Bernat Coll

El TDAH en persones adultes

 Un trastorn neurobiològic que acompanyarà la persona al llarg de la seva vida

El TDAH en persones adultes / MANOLO GARCIA Zoom

El TDAH és un dels trastorns del neurodesenvolupament que generen més consultes als despatxos de psicòlegs, pediatres i neuropediatres tant per les repercussions que pot tenir en problemes conductuals com per les dificultats d’aprenentatge o baix rendiment escolar que sol causar. És un trastorn que culturalment està molt associat a la infància i l’adolescència perquè l’impacte que genera és molt més acusat durant aquest període vital.

No obstant això, hem d’apuntar que el TDAH té una base neurobiològica i, per tant, és una condició que acompanyarà la persona al llarg de la seva vida. Tot i això, és ben cert que malgrat que és una condició crònica, aquesta anirà canviant amb el temps ja que les bases cerebrals afectades de l’àrea prefrontal són generalment immadures i, per tant, l’expressió de simptomatologia es veurà modulada a mesura que la persona es vagi fent gran. Usualment l’evolució sol anar encaminada a una disminució gradual de les conductes de tipus hiperactiu o impulsiu i solen quedar els problemes atencionals.

Usualment l’evolució sol anar encaminada a una disminució gradual de les conductes de tipus hiperactiu o impulsiu i solen quedar els problemes atencionals

Un dels fets que ocorren molt sovint dins una consulta quan es decideix avaluar un infant és que un dels pares es reconegui a si mateix en el passat en moltes de les preguntes que realitza el professional per determinar el diagnòstic del seu fill. Això és perquè el TDAH té una important base genètica heretable i, per tant, no resulta gens estrany trobar adults que fins ara no havien tingut resposta a moltes de les dificultats que experimentaren de petits i ara les trobin en el diagnòstic dels seus propis fills. Això és per diversos motius: antigament no es disposava de tota la informació que tenim ara i moltes vegades aquestes persones varen ser titllades de gandules, problemàtiques o poc intel·ligents. També cal tenir en compte que no hi ha dues persones iguals i que el grau d’afectació del TDAH també pot ser diferent i pot anar des de casos lleus, en què la simptomatologia pot estar emmascarada per una bona capacitat intel·lectual, fins a casos en què trobam un llarg historial de fracàs escolar mesclat amb altres problemes emocionals o de conducta que encara poden estar interferint en el present, en l’àmbit familiar o laboral.

Símptomes

Aquí trobam un llistat de conductes i símptomes que poden presentar les persones afectades:

  • Tenen problemes per organitzar tasques i per enllestir els detalls finals d’un projecte, una vegada que les parts més difícils ja han estat acabades.
  • Tenen problemes per recordar reunions de treball o altres obligacions.
  • Eviten començar les feines o les retarden quan requereixen molta concentració.
  • Freqüentment mouen o retorcen les mans o els peus quan estan asseguts durant molt temps.
  • Se senten sobreactius i impulsats a fer coses, com si els mogués un motor.
  • Cometen errors per falta de cura, mostren dificultats per mantenir l’atenció quan estan treballant en un projecte avorrit, difícil o repetitiu.
  • Tenen dificultats per concentrar-se en allò que la gent els diu, tot i que hi estiguin parlant directament.
  • Freqüentment perden coses o tenen dificultat per trobar-les a casa o a la feina.
  • Molt sovint es distreuen per sorolls o activitats al seu voltant.
  • Tenen molta tendència a aixecar-se del seu seient en reunions o en altres situacions en què se suposa han de restar asseguts.
  • Molt sovint senten inquietud o nerviosisme i tenen dificultat per relaxar-se.
  • Parlen massa en reunions socials, interrompen, acaben les frases dels altres i tenen dificultats per esperar el seu torn de paraula.

Si hom creu que compleix almenys quatre dels primers sis símptomes, que aquests ocorren de manera molt freqüent, i això li genera dificultats o malestar, i que interfereixen significativament en la seva vida quotidiana, tal vegada és recomanable que acudeixi a un professional especialitzat per tal que li faci un diagnòstic. Serà un punt de partida per aprendre tot un seguit de pautes i estratègies que puguin pal·liar aquestes dificultats i millorar enormement la seva qualitat de vida.

Ajudar un adult amb TDAH?

La teràpia en adults està encaminada essencialment a proporcionar estratègies d’organització, planificació i gestió del temps, que sabem que són habilitats en les quals presenten fortes mancances. Complementàriament, també pot anar adreçada a afrontar possibles conseqüències emocionals, com ara la sensació d’estar desbordat, l’ansietat, l’estrès o la depressió derivades de la incapacitat per enfrontar-se eficaçment a totes les demandes de l’entorn social, laboral o familiar.

Bernat Coll és psicòleg de Creix