¿Enganxats a les pantalles?

¿Us heu parat a pensar mai la quantitat d’hores que passen els vostres fills mirant una pantalla? Entre la tauleta, el mòbil, la televisió, l’ordinador... Si ho comptéssim, més d’un i de dos ens esgarrifaríem. De fet, cada vegada hi ha més aplicacions que serveixen per saber el temps que fem servir cada aplicació.

Segons Elisabet Portavella, psicòloga infantojuvenil i psicopedagoga, els infants d’entre 4 i 8 anys es passen de mitjana una hora al dia amb l’ smartphone Portavella forma part del Mobile Free Life, una entitat que té l’objectiu de canviar la relació que tenim amb el telèfon mòbil. “Es tracta de tenir-hi una relació més sana, prenent consciència del mal ús que en fem de manera generalitzada”, explica la psicòloga. Ho treballen en diferents àmbits de la societat, com les empreses, el món educatiu i les administracions a través de programes de canvi d’hàbits i proposant petits reptes. ¿Heu provat mai de deixar el mòbil quan entreu a casa tots els membres de la família i no agafar-lo fins l’endemà quan marxeu? ¿O de fer una sortida familiar i deixar el mòbil a casa?

Portavella insisteix que “tot el que són pantalles té un component addictiu molt fort per als nens i els adolescents, ja que funciona com una droga. El cervell genera dopamina, que és l’hormona de la felicitat, i activa el circuit de recompensa”.

PARES I MARES COM A MODELS

Òscar González és mestre i assessor educatiu i també és del parer que “fem un ús excessiu de les noves tecnologies, començant pels adults, que transmetem aquesta manera de fer als nostres fills”. Acaba de publicar 'Tus hijos y las nuevas tecnologías' (Amat Editorial), on ofereix consells i pautes per educar-los i protegir-los.

Segons González, un dels motius pels quals els adults fem un mal ús de les noves tecnologies és que no hem tingut referents i “quan volem posar normes a casa és molt difícil exigir als nostres fills que facin una cosa que nosaltres no fem”. Primer de tot hem de prendre consciència de la quantitat de temps que passem davant les pantalles i “abans de poder limitar-ho als nostres fills, ens hem de posar límits a nosaltres mateixos”. A més, segons l’expert, pares i mares ens hem de formar, perquè sovint els fills són molt més competents tecnològicament que nosaltres. El problema és que no tots estem disposats a invertir el temps i l’esforç que demana, acabem fent el que intuïm que és millor i ens deixem portar pel que fa la majoria.

EL MOMENT ADEQUAT

El primer dispositiu a què solen tenir accés els infants són les tauletes. En aquest cas, recalca Elisabet Portavella, es tracta de posar controls parentals i també requereix molta presència dels pares. Sobretot s’ha d’evitar posar-los davant de la pantalla perquè no molestin i poder fer altres coses. També és recomanable que l’ús es faci en llocs comuns de la casa i evitar que el fill es tanqui a la seva habitació a mirar o a jugar al que vulgui. En aquesta línia, González alerta que “a mesura que el nano creix, en fa ús més temps”. Quan són més petits se suposa que som els pares els que els cedim el dispositiu. En canvi, quan són més grans ja porten el mòbil a la butxaca i llavors ja perdem el control.

González reconeix que “és molt difícil saber quina és l’edat adequada perquè tinguin un mòbil”. Segons el mestre, no és tan important l’edat del nen com el paper que farem com a pares en el moment en què li donem el mòbil: “Si ens plantegem fer una supervisió i establir un acord de bon ús amb el fill podria ser adequat entre els 12 i els 14 anys, depenent de la maduresa del nen”.

Per als adolescents els mòbils tenen molta importància social perquè els connecta amb els iguals i sense haver-ho de fer cara a cara, de manera que els permet compartir continguts que mostren només la cara més amable de la persona. De vegades, aclareix la psicòloga Elisabet Portavella, com més fotos sobre “coses guais” publica un adolescent, més ens hem de plantejar que necessita aparentar el que no és.

Massa hores davant de les pantalles

Algunes de les dades de què disposa el Mobile Free Life demostren que tant els joves com els adults fem un ús excessiu de les pantalles:

• De mitjana, passem 5 hores al davant de pantalles, la meitat de les quals fent servir el mòbil.
• La meitat dels joves d’entre 18 i 24 anys utilitzen el mòbil més de 4 hores diàries.
• Pràcticament tothom (95%) s’ha sentit ignorat alguna vegada per altres persones que estaven pendents del mòbil.
• La meitat dels adolescents han publicat alguna cosa a les xarxes socials i després se n’han penedit.
• La gran majoria de nens i nenes de 14 anys (94%) tenen mòbil i un de cada tres reconeix que se sent més ben acceptat en el món virtual que a la vida real.
• Desbloquegem el mòbil una mitjana de 110 vegades al dia.

És tan important per a ells que segur que en algun moment han fet servir l’argument que tots els amics tenen mòbil i que com que ells no, se senten aïllats. González encoratja pares i mares a no caure en aquest parany, perquè “han d’aprendre a superar la pressió de grup”. Una altra qüestió és que de vegades som els pares els que volem tenir-los controlats i els comprem un mòbil encara que en realitat no funcioni com a sistema de control, perquè els truquem i no contesten o estan fora de cobertura.

FER UN ACOMPANYAMENT

L’autor de 'Tus hijos y las nuevas tecnologías' aconsella fer un acompanyament als fills des de ben petits sobre quins continguts miren, què poden compartir i què no... Ha de ser un procés, i no imposar-los unes normes als 14 anys. No es tracta d’espiar-los, sinó d’establir una confiança perquè entenguin que si algú que no coneixen els demana de contactar s’ha d’anar molt amb compte o que no s’ha de criticar companys a través de les xarxes.

També és important interessar-se pel tipus d’aplicacions que fan servir. Per exemple, si tenen Instagram, abans de compartir una imatge han de demanar permís i se’ls ha de fer reflexionar sobre per què volen publicar-la, si hi surt algú altre que potser no hi vol sortir, etc. En definitiva, no es tracta de demonitzar les pantalles, perquè, segons González, aporten coses molt positives; però sí que és convenient fer-ne un ús més racional i, sobretot, adequat a l’edat de l’infant, pel que fa tant al temps com als continguts.

Els principals riscos de fer-ne un mal ús

Els principals riscos que poden patir els adolescents fent un mal ús de les noves tecnologies és l’addicció, que es relaciona amb alteracions del son, aïllament, agressivitat, baixa tolerància a la frustració, dificultats de concentració o ansietat i tot això també està relacionat amb més fracàs escolar. També hi altres riscos sobre els quals els pares hauríem de prevenir els fills, tant com a víctima com a assetjador, són els següents:

• Ciberbullying: és un tipus d’assetjament com l’assetjament escolar però a través de la xarxa. En aquest cas, però, l’agressor no té perquè conèixer personalment a la víctima.
• Grooming: assetjament sexual per internet. Normalment és un adult que intenta aconseguir fotografies de caire sexual, una pràctica que de vegades acaba amb contactes reals.
• Sexting: intercanvi de fotografies sexualment explícites, amb el risc que s’acabin compartint amb més gent i acabar amb denúncies. Si reps una fotografia per whatsapp i la comparteixes i no és teva, pots tenir un problema.