Xavier Grasset: "No busco ser amic dels fills"
Periodista de ràdio i televisió i pare de l'Anna i el Bernat, de 15 anys. Creador i presentador de formats de ràdio com 'L'oracle' i 'El món s'acaba', el 2015 va rebre el Premi Nacional de Comunicació. El 2021 va rebre el premi Difusió per la seva tenaç feina en favor del llibre i la cultura des del 'Més 3/24'. A partir de dijous trobem cada tarda el seu talent i la seva bonhomia a 'La selva'.
BarcelonaSegurament els fills són els entrevistats més difícils. De vegades costa. Són unes persones excel·lents, però tenen el seu món i tendeixen a tancar-se. Per fer-los parlar intento interessar-me per allò que els preocupa. Generalment, quan comparteixes una vivència, quan fem un viatge junts, anem a un concert o al cine, és més fàcil fer-los parlar.
Ara, presentant La selva en horari de tarda, la vostra relació ha canviat.
— La gran diferència és que ara tenim temps per sopar i podrem fer plegats més activitats del cap de setmana perquè ja seré a casa el divendres al vespre. Per tant, guanyem parcel·les de convivència. Tots aquests anys presentant el Més 3/24 ha estat la meva companya, l'Anna Maria, qui ha fet la feina de ser-hi i jo m'he perdut molts festivals, moltes actuacions del conservatori. Ara això millora.
Et faig una pregunta ben tanoca: la paternitat és una selva?
— Sigui el que sigui, allò que és segur és que l'has de viure tu mateix. Hi ha molts manuals i moltes teories, però les experiències dels altres no et serveixen de gran cosa. Ho has de passar tu. Per exemple, sovint a mi em resulta complicat traslladar als fills el llegat que em van deixar els pares. Sí que intel·lectualment saben esforçar-se i treuen molt bones notes, però hi ha altres valors com el gust per la natura i la sensibilitat pels temes de la pagesia. També m'està resultant complicat competir amb els influencers.
Per què?
— Perquè et trobes que quan vols explicar una cosa als fills et responen que tal cosa o tal altra ja l'han trobat a les xarxes, ja n'ha parlat un influencer. Estem perdent aquesta autoritat que abans teníem els pares a l'hora de respondre a tota mena de preguntes sobre el món: ara està quedant enfosquida perquè els fills tenen altres vies d'accés a la informació i al coneixement.
En quins aspectes, però, te'n surts prou bé?
— Mira, sovint em sorprèn veure que coincidim amb alguns plats de la cuina tradicional que no s'espera que agradin als joves, com el fricandó, la samfaina, la coca de recapte. Tot això queda lluny de l'enlluernament de les pizzes i les hamburgueses.
Quines reflexions et fas sobre la manera com els fills miren la tele?
— Com a totes les cases, els fills prefereixen mirar el mòbil i tinc molts dubtes sobre si quan siguin grans deixaran de banda les pantalles. És cert que hi ha un canvi generacional i d'aquí tot el sentit d'haver engegat la plataforma 3Cat.
Què hi ha a La selva que els pugui interessar?
— En principi, tot allò que fem els pot interessar perquè el programa està pensat com un gran aparador d'opcions de lleure, de cultura, d'entreteniment, i això no té edat. També és cert que no tenim continguts específics per a públic juvenil, però això ja està cobert en altres canals del 3Cat.
Quina mena de pare vols ser?
— Em considero un pare convencional. No busco ser amic dels fills, però sí que hi hagi una coneixença, bon clima a casa, estimació, sobretot que hi hagi molt d'amor. També que hi hagi sempre un 'bon dia', un donar les gràcies i interessar-se pels altres. Soc un pare de marcar límits, però sempre amb una certa bondat i flexibilitat. A vegades em costa perquè són persones meravelloses i, per exemple, em costa posar límits amb els horaris. Són tan bons que em sap greu.
T'han donat algun consell que t'hagi resultat útil?
— Amb els consells tinc la sensació que faig tard. Quan he llegit que als nadons de quatre mesos els havies de posar certa música per tal cosa els meus ja tenien sis mesos. Quan alguna cosa els convenia als 4 anys, ja en tenien 5.
Oi que els bessons s'entenen d'una manera misteriosa?
— Veig que tenen una complicitat i estima extraordinàries. Estic convençut que entre ells es coneixen molt millor del que jo els puc arribar a conèixer. Segur que es coneixen experiències difícils que han pogut passar fora de casa i que no han explicat als pares.
Què us ha fet riure plegats, darrerament?
— Fer les proves del concurs de La selva. Em vaig endur a casa un dels guions per provar-lo amb ells i fer-los competir. Ens vam fer un fart de riure perquè ells entenien millor la mecànica del concurs que no pas jo.