va bé, i apareix sobretot per infecció, però també en malalties reumàtiques, càncer... En nadons a vegades es produeix falsa febre perquè estan massa tapats.

Existeixen medicaments amb acció antitèrmica (antipirètics), analgèsica (calmen el dolor) i antiinflamatòria en diferent grau. Els més usats són el paracetamol (Apiretal), ibuprofèn (Dalsy), àcid acetilsalicílic (aspirina infantil, en desús pel risc de sagnat d’estómac i síndrome de Reye), metamizol i altres.

És important?

La febre sol acompanyar infeccions víriques autolimitades, però hi ha situacions en què la febre pot indicar infecció bacteriana greu (pneumònia, meningitis, sèpsia –pas de gèrmens a la sang amb afectació de l’estat general i risc vital–), per exemple:

  • Lactants per sota de 2-3 mesos
  • Febre molt elevada
  • Febre que cedeix malament amb antitèrmics
  • Si hi ha malestar general, decaïment, tendència a la son amb poca reactivitat, dificultat respiratòria, mala coloració (pal·lidesa intensa o cianosi –coloració blavosa–), taques blaves a la pell (hematomes) o vermelles semblants a un sagnat, irritabilitat...

Per valorar-la s’usa l’escala de Yale, que té una adaptació per a lactants petits, i serveix al metge per valorar si la infecció pot ser més greu.

En nins que presenten convulsions febrils és important un control més intensiu, ja que amb febre més alta i més temps, més gran serà el risc d’una convulsió febril, que són esdeveniments que, tot i que no solen ser greus, espanten moltíssim els pares.

Com es mesura?

És més fiable mesurar la temperatura central. Com hem comentat, parlam de febre per sobre de 38,5 ºC de temperatura central o per sobre de 38 ºC de perifèrica. Aquesta darrera es mesura per via axil·lar o frontal, i pot donar un mesurament fals perquè la pell no agafi bé el termòmetre, per exemple.

La temperatura central es pot mesurar per via:

  • Rectal: d’elecció en nins petits. S’aplica una mica de crema o vaselina a l’anus, i s’introdueix el termòmetre 2 cm, per captar la temperatura interna del cos. En 30-45 segons es produeix una lectura molt fiable.
  • Timpànica: el termòmetre s’aplica a l’orella. Té dos inconvenients: el transductor és gruixut, de manera que no és apte en nins molt petits. I a més, l’infraroig ha d’impactar al timpà, i si pega a les parets laterals del conducte, la lectura pot ser falsa. Tots tenim l’experiència que si els apliques diverses vegades seguides, pot donar valors molt variables.

Què s’ha de fer?

Hi ha molts protocols que excedeixen l’àmbit d’actuació dels pares. Per això, basant-nos en el sentit comú:

  • En nins de menys de 2-3 mesos la febre ha de ser valorada per un metge sempre amb urgència, pel risc d’infecció bacteriana greu.
  • Si hi ha afectació de l’estat general, el nin està poc reactiu, o, per contra, molt irritable, amb erupcions a la pell, dificultat respiratòria, molt pàl·lid o fins i tot cianòtic, molt taquicàrdic... ha de ser valorat sempre amb urgència.
  • Si, tot i no produir-se cap de les dues situacions anteriors, els pares noten alguna cosa estranya, senten que alguna cosa va malament... que no es quedin amb el dubte i consultin. Val més que es tracti d’una falsa alarma. També en nins amb càncer, o altres situacions en què la immunitat estigui compromesa.

En cas contrari, si és un nin grandet, sa, sense cap signe d’alarma i amb febre de baix grau, es pot optar per donar-li algun antitèrmic i veure’n l’evolució les hores següents, i en funció d’això es pot decidir consultar el seu metge.

Com s’administren?

És preferible la via oral. Per via rectal, l’absorció del medicament és més variable, es pot expulsar, i es reserva per a casos en què no es pot emprar la via oral per vòmits.

Hi ha l’anomenat rang de dosificació: per a un mateix pes, es pot donar una dosi una mica més baixa si el nin té dolor, o febre de baix grau, i més alta si el nin, per exemple, està a 40 ºC. És a dir, no hi ha una dosi única per a un mateix pes.

Els medicaments poden presentar diferents dilucions: per exemple, en el cas de l’ibuprofèn, hi ha presentacions amb doble concentració, de manera que la dosi seria la meitat de ml.

Ús combinat d’antitèrmics

És un tema controvertit, amb articles mèdics que advoquen a favor i en contra de l’ús combinat de paracetamol i ibuprofèn. Segons la nostra experiència de més de 30 anys, no sol ser necessari combinar-los, i administrant un dels dos en dosis correctes es controla bé la febre. Només si el nin té febre molt elevada (una vegada que el metge ha vist el pacient i es descarti infecció greu) o si és important que el nin tingui la menor febre possible (per exemple, en nins amb convulsions febrils), es poden alternar cada 3-4 h paracetamol i ibuprofèn. No hi haurà efectes secundaris majors i es controla millor la febre.

Pedro Albertí Celada és pediatre i director de l’Institut Balear de Pediatria

stats