Helena Alvarado

Com millorar la conducta dels fills

Calen noves estratègies i eines educatives per abordar les dificultats d'infants i adolescents

Com millorar la conducta dels fills / MANOLO GARCIA Zoom

Els nins i adolescents d’avui dia són significativament diferents de com érem nosaltres a la seva edat. Això fa que necessitem noves estratègies i eines educatives que permetin abordar les dificultats de la població infantil i adolescent. La teràpia breu estratègica ens n’ofereix una de molt efectiva anomenada el butlletí del divendres.

El butlletí del divendres

El butlletí del divendres és una estratègia educativa per a la millora de la conducta dels nostres fills amb tres pilars bàsics: el respecte cap als membres de la família, la col·laboració a casa i la dedicació a l’estudi. La finalitat és consolidar aquestes tres responsabilitats per a un bon funcionament personal i familiar. Cada família ha de decidir quin és el seu objectiu en cadascun d’ells, si bé els pot anar variant una vegada assolits els tres escollits, per exemple: parlar bé, parar taula i fer els deures. Cal que siguin conductes que puguem observar i mesurar si es duen a terme, i no conceptes abstractes com “ser amable”, “tenir autoestima” o “portar-se bé”, que dependria, en gran mesura, de la subjectivitat de l’observador. Els objectius han de ser formulats en positiu, és a dir, hauríem d’indicar “parlar bé” en comptes de “no insultar”, a fi de deixar clar quin és el model desitjat i no el no desitjat. Un pic determinades les conductes a instaurar, cal fer el següent:

“Cada vespre, posa al teu fill una puntuació del zero al deu, basant-te en la seva conducta diària: considera, per exemple, si ha fet els deures, si ha parat taula, si ha estat respectuós amb la família, si ha parlat en un to adequat sense improperis... Apunta la nota global en una pissarra. Al final de la setmana, els divendres, el teu fill o filla rebrà una recompensa si ha aconseguit l’aprovat i en funció de la nota rebuda. Mensualment, es farà una mitjana de les puntuacions i sobre aquesta base es podria decidir què mereix per l’esforç. A més, és indispensable evitar qualsevol conversa inútil; cal evitar, per exemple, discussions sobre l’escola o el comportament a casa; l’única cosa que s’ha de fer és observar”.

Percepció de la realitat

Els progenitors puntuaran els tres objectius des de la seva percepció de la realitat. I això què vol dir? Que és probable que discrepin en el grau d’importància de cadascun, basant-se en aspectes cognitius, en el seu llenguatge intern i en les seves experiències educatives. Cada progenitor posarà una nota independent i aliena a la vivència de l’altre, només en relació amb el que han observat, i no interferirà en la nota final que la seva parella hagi considerat. De totes dues, se’n farà una mitjana, i aquesta nota final serà la que el fill tindrà aquell dia. En famílies monoparentals, lògicament, només es tindrà en compte una única nota.

Cada progenitor posarà una nota independent i aliena a la vivència de l’altre

Donar i rebre

Els divendres es farà la mitjana de la nota obtinguda i el teu fill o filla rebrà un reforçador d’acord amb l’esforç fet durant la setmana. És a dir, rebrà allò que ha donat. Aquest aprenentatge vital és de gran utilitat educativa, ja que ajuda els fills a integrar el fet que els beneficis no són gratuïts ni immediats, sinó que s’han de guanyar amb esforç, eliminant la creença, tristament generalitzada, que són mereixedors de tot el nostre esforç només pel fet de ser els nostres fills. Podem programar amb ells reforçadors en funció de la nota, implicant-los en la dinàmica, cosa que genera una gran motivació per assolir l’objectiu: per exemple, un 6 correspondria a anar al parc diumenge; un 7, a anar a casa d’un amic a passar l’horabaixa, i un 9, que el convidin el cap de setmana a casa i anar d’excursió.

Ajuda els fills a integrar el fet que els beneficis no són gratuïts ni immediats

La capacitat de reparar

Un altre aspecte essencial d’aquesta estratègia és l’ensenyament de la capacitat de reparació. És comú que, si el nostre fill té un mal comportament, de manera automàtica, tinguem la tendència a castigar-lo i a eliminar allò que ell tenia com a interès més immediat, per exemple: “No aniràs a la festa d’aniversari de dissabte”. Moltes vegades, a causa d’això, aquest càstig els insta a rebel·lar-se i a empitjorar encara més la conducta els dies següents. En el cas del butlletí del divendres, atenint-nos al fet que l’infant obté una nota cada dia, si un d’aquests dies té un comportament inadequat, és a dir, una mala nota, podrà reparar el mal comès compensant-lo amb una bona conducta els dies vinents, amb la qual cosa millora la mitjana global i obté un reforç positiu (encara que menor).

Per tant, amb aquesta estratègia senzilla (però complexa en essència), treballam educativament i de manera primària la integració de responsabilitats personals i familiars dels fills i, secundàriament (però no per això menys important), aprenentatges vitals tan importants com donar per rebre i reparar positivament el mal fet als altres; potenciador, tot plegat, d’una bona adaptació a la vida adulta.

Helena Alvarado és directora terapèutica de Creix