Decàleg de l’infant amb altes capacitats

No existeix una única teoria ni cap descripció homogènia que defineixi específicament les altes capacitats intel·lectuals. Tot i que se solen detectar en els primers cursos de Primària, a l’etapa infantil es poden fer palesos indicadors que ens haurien de fer sospitar que una criatura presenta un desenvolupament cognitiu més avançat del que li correspondria per edat. Per exemple:

• Desenvolupen el llenguatge de manera precoç, cap als 12 o 18 mesos. Comencen pronunciant moltes paraules i aviat poden mantenir una conversa amb vocabulari i lèxic propis de fases posteriors. També solen iniciar-se en la lectoescriptura abans que els companys.
• Són infants observadors i curiosos.
• Es comencen a preocupar per temes abstractes i transcendents com l’origen de la vida i l’univers, la mort, etc.
• Les creacions artístiques i construccions solen ser molt riques i creatives.
• Tenen gran capacitat de concentració. Són persistents amb els objectius.
• Hi predomina el pensament lògic i la raó.
• Poden ser hipersensibles i emocionalment molt intensos.
• La majoria té asincronia cronològica o emocional, és a dir, la seva edat cronològica no es correspon amb la mental.
• Solen ser enèrgics i actius. Poden ser infants molt àgils i enfiladissos.
• Tendeixen a qüestionar qualsevol autoritat, com puguin ser els pares o els mestres. Pretenen, quasi sempre, imposar el seu criteri. Són desobedients.
• Poden mostrar resistència a les instruccions o aportacions dels altres.
• Exigeixen molt d’ells i dels altres.
• En alguns casos presenten un comportament obsessiu. Poden ser molt rígids i inflexibles.
• Necessiten tenir èxit; són vulnerables al fracàs i al rebuig dels companys.
• Senten frustració amb la inactivitat o la falta de progrés.

Tenint en compte tots aquests factors i en un intent de posar-nos a la pell d’aquestes infants, podria ser que ens explicassin aquestes deu coses:

1. Potser parl pels colzes. No em diguis que calli ni que som un pesat. No ho faig per molestar-te. Ho faig perquè el meu cap és ple d’idees i preguntes. No ho puc evitar. Puc tenir un gran ventall d’interessos i, per tant, un munt de temes de conversa. Ensenya’m, això sí, que cal respectar el torn de paraula. Som bastant impulsiu i a vegades no sé esperar. Intenta no respondre’m amb un “no ho sé” per acabar ràpid la conversa. Això no farà més que augmentar la meva inquietud. Potser creus que som massa petit per entendre determinats temes, però la veritat és que et sorprendria la meva capacitat de comprensió.
2. No som hiperactiu. Som actiu i mogut, això sí. En els moments en què no tenc cap estímul cognitiu, m’autoestimul a través del joc o del moviment. Visc en un estat permanent d’hiperatenció. Somcapaç de fixar-me en coses que tu ni has vist. Puc captar paraules, sons o frases que sent a la ràdio o a la televisió (tot i que tu creguis que no hi pos atenció). Ofereix-me reptes, estímuls, motivacions que captin el meu interès i veuràs com sí que puc mantenir l’atenció durant una bona estona. Deixa’m explotar la meva creativitat. Tenc moltes idees i necessit expressar-les d’alguna manera.
3. És possible que, a més d’altes capacitats, posseeixi una alta sensibilitat. Això vol dir que quan estic content ho estic molt, eufòric i tot, però quan estic trist, enfadat o frustrat també ho estic molt. Ensenya’m a regular les emocions. No t’enfadis tant com jo, ni em cridis tant com estigui cridant jo. Explica’m que em puc desfogar tant com vulgui però que la situació és la que és. A poc a poc m’aniré autocontrolant. Però per a això necessit que tu et mantinguis serè.
4. No em cridis per imposar el teu criteri. Arribem a pactes, negociem, explica’m les coses. Ha de bastar que m’ho diguis una vegada.
5. Posa’m normes i límits. Jo ara encara no ho sé, però quan sigui gran ho agrairé. I tu també. Tenc una gran capacitat de raonament i comunicació, per això sempre intentaré dur-te al meu terreny. Però jo som petit, he d’aprendre moltes coses, entre d’altres que no sempre em puc sortir amb la meva.
6. No oblidis l’edat que tenc. És cert que sembl més gran del que som en molts aspectes, però l’edat cronològica és la que és. Si a vegades faig geniades no sempre és perquè el meu caràcter és així. En faig perquè som petit.
7. És possible que tendeixi a l’obsessió. Necessit tenir les situacions controlades i saber què passarà en cada moment. Però sorprèn-me introduint petits canvis a les meves rutines. He d’aprendre que a la vida no tot sempre surt com teníem previst. Amb cada canvi ho passaré malament ara, però això m’ajudarà a ser un adult fort. Recorda que la sobreprotecció desprotegeix.
8. Juga amb mi, sobretot si t’ho deman. Però no vulguis dirigir els jocs. Deixa’m ser espontani i creatiu. Si veus que algun dia vull jugar sol, respecta’m. Som autònom i a vegades no necessit ningú.
9. És molt probable que en algun moment m’avorreixi a l’escola. Semblarà que em despisti, tot i que en realitat estaré cercant elements per saciar la meva curiositat. Per això, ajuda’m a adquirir hàbits d’estudi. Em faran falta.
10. Tenir altes capacitats no és negatiu, per tant no ho visquis com un problema. No som rar, ni diferent. Som especial, però créixer junts serà una experiència extraordinària.

Més informació

• PACIS Programa d’Atenció a les Altes Capacitats. Universitat de les Illes Balears www.altascapacidades-pacis.com
• Associació d’Altes Capacitats de Mallorca www.absacbaleares.com/home
• UDAC Unitat d’Atenció a les Altes Capacitats www.udac.cat
• Federació Balears d’altes Capacitats menticor.blogspot.com
• La rebelión del talento aacclarebeliondeltalento.com

Coloma Mateu és pedagoga de Creix