5 jocs de taula del món

BarcelonaNadal és una època propícia per compartir estones jugant a jocs de taula amb família o amics. Us proposem 5 jocs de taula del món extrets del llibre Un món de jocs. Una història dels jocs de taula, de l'expert, creador i divulgador de jocs Oriol Comas i Coma. Aquest tipus d'oci, segons Comas, és una pràctica quotidiana de la humanitat des de fa més de 4.500 anys: des del llunyà Joc Reial d'Ur, a Mesopotàmia, fins al Monopoly. "És una activitat habitual amb diferents finalitats, de les quals les més importants deuen ser el repte intel·ligent i divertir-se", escriu Comas.

Amb els mateixos elements del clàssic joc xinès go se'n poden practicar d'altres més lleugers, com el joc tibetà ming mang. El seu objectiu és capturar les pedres del jugador adversari. Si no tenim un tauler i pedres de go, podeu dibuixar-lo i jugar amb fitxes de qualsevol mena, mentre siguin proporcionades al tauler que acabem de fer. Es juga en taulers de mida variable, per exemple de 17 x 18 línies. Si ens espanta un tauler tan gran, ens fa mandra una partida massa llarga o si no tenim prou fitxes, també podem jugar en un tauler de 9 x 9 interseccions. Per a aquesta versió reduïda en tindrem prou amb 32 pedres per jugador. L'objectiu del joc és deixar l'adversari sense pedres al tauler. La partida comença amb 33 pedres de cada color ja col·locades al tauler i la resta, a la reserva de cada jugador. Per torns, cada jugador fa un moviment. Per moure, desplaça una fitxa al llarg d'una línia, horitzontal o vertical, tantes interseccions com vulgui mentre no trobi cap obstacle: no pot saltar cap pedra, ni pròpia ni estranya.

Jugadors: 2

Edat mínima: 10 anys.

Durada de la partida: 45 minuts.

Material: tauler i 66 pedres blanques i 66 negres (per a experts) o 32 de cada (per a debutants).

Quan un joc és conegut en molts països i en diferents moments de la història des de fa més de 2.000 anys i té molts noms i moltes maneres de jugar-hi és que es tracta d'un joc popular, com és el cas del marro de nou, una de les versions més elaborades i amb més contingut estratègic del joc infantil del tres en ratlla. L'objectiu del marro de nou és eliminar les fitxes de l'adversari i perd qui es queda només amb dues fitxes. Una partida té dues fases i comença amb el tauler buit. En la primera, els jugadors posen per torns una fitxa en una intersecció buida. Un cop totes les fitxes són al tauler, comença la segona fase. Ara, també per torns, els jugadors mouen una fitxa pròpia a una intersecció adjacent buida, seguint les línies del tauler. Tant en la primera com en la segona fase, qui posa tres fitxes del seu color en línia recta, seguint els segments marcats al tauler, elimina una fitxa de l'adversari, i la treu del tauler. Aquesta fitxa que s'ha d'eliminar no pot formar part d'una combinació de tres fitxes de l'adversari en línia recta.

Jugadors: 2

Edat mínima: 8 anys.

Durada de la partida: 20 minuts.

Material: tauler, 9 fitxes blanques, 9 fitxes negres.

Poca cosa se sap de la història del surakarta, només que segurament prové de la gran illa de Java. En cap dels reculls del segle XIX sobre jocs del món hi apareix. No és fins al 1973 que Richard Charles Bell en publica una notícia i les regles del joc. S'hi juga en un tauler que no sabem d'on pot provenir perquè no s'assembla a cap altre. Les seves corbes el converteixen en una peça única. A més del tauler, inusual però fàcil de dibuixar, només calen dotze fitxes blanques i dotze de negres, fitxes o pedretes o monedes o botons. Es posen les fitxes en la posició inicial i a fer marrada! Perquè d'això es tracta. L'objectiu del joc és eliminar totes les fitxes de l'adversari. Els dos jugadors trien qui comença i després juguen per torns. El que fa diferent el surakarta són les voltes. Per menjar una fitxa cal fer, com a mínim, una volta fins a trobar una fitxa adversària. Menjar no és obligatori, però les voltes només es poden fer servir per anar de caça. Un cop caçada, eliminem la fitxa i posem la nostra al seu lloc. El camí entre la nostra fitxa i la que ens mengem ha d'estar absolutament lliure, no es poden saltar fitxes. Com que les partides són molt ràpides, en podem fer més d'una.

Jugadors: 2

Edat mínima: 8 anys.

Durada de la partida: 10 minuts.

Material: tauler, 12 fitxes blanques i 12 negres.

Das Malefiz, el seu nom original en alemany, és un simple joc de recorregut. És un joc en què, com al parxís, es tracta de fer avançar les fitxes d'acord amb la tirada d'un dau i arriba primer al final del tauler. Com al parxís, si ocupes la casella d'una fitxa adversària, l'envies al principi del tauler i haurà de tornar a començar. Com al parxís, quan un va guanyant els altres fan front comú en contra. Però, a diferència del parxís, a Barricada hi ha barreres, onze, les barricades del títol. En començar estan totes posades, cadascuna a la seva casella. Quan hi arribes amb una fitxa teva pots agafar la barricada i posar-la a la casella que vulguis, de manera que tant pot servir per barrar el pas a les fitxes dels altres jugadors com per protegir, per darrere, alguna de les fitxes pròpies. Quan un jugador està a punt de recol·locar una barricada, totes les negociacions són possibles. Das Malefiz va ser l'únic joc que va crear el seu autor, Werner Schöpner, el 1959, quan tenia 24 anys.

Jugadors: De 2 a 4

Edat mínima: 6 anys.

Durada de la partida: 30 minuts.

Material: tauler, 11 fitxes de barricada, 29 fitxes (5 de cada color).

El Risk ha estat al llarg de més de seixanta anys un dels jocs preferits dels jugadors amants dels jocs d'estratègia. En un tauler que representa el món dividit en 42 territoris de mida semblant, i sense cap relació, es reparteixen tots els territoris a l'atzar. Cada jugador col·loca una fitxa en cada un dels seus territoris. Ja pot començar la conquesta del món! Per torns, cada jugador fa tres accions: reforçar els seus exèrcits, atacar territoris veïns per ocupar-los i desplaçar tropes. El va crear el director de cinema francès Albert Lamorisse el 1957 amb el nom La conquete du monde. El va comprar una multinacional i després de canviar-li el nom i algunes de les regles es va convertir en un èxit. L'esclat internacional va tenir lloc cap al 1975, cinc anys després de la mort de Lamorisse.

Jugadors: De 2 a 6

Edat mínima: 12 anys.

Partida: de 2 a 3 hores.

Material: tauler, fitxes, cartes i daus.