NATÀLIA COSTA

La volta al món en família

Un viatge “màgic i fantàstic” que enforteix el vincle familiars

La Sandra, l'Albert i el Raül a Bagan, a Myanmar / @3ERRESENRUTA Zoom

Una família, un any, una volta al món i milers d ’experiències. Això és el que s’havien proposat la Sandra, l’Albert i el seu fill Raül. De fet, segons explica la mare de la família, Sandra Ramírez, l’Albert i ella sempre havien sigut molt viatgers i aquest periple era “un somni” pendent que volien fer quan eren més joves però que per temes de salut no van poder convertir en realitat. “De seguida ens vam quedar embarassats” i aquell mateix dia, “Predictor en mà”, es van prometre concretar una data per al viatge. Van decidir que seria quan el seu futur fill tingués cinc anys, una edat anterior a l’escolarització obligatòria i suficient perquè pogués recordar l’experiència i fos prou fort per viatjar. Això els va deixar una perspectiva de quasi sis anys per preparar-ho tot, i amb aquest temps van poder tenir els diners suficients, sent conscients que “s’ha d’estalviar molt”, malgrat utilitzar estratègies de viatjar barat. El resultat ha sigut un periple, compartit a través del compte d’Instagram @3erresenruta, amb sortida des de Xangai i amb el resultat d’una volta al món a través de la Xina, Laos, Hong Kong, Bali, Malàisia, el Vietnam, Tailàndia, Birmània, Singapur, les Filipines, les illes Vanuatu, Nova Caledònia, la Polinèsia Francesa, els Estats Units, el Canadà, Mèxic, Costa Rica i Panamà. Van sortir el setembre del 2018 i van tornar el setembre del 2019 amb 20 països a la motxilla i a punt perquè el Raül comencés l’escola.

L'Albert i el Raül a les Torres Petronas de Kuala Lumpur Zoom

L'Albert i el Raül a les Torres Petronas de Kuala Lumpur / @3ERRESENRUTA

L’ESTIU ETERN

Per fer aquest viatge, la família va triar països segurs però que oferissin cultures diferents per intentar maximitzar l’exposició del nen al món, amb diferents cosmovisions, paisatges, religions i menjars, tot i que per temes logístics també van buscar “l’estiu etern”. A partir d’aquí només van comprar el bitllet d’anada, i la resta de reserves les han anat fent sobre la marxa, amb dos o tres dies d’antelació, excepte en els llocs més estrictes en assumptes de visats. Tanmateix, tot el viatge ha estat pensat en format familiar, com a la vida diària de qualsevol família, ja que el Raül, com a nen, requeria un cert confort i tenia unes necessitats, cosa que va fer que la família evités, per exemple, dormir en estacions com quan eren turistes de motxilla de joves. “Vas una mica més amb compte d’assegurar-te de no dormir mai al carrer, tot i que hem fet nits de tren, avió i autobús, o nits a mitges”.

Una imatge del pas de la família per la muralla xinesa Zoom

Una imatge del pas de la família per la muralla xinesa / @3ERRESENRUTA

A part de l’enriquidora visita per ella mateixa a aquesta vintena de països, els beneficis que el viatge ha tingut per al nen han sigut “moltíssims”: autonomia, llibertat, paciència, obertura al món, curiositat i normalització de la diferència.

CAPACITAT D’ADAPTACIÓ I DE SUPERACIÓ

La Sandra també assenyala una adaptabilitat a tot “increïble”, així com la superació personal i física per afrontar activitats com trekkings, però també per vèncer pors i vergonyes. De fet, superar les pors ha sigut un ingredient important, com per exemple al mar: “Un dels moments més macos del viatge va ser tenir el Raül al costat quan es va posar ulleres i va començar a veure peixos i coralls, i sentir-lo com s’anava meravellant. Ha passat d’això a nedar envoltat de taurons balena, els peixos més grossos del mar”. El menjar també ha sigut un punt destacat de l’evolució del nen: “Potser ha patit més en alguna regió de la Xina, on el menjar era molt picant. I en una època, que va ser molt divertida però que ens va fer patir, es va tornar vegetarià”, detalla la Sandra, que explica que a la província xinesa de Shangri-la mengen iac, una carn a la qual va agafar tanta angúnia que després no volia tastar-ne cap altre tipus. A part d’aquesta anècdota va acabar avorrit del banana pancake asiàtic per esmorzar: “Ja no pot veure el plàtan ni en pintura!” Una altra de les conseqüències del viatge és que el nen “s’ha hagut d’espavilar, ser més independent i entretenir-se sol”, i destaca també el fet de relacionar-se amb gent de totes les edats davant de la classificació per edats de la nostra societat.

La Sandra i el Raül a Bora Bora Zoom

La Sandra i el Raül a Bora Bora / @3ERRESENRUTA

PASSAR TEMPS JUNTS

Un dels grans beneficis per al Raül també ha sigut la possibilitat de passar temps amb els pares i tenir-los tot el dia amb ell: “Ha sigut màgic i fantàstic”, resumeix la Sandra. De fet, per a ella aquesta travessia ha sigut el millor regal del món per a tots tres: “Haver-nos regalat aquest temps i aquesta possibilitat de viure tantes coses junts és màgic i ja no ens ho prendrà ningú”, explica la Sandra, que també assenyala que això no significa que no hi hagi hagut conflictes. “El nucli familiar surt molt sòlid i molt enfortit després d’haver tingut el privilegi d’haver vist créixer el nen i conèixer com és i el seu caràcter durant tot un any”, i ara que han passat uns mesos només queden els records positius i lliçons tan importants com que no es pot controlar tot. “Hem après a viure acceptant i disfrutant d’allò que no coneixem”, a més d’obrir-se al món i entendre altres maneres de viure i societats més unides on s’ajuden els uns als altres. Les màximes educatives que han guiat el viatge han sigut per a la Sandra la recerca de l’equilibri i tenir present els efectes del karma, a més a més de la importància de la mare terra. “Hem vist molts llocs on l’acció de l’home ha fet molt mal, i animals en seriós perill d’extinció. Aquestes realitats al Raül li han quedat gravades”, explica la Sandra, que assegura que conèixer-ho ha sigut un privilegi “i aquesta visió li quedarà per sempre”.

LA TORNADA

Uns mesos després de tornar té prou perspectiva per afirmar que els han canviat “moltes petites coses per dintre”, entre les quals la manera de veure la vida. “La part material deixa de tenir importància, t’adones que el més important són les persones, i la necessitat de comprar es va perdent”, explica. Totes les experiències viscudes les sublimen ara amb certs canvis d’hàbits. Per exemple, des del punt de vista ecològic han canviat la gestió que fan dels residus i de l’aigua: “No tornes a ser el mateix”. La Sandra assegura que també han après a tenir més paciència, més bon humor, i a estar més tranquils i intentar buscar temps per estar junts. I acaba alertant: “Treballem molt per tenir, i el que deixem de tenir és temps”.