Judit Català: "Tots els fills venen a ensenyar-nos alguna cosa"

Emprenedora, consultora de negocis i mare del Luca, de 9 mesos. Fundadora de l’Agència XL de màrqueting digital, publica Entrena tu éxito. 30 habilidades en 30 días para acelerar tus objetivos (Conecta).

— Als 32 anys vaig sentir que ja tenia tot allò que havia desitjat i que volia fer el pas de ser mare. A més, feia anys que la meva parella ho desitjava, però no vam tenir gaire sort amb l’embaràs. A les deu setmanes vaig patir un avortament i vaig haver d’entrar al quiròfan. Ho vaig passar malament. Vaig esperar un any sencer abans de tornar a quedar embarassada.

Sovint costa decidir el moment.

— Si t’ho pares a pensar més del compte, mai serà el moment idoni. Quan el teu cos t’ho demana, ja és un bon moment. Jo vaig quedar embarassada quan estava reestructurant l’empresa i contractant gent nova. Estava fent canvis, així que potser no era el moment perfecte, però és que més endavant segur que sorgiria algun altre entrebanc. Així que vaig tirar endavant. Al final, els humans tenim la capacitat d’adaptar-nos a tot.

Com van anar les primeres setmanes?

— Els inicis són durs, però en el nostre cas això es va multiplicar. El meu fill només volia que l’agafés jo i em demanava molta atenció. Fins llavors jo havia estat focalitzada en la meva empresa i no poder-li dedicar més atenció va ser una tortura. Vaig haver de treballar-m’ho i entendre que havia de deixar aflorar aspectes com l’empatia, la compassió o l’amor incondicional. Ara veig les persones d’una altra manera. Les entenc millor. No dono importància a coses que abans m’ofuscaven. 

Costa mantenir la calma quan el teu fill plora.

— Has d’entendre d’on ve aquest neguit que et provoca que el fill plori i que et genera crispació i fa que vulguis escridassar-lo. Però els crits no solucionen res i el nen no t’està cridant a tu. Ell no només fa de nen. Així que has de fer introspecció i esbrinar per què et molesta tant. Potser és que has tingut un mal dia. Un fill et porta al límit però et fa aprendre.

Quins consells no has volgut seguir?

— Moltes persones m’han dit: deixa’l plorar, ja es cansarà. Però jo no vull que el meu fill pateixi i el conec perfectament. Sé que pot estar-se hores plorant perquè he fet un viatge en cotxe de dues hores i ha estat les dues hores plorant. Així que he decidit que si plora perquè vol que l’agafi, l’agafaré. I si el meu fill em necessita en aquests moments crucials, hi seré.

Què et continua resultant dur?

— L’altre dia vaig anar a visitar uns amics que acaben de ser pares i, quan vaig arribar a casa seva, em van dir que el nadó feia cinc hores que dormia. A mi això no m’ha passat mai. El meu fill mai no ha dormit de dia. Era impossible. I a la nit es desvetllava cada quinze o trenta minuts. Els primers mesos em sentia molt cansada, però tot els fills venen a ensenyar-nos alguna cosa.

Què t’ha ensenyat a tu el teu?

— M’ha ensenyat a portar l’empresa des d’un altre punt de vista. Ara no puc estar tan concentrada, les neurones no em funcionen igual que abans i he de reconèixer que alguns dies he plorat perquè em sentia frustrada. Però malgrat que a curt termini no obtinc tanta rendibilitat, sé que a llarg termini serà una bona inversió. Estic organitzant l’empresa d’una manera més sostenible.