Ja n’hi ha prou d’aprendre jugant!
Els infants juguen per aprendre no per divertir-se
Banyoles¿Us imagineu que algú us intenta vendre un aparell amb el reclam que és un "artefacte per moure’t mentre camines"?, ¿quina mena de promesa és aquesta? ¿Oi que és impossible caminar i no moure’s? Doncs amb el joc i el fet d'aprendre passa el mateix i us expliquem per què.
El joc és aprenentatge
Fa uns dies, en una tertúlia a la qual vam assistir amb l'investigador David Bueno, entrevistat per la periodista Núria Jar, posava en paraules neurocientífiques una reivindicació que fa anys que defensem. Explicava que els infants no juguen per divertir-se, sinó que ho fan per aprendre i que és el cervell el que fa que sigui una activitat plaent o divertida i ho fa amb totes les nostres necessitats vitals: des de menjar fins a dormir.
Per què els infants volen aprendre/jugar?
Perquè, i també ho deia Bueno, som una espècie indefensa, hem sobreviscut gràcies a la nostra capacitat d’aprendre i funcionem d’una manera molt senzilla: fem alguna cosa que no sabem fer, l'aprenem, el cervell genera plaer i llavors tornem a provar d’aprendre altres coses o de perfeccionar aquella que hem après.
Per tant, si no hi ha plaer no hi ha aprenentatge?
Exactament o, més aviat, si no hi ha aprenentatge no hi ha plaer, i si no hi ha plaer, simplement no ens torna a interessar.
Així doncs, anem bé ensenyant amb jocs?
Si hi ha plaer sí perquè serà un aprenentatge significatiu, però, no ens enganyem, ni nosaltres ni l’activitat ni la joguina ensenyen res, és l’infant que aprèn perquè ho necessita i li interessa. I si no, digueu-nos vosaltres què recordeu de l’escola. Tingueu en compte que els infants tenen una parabòlica que detecta les lliçons avorrides disfressades de joc.
Així renunciem al fet que aprenguin amb jocs?
No, el que hem de fer és renunciar que aprenguin allò que nosaltres volem, quan nosaltres volem. Hi ha escoles on els infants només aprenen allò que els interessa i estan tan ocupats aprenent a fer tantes coses que els adults que els acompanyen sovint els han de demanar que descansin.
Conclusió
Mireu el joc com el que és: una necessitat vital. No aprofiteu les seves virtuts per desenvolupar en els infants la seva memòria, agilitat, imaginació o concentració, d’això ja se n’encarreguen ells mateixos i, a més, en fer-ho, deixeu de veure la persona que teniu davant i la canvieu per un munt de facultats a desenvolupar.
