Criatures  /  Família 05/05/2022

El poble dibuixat

La mare de dos bessons amb trastorns de l'espectre autista aconsegueix que Juneda s’ompli de pictogrames per millorar la comunicació de tot un col·lectiu

Albert González Farran
3 min
La Mireia ha aconseguit que el poble de Juneda s'ompli de pictogrames

Juneda s’ha convertit en un poble dibuixat. Desenes de pictogrames pengen pels principals carrers d’aquest municipi de les Garrigues per senyalitzar els llocs públics més importants a les persones amb dificultats comunicatives. I la idea va venir de la Mireia Batlle, una mare de dos bessons amb trastorns de l'espectre autista que, durant més d’un any, va estar insistint a l’Ajuntament de la necessitat d’una millora en la qualitat de vida dels seus infants i de tot el col·lectiu autista. Gràcies a un conveni amb la Universitat de Lleida (UdL), una trentena d’estudiants del grau d’educació, especialitzats en necessitats educatives especials i en la diversitat, han marcat els principals edificis públics i els diferents tipus de comerços del municipi amb els símbols universals establerts pel Sistema Augmentatiu i Alternatiu de Comunicació (SAAC). Es tracta de dibuixos que permeten a qualsevol persona amb un trastorn comunicatiu poder entendre on és exactament. 

"Ha estat una oportunitat formativa única i una manera de posar la ciència i la investigació universitàries al servei de la comunitat", explica la professora de la UdL Cristina Petreñas, experta en intervencions per a infants en risc d’exclusió social. “Hem d’aprendre a fer una societat més inclusiva”, conclou l’experta, que durant uns quants mesos va guiar els joves estudiants en la selecció i l'elaboració dels pictogrames. “Ha estat un repte de grup fantàstic i un aprenentatge purament vivencial”, recorda Maria Carmona, una de les alumnes participants.

“Primer vam seleccionar aquells llocs de Juneda que són importants per a la infància, com els parcs infantils, l’escola, l’Ajuntament, l’oficina de Correus, les botigues... –explica la també estudiant Paula Ané– i vam acabar escollint els símbols que més bé els identificaven, fent-hi uns petits retocs”. 

Per als bessons de la Mireia, els pictogrames són una eina imprescindible per desenvolupar-se en el seu dia a dia
Els dibuixos permeten a qualsevol persona amb un trastorn comunicatiu poder entendre on es troba exactament

A la pràctica, els pictogrames no sols ajudaran els infants amb trastorns autistes, sinó també altres col·lectius com la gent gran, els estrangers i tots els que puguin tenir dificultats de comprensió. 

De moment, l’Ajuntament ha produït i ha instal·lat fins a mig centenar de pictogrames, però té la intenció de superar els 200 en els pròxims mesos. “No només volem senyalitzar els nostres carrers, sinó també espais dins els equipaments municipals”, anuncia l’alcalde de Juneda, Antonio Villas.

Mireia Batlle celebra que Juneda s'hagi convertit finalment en un municipi inclusiu i que hagi establert un precedent: “Sempre he tingut sensibilitat per la gent amb discapacitat, però quan el tema et toca tan de prop, com a mi amb els meus fills, projectes com aquest es converteixen en una cosa molt especial”. 

La casa dibuixada

La Tura i en Martí faran cinc anys l'11 d’agost, però el trastorn autista se’ls va diagnosticar quan en tenien poc més d’un. I des d’aleshores, la Mireia, que és auxiliar d’infermeria, s’ha format per entendre’ls i millorar la criança. “Quan som a casa procuro angoixar-los el mínim possible donant-los informació constant de tot el que farem, avisant-los amb antelació, prevenint-los de tot el que preparem i, fins i tot, donant-los la possibilitat d’escollir”, explica. I, per això, des de fa molt de temps s'hi comunica amb pictogrames. “Els dos nens tenen un grau d’autisme bastant sever i els costa molt entendre els símbols –reconeix la mare–, però no defalleixo i hi insisteixo una vegada i una altra, perquè sé que és la millor manera d’educar-los”.

“M’he acomiadat dels meus fills moltes vegades"

Quan la Mireia va sentir que els seus bessons tenien un trastorn autista “ja estava molt bregada”. Els nens van començar la vida debatent-se amb la mort. “Per cada operació a què els sotmetien, els metges ens recomanaven que ens n'acomiadéssim per si de cas”, recorda. I és que en Martí i la Tura van néixer prematurament als sis mesos d’embaràs. Pesaven només 800 grams i, després de quatre mesos de cures intensives i d'operacions a cor obert, van sobreviure.

La Mireia reconeix que l’adaptació dels seus fills a l'aula va ser difícil. Sap que a la llarga haurà de matricular-los en un centre especial, però volia que l’educació infantil la rebessin a l’escola del poble. “Els seus companys de classe ja els tenen molt ben integrats i s’han convertit en els seus cuidadors”, explica la mare, orgullosa. I insisteix que els seus bessons “no són diferents, simplement tenen necessitats especials”.

stats