Els infants són protagonistes a L'Aquelarret de Cervera / JORDI PRAT
ELISENDA SORIGUERA

Alegria, que és festa major!

Els infants són protagonistes a L'Aquelarret de Cervera / JORDI PRAT

L’agost és el mes per excel·lència de les festes majors i, en moltes, els nens són protagonistes

S’engalanen els balcons, els gegants es preparen per ballar i es munta l’escenari: les festes populars catalanes fan que els pobles i ciutats d’arreu del país visquin uns dies únics, molt esperats pels seus vilatans. La canalla també n’és protagonista; ho demostrem amb tres cites, l’Aquelarret de Cervera, la Festa Major dels Petits de Vilafranca del Penedès i les Festes del Tura d’Olot.

L’Aquelarre és la festa més coneguda de Cervera, una cita protagonitzada pel foc, la música i les bruixes, que se celebra des de fa 41 anys i que enguany serà del 24 al 26 d’agost. Ja fa 21 edicions que també s’acompanya de la seva versió per a menuts: “L’Aquelarret va néixer del moviment social i associatiu de Cervera, que va impulsar el format de la festa en la seva versió infantil per crear escola i que els infants de la ciutat puguin gaudir i aprendre des de ben petits què és l’Aquelarre”, explica Robert Quirantes, treballador de l’àrea de Cultura, Festes i Aquelarre de la Paeria de Cervera, i també coordinador de l’Aquelarret.

L’Aquelarret es va impulsar per crear escola

Enguany, a més, serà un any especial per a la cita familiar, que se celebrarà el dissabte 25 d’agost: “Hi posarem ordre, perquè tot tingui una imatge més fidedigna del que és l’Aquelarre dels adults. Seguirem la mateixa estructura i ordre de protocol en el recorregut, i farem que tots els elements que hi participin tinguin una caracterització més similar. Cada any volem anar afegint elements de l’Aquelarre adult a la seva versió infantil”, explica Quirantes. En aquesta línia, hi haurà una nova incorporació: “Comptem amb diables infantils, xanques, cuca infantil... I enguany la principal novetat és que es presenten en societat els gegants infantils, una còpia en versió infantil dels gegants de l’Aquelarre. Per acabar l’activitat, s’invoca el Masclet (la versió infantil del Mascle Cabró) i es fa l’escumada (simulant l’escorreguda del Mascle Cabró)”, explica el coordinador.

En aquesta festa popular, el foc també és protagonista, i és per això que una de les intencions de l’Aquelarret també és fer una tasca pedagògica perquè els petits actuïn amb precaució (i sense por) davant d’aquest element tan màgic i essencial per gaudir i viure de la festa de la capital de la Segarra. L’Aquelarret és una proposta amb la qual volen fer escola, crear un planter que asseguri la continuïtat de l’Aquelarre.

LA FESTA MAJOR DELS PETITS

A Vilafranca del Penedès el dia 1 de setembre els més petits també tenen la seva versió en miniatura de la festa: des del 1982 s’hi celebra la Festa Major dels Petits. La idea és clara: es dedica un dia de la celebració als més petits. El que es busca també és que sigui un dia com més semblant millor al dels grans.

Com és la jornada? “Comença el dia amb una diada castellera infantil, en què participen les colles de la vila fent actuacions individuals i acabant amb un parell de castells conjunts, de manera que els diferents colors de les colles formen els castells”. La tarda engega amb el Pregonet, que sempre va a càrrec d’alguna entitat de Vilafranca involucrada amb els infants, i a les cinc de la tarda s’encén la Tronada infantil: “Dona el tret de sortida a tot el seguici de balls. En cas dels més petits, acostuma a haver-hi un parell grups per cada ball, perquè hi pugui participar el màxim nombre de nens i nenes possible. Quan s’acaba la cercavila cada un dels grups fa la seva actuació de lluïment davant de l’Ajuntament, i així finalitza la Festa Major dels Petits”, explica Anna Gea. Ella ha jugat els diferents papers de l’auca en les festes de Vilafranca: de petita va participar-hi uns quants anys com a membre del Ball de Panderetes. “Vivia aquell dia com el més important de l’any. Durant tot l’estiu assajàvem dos dies a la setmana per arribar al dia 1 de setembre amb les coreografies ben apreses. Abans de la tronada els nervis afloraven fins al moment de començar a ballar”, recorda emocionada. “De més gran vaig participar en la festa major gran com a membre del Ball de Figuetaires, una època en què vaig ensenyar als més petits les coreografies. Un cop vaig plegar vaig entrar a la Comissió dels Petits, per no desvincular-me’n del tot. Aquesta comissió està formada per pares i mares d’infants que participen en la Festa Major dels Petits, per exballadors, com és el meu cas, i per membres del departament de Cultura de Vilafranca. Ens encarreguem de les inscripcions dels més petits a la festa, i de la coordinació i el seguiment correctes durant tot el dia 1 de setembre”.

A Vilafranca, la tarda engega amb el Pregonet, que sempre va a càrrec d’alguna entitat involucrada amb els infants

La implicació dels vilatans és molt intensa: “Els nens i nenes viuen festa major per tot arreu. Des de les escoles, sobretot un cop hi tornen després de l’estiu, es treballa la festa major. Balladors grans i professors els expliquen la història de cadascun dels balls del seguici. Fins i tot aprenen alguna coreografia. Cada curs en treballen de diferents. Això, i el fet que vegin durant tres dies els més grans ballant i gaudint de la festa, fa que els més petits vulguin fer el mateix”, explica Gea.

FESTES DEL TURA

“Un dels aspectes que defineixen millor les Festes del Tura és que ofereixen activitats per a totes les franges d’edat. Hi ha actes pensats per a tothom, per a tots els gustos i els col·lectius... i les famílies i els més petits hi tenen un paper destacat. Moltes de les activitats es dirigeixen als més menuts i a les seves famílies, especialment les relacionades amb la faràndula, que atrau els més petits i no tan petits”, explica Pep Berga, regidor de Festes de l’Ajuntament d’Olot. Enguany se celebraran del 7 al 11 setembre. Des de fa dos anys hi ha un espai dedicat exclusivament als infants i les famílies: “Es tracta d’un nou escenari, anomenat l’Espai Carica-Tura, on concentrem les activitats que es dirigeixen a aquest col·lectiu. I la veritat és que estem molt satisfets de la bona resposta que està tenint”.

A les festes d'Olot, des de fa dos anys hi ha un espai dedicat exclusivament als infants i les famílies

Les famílies que passin per aquest espai gaudiran, doncs, de teatre, jocs, circ, cercaviles, concerts, una festa holi, festa de l’escuma i aigua, tallers i balls pensats únicament per als més menuts: “Tot i que també cal tenir en compte que també estan pensats per a ells la gran majoria dels actes de les festes”, afirma Berga.

La cercavila d’inici és la que marca l’arrencada la festa, i el retrobament amb els gegants, els nans, els cavallets, els Cabeçuts: “Quan s’obren les portes de l’Hospici i apareixen les figures de la faràndula és un dels moments més especials. Però també ho és la cercavila en què ells mateixos són els protagonistes, o el ball de la faràndula que omple la plaça Major, o el ball de l’últim dia amb les espelmes... La faràndula a Olot té una presència molt important a les Festes del Tura i els més petits saben perfectament com es canta i es balla”.

Cada any es programen unes 150 activitats, així que n’hi ha per triar i remenar, amb propostes curioses com l’Encierru de Marrans, en el qual les famílies corren davant dels animals (fets de fibra de vidre). Tampoc no hi falta la batalla de l’escuma i aigua, la batalla de les flors, el llançament de pinyol d’oliva, el pedra-paper-tisores, a més de teatre, circ, concerts específics per a menuts, tallers relacionats amb les tradicions o bé la construcció d’algun element de la faràndula, l’esclat del volcanet amb foc i caramels... Mil i una propostes, a Olot i arreu de Catalunya. Qui s’hi apunta?