Àfrica Ragel: "Conviure amb cinc fills en un pis de tan sols 3 habitacions és tota una aventura"

BarcelonaEls primers anys de maternitat van ser preciosos; tant que ara els enyoro. Però també van ser molt intensos: nits sense dormir, corredisses amunt i avall per a tot, sortides matinals amb el cotxe per repartir els nens a l’escola bressol, l’escola i l’institut; semblàvem un autobús escolar. Tenir una xarxa de suport va ser essencial. La família i els amics van fer pinya, tot i que jo era molt tossuda i, si t'he de ser sincera, preferia estar sola amb els nens, tot i el caos, que tenir-ho tot perfecte a canvi de la meva independència.

Fins fa poc vivíeu a Barcelona.

— Viure a un barri on tothom es coneix va ajudar molt. Teníem una xarxa de veïns, famílies i amics que sempre estaven disposats a donar un cop de mà. Deixar el Poblenou no ha estat gens fàcil, però el fet que dos dels nostres fills ja no visquin a casa i hagin triat el Vallès Oriental va facilitar la decisió. I els tres que queden a casa ho tindran difícil econòmicament per poder-se independitzar al Poblenou. Ara Cardedeu ens ofereix una nova oportunitat. També té molta xarxa social i la possibilitat de viure amb més calma, que és justament el que ara volem.

Descriu-me com és una família nombrosa.

— Conviure amb cinc fills sota un mateix sostre en un pis de només 3 habitacions és tota una aventura. Els conflictes són inevitables amb tantes edats i caràcters diferents; les tensions han estat una part natural del dia a dia. Però també han estat oportunitats per ensenyar-los a gestionar les emocions.

Com han evolucionat, els conflictes?

— Quan eren petits, els conflictes eren per les joguines, per l’atenció dels pares o per voler-se imposar els uns als altres. A mesura que han anat creixent, aquests conflictes s’han anat transformant en discussions per l’espai personal, per les responsabilitats a casa o per les diferències d’opinions. La meva filosofia ha estat fomentar la comunicació i la comprensió. He intentat que entenguin que cada conflicte es pot resoldre si ens escoltem i si respectem els punts de vista de l'altre. Una cosa que els he repetit és que a la família som un equip, i que com a equip ens hem d’ajudar mútuament.

Quines són les frases que els repeties?

— "Posa’t al lloc de l’altre", "Escolta abans de parlar" i "Busquem una solució que funcioni per a tots". No he intentat mai tenir una casa sense conflictes, perquè sé que és impossible. El que sí que hem aconseguit és crear un entorn en què, malgrat les diferències, es valori la comprensió i el respecte.

Els germans s'eduquen els uns als altres, oi?

— En una família nombrosa, els fills aprenen moltíssim els uns dels altres, i això ha estat una de les coses més boniques de veure. Quan n'hi ha tants, és inevitable que es formin aliances, que es creïn jocs compartits, i que entre ells mateixos es facin de guia i es donin suport. Ara que ja són grans, sé que entre ells troben un suport fantàstic que com a pares potser no els sabríem donar per la distància generacional. L'aprenentatge compartit ha creat una complicitat molt forta. Són molt diferents entre si, però han après a confiar els uns en els altres, i això és una cosa que els servirà per a tota la vida. Sé que mai no estaran sols.

Et mires el món de manera diferent si tens un fill o si en tens cinc?

— Quan tens tants fills, la vida et demostra constantment que no tot es pot controlar, que cal abandonar les expectatives rígides i aprendre a viure enmig del caos amb una mica de gràcia i sentit de l'humor. Això m'ha ensenyat a ser més flexible, més pacient i a acceptar la incertesa. Ells m’han mostrat que la vida està plena de sorpreses, que sovint les millors coses passen quan menys t’ho esperes.

Què et sorprèn quan mireu junts enrere?

— És fascinant com els records dels fills poden ser diferents dels que tinc jo. M’ha sorprès adonar-me que algunes converses senzilles van calar més profundament del que em pensava. Per a ells, sentir-se escoltats i valorats era fonamental. El que realment deixa empremta en els fills són els moments de veritable connexió. Els records més importants sovint es construeixen en els moments més senzills i quotidians.