Criatures 22/10/2021

El 92% de les activitats de lleure educatiu s’han adaptat durant la pandèmia per atendre la gestió de les emocions

Més de 8 de cada 10 de les entitats de l’àmbit del lleure van haver de reduir les activitats a causa del covid-19

5 min
Els projectes de lleure educatiu han reaccionat per adaptar-se a les noves necessitats generades per la situació sobrevinguda.

El lleure educatiu ha tingut un paper clau en la gestió emocional que els adolescents i joves han fet de la pandèmia. Ho explica l’informe El tiempo libre educativo en España: un impulso para la promoción de la infancia y la juventud, elaborat per la Fundació Pere Tarrés per encàrrec de Didania, Federació d’Entitats Cristianes de Lleure, i la Fundación Promesa. L’informe s’ha elaborat a partir de 271 respostes recollides en una enquesta, i s'ha presentat avui.

El lleure educatiu forma un àmbit de llarga trajectòria que compta amb un ampli reconeixement i un marc legal a escala internacional, estatal i autonòmic que l’identifica com un espai vinculat a experiències que impacten positivament en els infants, joves i adolescents. Però en el context espanyol la investigació acadèmica sobre aquest tema és incipient. Per això una de les principals aportacions de l’estudi és que per primer cop elabora un mapa d’entitats (no d'empreses ni d'administracions públiques) de lleure a l’estat espanyol i enumera els principals beneficis que aporta en el desenvolupament i aprenentatges en quatre dimensions principals: identitat i personalitat, participació i ciutadania, cohesió social i competències professionals i acadèmiques. També aprofita l'avinentesa per analitzar com des del lleure s’ha respost a les noves necessitats generades arran de la pandèmia i la crisi sanitària i social resultant.

Adaptació a les noves necessitats generades pel covid-19

La pandèmia ha afectat de manera clara els projectes i recursos del lleure educatiu, perquè la majoria d’entitats han hagut d’ajornar o cancel·lar activitats, sobretot a l’inici de la pandèmia. En aquest sentit, més de 8 de cada 10 entitats del sector han hagut de reduir el nombre d’activitats que realitzaven, cosa que ha ocasionat també una reducció del nombre de participants en un 15% dels casos. Durant molts mesos, els infants s’han vist privats de recursos que els permeten socialitzar-se i passar temps lliure amb els seus semblants, cosa que els aporta nombrosos beneficis psicològics i emocionals. Tot i això, les entitats afirmen que actualment el nombre d’inscripcions s’ha recuperat fins a nivells anteriors a la pandèmia. Un percentatge molt alt de les associacions (més d’un 90%) afirmen que gràcies a l’esforç realitzat durant aquest període s’han pogut mantenir els equips.

Els projectes de lleure educatiu es basen en una gran part en el compromís anual de milers de voluntaris i voluntàries, i la situació generada per la covid-19 també ha afectat aquest aspecte. La incertesa i els constants canvis en les normatives vigents ha fet disminuir el compromís i la motivació del voluntariat dedicat al lleure educatiu: un 43,1% de les entitats enquestades afirmen que han hagut de reduir el voluntariat durant la pandèmia. 

Tot això ha acabat derivant també en una reducció dels ingressos de les entitats, que no han pogut desenvolupar les activitats de manera normalitzada. En concret, un 72,5% de les associacions que han participat en el treball han indicat que el seu volum d’ingressos s’ha vist afectat per la crisi. 

Però, malgrat aquesta reducció, els projectes de lleure educatiu han reaccionat per adaptar-se a les noves necessitats generades per la situació sobrevinguda. Tan aviat com les restriccions sanitàries ho han permès, les entitats han recuperat les activitats incorporant de manera massiva (en percentatges de més del 90%) mesures com l’ús de la mascareta i el gel hidroalcohòlic, el distanciament físic i la reducció d’aforaments. A més, 9 de cada 10 entitats han adaptat les seves activitats a un nou format telemàtic quan les restriccions han impedit la realització d’actes presencials.

Però les principals adaptacions que han hagut de realitzar tenen a veure amb la seva capacitat d’innovació i de detectar noves necessitats. Això és evident especialment en aspectes com la salut mental i la gestió emocional. Un 92% de les entitats han indicat que en el context generat per la pandèmia han hagut d’adaptar els seus programes i activitats per atendre noves necessitats, com el treball de les emocions. Altres adaptacions que s’han realitzat en aquest període han estat l’atenció individual, la intervenció amb persones aïllades o confinades i l’aplicació de tècniques d’intervenció no presencial o la formació per superar la bretxa digital i contribuir a la participació digital de les famílies. 

La crisi sanitària ha fet visible la importància de tractar temes psicològics i d’oferir formació emocional tant a joves i infants i a les seves famílies com al professional remunerat i voluntari que els ha acompanyat. També s’ha detectat la necessitat d’incrementar les ajudes econòmiques a les famílies per poder accedir a les activitats de lleure, davant la creació d’un nou perfil de vulnerabilitat. De fet, un estudi recent de la Fundació Pere Tarrés afirmava que un 30% de les famílies que demanaven beques per participar en activitats d’estiu mai abans havien demanat ajudes econòmiques.

L’informe remarca els nombrosos valors que aporta el lleure en la construcció de la identitat dels infants i joves. Emfatitza, per exemple, com el lleure els reforça la dimensió identitària i evidencia com promou les relacions intergeneracionals. Destaca altres aspectes:

  • La influència del lleure educatiu en la creació de conductes prosocials, sobretot en el desenvolupament de la tolerància i en el trencament d’estereotips que afavoreixen la integració social.
  • En referència a les competències acadèmiques, l’estudi assenyala també que la participació en iniciatives de lleure educatiu millora el rendiment i fomenta la reducció del fracàs escolar. A més, es demostra que els programes de lleure orientats al reforç educatiu contribueixen a la reducció del risc d’exclusió social i afavoreixen la transició al món laboral i a millorar l’ocupabilitat dels joves participants. 
  • El treball constata també els beneficis que té el lleure educatiu en el procés d’expressió i comunicació dels infants i joves que en formen part, i en l’aprenentatge i pràctica de la participació social i ciutadana.
  • L’estudi subratlla, finalment, la cohesió grupal, la cooperació i la inclusió com alguns dels beneficis clau del lleure educatiu a partir de la realització d’activitats que accepten la diversitat i la diferència i permeten la participació sense cap mena de discriminació. Unes activitats que es consoliden com un espai per a l’adquisició i millora d’habilitats i competències per a la vida, la implicació social i el compromís ciutadà. Per això són importants els programes de lleure educatiu en la reducció de l’exclusió social de la infància.

L’informe esmenta també els reptes pendents de l’educació en el lleure: el reconeixement social, l’accés universal perquè tots els infants i joves en puguin gaudir, la millora de la capacitació dels professionals i voluntariat que hi participa, la continuïtat de la implicació dels joves en entrar a l’adolescència, la necessitat de fer un treball en xarxa entre les diferents entitats del sector, la incorporació de les noves tecnologies i la millora de les condicions laborals dels professionals, per exemple.

1.295 entitats de lleure a l’Estat

L’informe s’aproxima a un mapa de recursos i entitats del lleure i estableix que a l’estat espanyol el catàleg estaria format per almenys 1.259 entitats sense ànim de lucre. La gran majoria estan arrelades en barris i municipis del país: gairebé un 90%. Més d’un 40% de les entitats tenen 150 participants o més, i segons la classificació temàtica el tipus d’activitat que inclou més projectes són els casals, colònies i campaments d’estiu (el 90% del total). Moltes d’aquestes (un 74,2%) no compten amb personal assalariat, i més d’un 39% del total compten amb almenys entre 11 i 25 voluntaris o voluntàries.

El director general de la Fundació Pere Tarrés, Josep Oriol Pujol, remarca la necessitat que la societat civil generi “oportunitats per a tots els infants i busqui l’equitat en el seu desenvolupament”. Per la seva banda, Maria València, presidenta de la federació Didania, apunta la necessitat de “posar en valor el lleure educatiu per donar-hi el reconeixement social i polític que mereix” perquè, segons diu, el lleure és “un dret fonamental”. També insisteix en aquest aspecte Violeta Assiego, directora general de Drets de la Infància i l'Adolescència del govern espanyol, que ha situat el lleure educatiu com un “àmbit clau per generar entorns segurs per a la infància i evitar abusos”. Assiego també agraeix la realització de l’informe pel fet que “situa l’infant al centre” i demana a les entitats de l’àmbit del lleure que vetllin per les garanties de protecció a la infància i, de manera molt especial, pel que fa a la infància més vulnerable.

stats