Família 16/12/2017

La solidaritat és com els esports: es practica i s’aprèn

És un concepte que apareix lligat al Nadal, però és un valor en el qual els pedagogs insisteixen que cal educar en general, perquè és així com progressa la humanitat i com s’evita la vulnerabilitat de l’ésser humà. I el millor és que és fàcil d’aprendre. Només cal practicar-la

Trinitat Gilbert
4 min
La solidaritat és com els esports: es practica  i s’aprèn Definició senzilla  de la solidaritat   El pirata de les estrelles De què fa gust  la lluna?

Els darwinistes, els seguidors del científic Charles Darwin, han assegurat que la naturalesa de la humanitat és la lluita per l’existència. Malgrat això, milers d’estudis de mil i una especialitats diferents sostenen que la cooperació i la solidaritat són el que fa progressar la humanitat. A la Universitat de Barcelona, el professor de pedagogia de la Facultat d’Educació Josep Maria Puig recorda un dels llibres que més van desmuntar la teoria darwinista que sostenia que la humanitat lluita per progressar conjuntament. “Es diu 'L’ajuda mútua: un factor en l’evolució', publicat per Piotr Kropotkin el 1902 i que s’ha anat reeditant des d’aleshores”, explica el professor. És a dir, en comptes de “lluita mútua”, l’autor rus escrivia “ajuda mútua”. Kropotkin va idear aquest joc de paraules després de viatjar per Sibèria, on va observar que els animals col·laboraven entre ells per progressar. Per això, concloïa que “la humanitat s’ha creat sobre la consciència, tot i que sigui instintiva, de la solidaritat humana i de la dependència recíproca dels homes”.

UN VALOR QUE ES TRANSMET

I dit això, com s’aprèn a ser solidari? La solidaritat no és un conte de Nadal ni tampoc una classe magistral, que s’expliquen i, per consegüent, s’aprenen. “És un valor que es transmet amb l’exemple, i la criatura, per adquirir-lo, l’ha d’observar en les persones que són els seus referents”, assegura la pedagoga Conxi Reig. Així doncs, amb la solidaritat, com amb tots els valors en general, “val més un exemple que mil paraules”.

Per Nadal, certament, hi ha més oportunitats per ser solidaris: els recaptes d’aliments, La Marató de TV3, fires solidàries, accions concretes de l’escola... Però la solidaritat no s’acaba aquí. “Al llarg de l’any hi ha moltes oportunitats que les criatures poden reconèixer en els grans: donar aliments a qui els necessita, donar suport als refugiats, donar sang, ajudar el veí, per exemple”, explica la pedagoga Conxi Reig.

Definició senzilla de la solidaritat

El concepte de solidaritat fa pensar en definicions extenses i difícils. Però no és així. “La solidaritat és de la mateixa pasta que dividir, multiplicar o nedar”, afirma el professor de pedagogia de la Universitat de Barcelona Josep Maria Puig. Així que, si les criatures s’entrenen i la practiquen un dia darrere l’altre, agafaran destresa fins a arribar a comportar-se solidàriament de manera espontània.

Mentrestant, a casa de l’àvia Esperança ningú s’ha plantejat mai el concepte teòric de la solidaritat, perquè no fa falta, surt de manera natural. La pràctica és diària. L’Esperança col·labora durant tot l’any amb les entitats Actua Tots per Tots i Amics de la Gent Gran, a Vilanova i la Geltrú. Els nets estan acostumats a veure l’àvia fent capses de roba per repartir a altres entitats amb què ha col·laborat, com Cafè Caliu, que organitza esmorzars solidaris. “El cap de setmana del Gran Recapte també m’hi van veure, perquè també hi vaig estar fent torns”. Per esmentar només dos exemples.

L’Esperança també aprofita els temes de què parlen els nets per anar més enllà. “Per exemple, un dia vaig sentir que parlaven sobre persones riques, i a partir d’aquí els vaig fer reflexionar sobre la riquesa i la pobresa”. De fet, l’àvia els va dir que a ella, personalment, no li agradaven els conceptes persona rica i persona pobra, perquè la vida és més complexa que aquests dos conceptes. I a partir d’aquí “la conversa encara va ser més interessant, perquè els nets van parlar d’una família que són molts germans, que reben subvencions, i que havien sabut que havien anat a Port Aventura”. “Llavors -explica l’Esperança- jo els vaig preguntar: «¿I si el viatge a Port Aventura va ser un regal que els va fer algú? O si és l’únic regal que rebran aquestes criatures per Nadal?»”. És a dir, l’àvia els va fer obrir interrogants perquè hi veiessin més opcions possibles. A més, l’Esperança assegura que se sent millor quan dona el seu temps als altres. “Si tots podem fer alguna cosa, el que sigui, farem que el món sigui millor”. I aquesta frase la diu i la repeteix als nets.

UNA INVERSIÓ

El professor Josep Maria Puig també apunta que la solidaritat ajuda a viure millor, perquè “suportem junts la vulnerabilitat que té l’ésser humà”. D’altra banda, per aprendre-la hem de pensar en la solidaritat igual que en els esports: s’aprèn practicant, perquè “llavors és quan agrada, la incorporem i esdevenim solidaris”. Per consegüent, la solidaritat és una destresa que s’entrena i que, per molts discursos teòrics d’educadors i família, mai s’entén si no es practica regularment.

També hi ha altres factors que ajuden a incorporar aquest valor de la solidaritat, més enllà de practicar-lo. “La reflexió és cabdal, perquè les criatures han de posar nom a allò que han fet, perquè no s’ha de fer per fer sinó també per pensar-hi”. I el tercer factor és el referent. “Si fan activitats solidàries, hi pensen i a més les fan acompanyades d’una persona que és un referent per a ells, l’ensenyament s’incorpora molt millor”, conclou el professor de la Universitat de Barcelona.

Contes per parlar sobre la solidaritat

  • 'El pirata de les estrelles' d'ALBERT ARRAYÁS. BABULINKA BOOKS. Una divertida i delicada història amb sirenes, remolins de vent, balenes gegants, cofres amb tresors i moltes estrelles. L’odissea a la recerca de l’empatia i l’amistat.
  • 'De què fa gust la lluna?' de MICHAEL GREJNIEC. KALANDRAKA. Els animals de la selva ens mostren com les coses compartides sempre tenen més bon gust.
stats