És cert que estem en el món de la imatge, i que això atrapa totes les edats. El que pot ser interessant és agafar una certa distància per veure com es pot gestionar, almenys amb un cert equilibri, aquesta necessitat , no passi que, amb el temps, apareguin contradiccions i que, sobretot, es puguin prendre decisions potser inapropiades per a la canalla. L'important és no perdre de vista que les criatures aprenen, i que tornar enrere és bastant complicat.
Hi ha, per exemple, la tendència a consumir productes per aconseguir una "imatge envejable" (!). Des d'aigües miraculoses fins a productes cosmètics i també pràctiques mèdiques per aconseguir un rejoveniment artificial amb la pràctica certesa de resultats dubtosos o negatius. Curiosament, això no sembla que desanimi ningú. De fet, van apareixent productes nous: "A veure si aquest..." I tot plegat només fa que mostrar que la pròpia imatge no ens satisfà.
Aquesta preocupació, i el fet de no poder canviar-la, acaba provocant efectes com ansietat, autoimatge negativa i una preocupació excessiva, molt més enllà de la lògica cura d'una salut i una imatge naturals i apropiades a cada estil de vida i edat. El missatge és clar, verbal o no, i va entrant en el pensament infantil. La preocupació pel cos, pel pes, condiciona les relacions: rebutjos, insults... La roba i els modelets generen inseguretat i preocupació pel què diran, per com em veuran. Són fets que mostren com la nostra obsessió per la imatge afecta també les criatures i com provoca, de vegades, cedir a algunes demandes com si fossin pròpies de la canalla, que "avui dia és molt espavilada".
Tenir cura de la salut no ha de ser una obsessió, sinó una pràctica habitual que inclou totes les activitats quotidianes: menjar, dormir, fer activitat... I cuidar la imatge ha de tenir els seus moments i edats i ha d'afavorir trobar-se a gust amb un mateix, comprenent que hi ha uns motius o unes causes que porten a una imatge corporal: ossada, tendència familiar, alimentació, exercici... Per tant, es tracta de valorar els consells pediàtrics que afavoreixen criteris per guiar-se i tenir salut. I és que els complements externs no haurien de ser una preocupació que interfereixi en les activitats o avanci en la construcció d'una imatge que pugui confondre els rols propis de cada edat.
