Així fa de mare
Criatures 18/08/2021

Vanesa Amat: "Necessiten les paraules per créixer"

3 min
Vanesa Amat és escriptora i professora.

Escriptora, professora de didàctica de llengua i literatura i mare de l’Alguer, de 8 mesos. Publica un llibre preciós per començar a llegir amb els més petits: Abecedari de cel i terra. Poemes i curiositats (Eumo), il·lustrat per Judit Piella.

— Recordo les contradiccions dels primers moments. Que fràgil que veia el meu fill i com n’era de valent i fort alhora. I el fet de meravellar-nos mirant aquest ésser que havia arribat a les nostres vides per capgirar-ho tot i no acabar-nos de creure que era el nostre fill. 

Què no t’esperaves? 

— La sensació d’estrès de les primeres setmanes. El fet d’estar en alerta pràcticament totes les hores del dia i no acabar de descansar mai. No dormir gaire a la nit i no saber com dormir de dia. Moltes coses me les havien explicat i creia que les sabia, però no és el mateix que viure-les.

Quin canvi ha estat el més radical?

— Diria que la concepció del temps. Ara tot requereix un ritme diferent del que estava acostumada. Els nadons volen temps i calma. També la mirada cap a les coses petites que en realitat són molt grans. Quantes descobertes hi ha hagut en aquests mesos! Des del somriure social fins a saber agafar les coses amb les dues mans, voltejar, o seure.

Quin és el millor moment del dia?

— Un dels moments que m’agrada més és al matí, a l’hora de canviar els bolquers i de vestir-lo. Cantem cançons i fem moixaines sobre la pell. Fent el joc amb els dits com si pugés una aranya pel cos tot recitant “Pis pissiganya puja una aranya, una aranyeta darrere l’orelleta”... I en aquest moment li faig pessigolles. M’agrada molt cantar-li. Tenim alguns personatges, ninots de peluix o de fusta, i els diem bon dia mentre els anem traient de la cistella. Tenim un cargol, un titella, un elefant... i cadascun té la seva cançó. Fem moltes repeticions.

Veig que dones força importància a les cançons.

— El llenguatge i les cançons són presents en tot moment. Els infants connecten amb les paraules i les necessiten per créixer. Els donen les eines per pensar però també els són refugi, consol i connexió amb els altres.

Veient-lo, què et meravella?

— La manera com ho mira tot, com es pot quedar una bona estona fixant-se en alguna cosa. A vegades és un objecte que sona, d’altres no saps ben bé per què queda embadalit. A casa es mira molt un rellotge de paret. És bonic veure com ho explora tot amb les mans i amb la boca i com capta la seva atenció la veu d’algú que parla.

Un fill et canvia la manera de sentir?

— D’una banda, potencia la sensibilitat i l’enginy. Per exemple, fa que em miri d’una altra manera els elements que tenim a prop. Tot pot ser susceptible d’exploració i pot generar un joc sonor o un intercanvi. D’altra banda, però, t’altera perquè hi ha un cansament físic important. Sobretot en el tema de la son i de la dedicació que un fill necessita. 

Què no teniu encara ben resolt?

— Encara no ens n’acabem de sortir de fer que vagi a dormir a una hora decent. La son de la nit comença bastant tard.

I què li cantes quan no dorm?

— La lluna, la pruna, / ha caigut del pruner / al cel l’han volguda / i fa llum al carrer. / La lluna, la pruna, / es vesteix ben lluent / vol tenir l’estima / de tota la gent. / La lluna, la pruna, / qui la pot tenir, / si arriba al capvespre / però marxa al matí?

stats