Tribuna Oberta
Criatures 21/04/2021

Parlem en família

Cal trobar estones i espais de comunicació entre pares i fills

3 min
Trobar espais regulars de conversa amb els fills influeix positivament en la seva educació

El ritme vertiginós que ens imposa el dia a dia sovint fa difícil trobar moments per reflexionar i verbalitzar allò que hem viscut i sentit les darreres hores. Crear espais en família per coincidir i compartir les vivències del dia no sempre és senzill. Les jornades laborals, les cada cop més presents videoconferències, les activitats escolars i de lleure, els compromisos solidaris o de voluntariat de cadascú, la logística diària de les tasques domèstiques… De vegades sembla que totes aquestes cites s’encavalquen en la nostra agenda i ens fan arribar al final del dia cansats i sense haver tingut temps per asseure’ns a tenir una conversa tranquil·la amb els nostres.

I, malgrat això, cal fer el possible per trobar aquests espais. El diàleg familiar denota els valors d’una família i allò de què es parla (i també, sobretot, com se’n parla) sovint influeix més en l’educació dels fills que les indicacions concretes que els puguem donar sobre quin hauria de ser el seu comportament. Generar espais de confiança bidireccionals sense censura, que acullin amb respecte i tendresa l’error i la diversitat d’opinions, facilita que els menuts puguin compartir les seves dificultats i dubtes i expliquin vivències que poden ser negatives per a ells i que si no es comparteixen a temps poden esdevenir més problemàtiques en un futur.

D’altra banda, l’ètica i l’aprenentatge es transmeten de manera molt més directa i efectiva a partir del testimoni viscut, de l’experiència dels nostres referents explicada en primera persona. Per moltes dissertacions en veu alta que fem sobre el fet que l’important no és acumular coses materials, si després les compres que fem ocupen la meitat de la conversa familiar, estem transmetent un missatge completament diferent als nostres fills. Si ens omplim la boca lloant el pacifisme i el diàleg però a la mínima ocasió aixequem la veu per imposar el nostre punt de vista, no estem ajustant el missatge a l’exemple que donem.

Aprofitar els trajectes en cotxe o a peu amb els nostres fills pot ser una bona estratègia per provocar una conversa en família. També ho pot ser, sempre que les circumstàncies personals i professionals ho permetin, autoimposar-nos de sopar plegats en un clima tranquil i compartir com ens ha anat el dia. Aquests i altres espais que se’ns poden acudir segons les dinàmiques de cada unitat familiar són moments clau de convivència imprescindibles per a l’educació dels fills, a través del testimoni compartit, de la interrelació i del diàleg respectuós sobre fets ordinaris, que ens permet reflexionar i trobar el sentit al que ens va passant en el nostre dia a dia.

A través de les converses familiars i de l’exemple propi, podem transmetre un mestratge excepcional als infants de la casa: comentar l’actualitat mediàtica diària, explicar què estem vivint els adults a la feina i com ho afrontem o compartir com ens sentim davant de determinades circumstàncies que experimentem: la incertesa, la frustració o la por davant d’una pandèmia com la que estem vivint, la tristesa o la ràbia davant la pèrdua d’amics, familiars o coneguts, la felicitat o la il·lusió a l’hora d’afrontar nous projectes o, per exemple, amb motiu d’un nou naixement a la família o al nostre cercle d’amics.

No ens oblidem de generar cada dia espais de trobada, d’aprofitar qualsevol oportunitat de temps compartit per educar els nostres infants des de la transparència, l’exemple i la pròpia vivència. No deixem de parlar en família.

Josep Oriol Pujol i Humet és director general de la Fundació Pere Tarrés

stats