TRIBUNA OBERTA
MARTA CANTENYS

La família, el millor espai educatiu

Pares i mares s'han de preguntar quin paper juguen en l'educació formal dels seus fills

Pares i mares s'han de preguntar quin paper juguen en l'educació formal dels seus fills / GETTY Zoom

Quan pensem en l’educació del nostre fill ens preguntem sovint a quina escola el portarem, a quines activitats l’apuntarem, si farà algun intercanvi quan sigui adolescent o fins i tot quina carrera li proporcionarà més èxit professional. Pensem en anglès, futbol, piscina o robòtica. Acostumem a pensar en què ha d’aprendre i on l’hi ensenyaran millor. Pensem que l’èxit del nostre fill vindrà molt marcat per l’escola que triem i tot aquest coneixement que hagi adquirit durant la seva etapa formativa.

No obstant això, poques vegades ens fem preguntes com ara: ¿quin paper tinc jo en l’educació formal del meu fill? ¿A casa puc ajudar-lo a desenvolupar alguna capacitat? ¿És més important que aprengui habilitats? ¿Què puc fer com a pare o mare perquè les desenvolupi? ¿Com puc organitzar i aprofitar el temps amb el meu fill per donar-li una bona educació? O, fins i tot, ¿què puc fer perquè el meu fill tingui més èxit a l’escola o en aquella activitat que considero tan important que faci?

El més important és fer que els nostres fills tinguin una bona capacitat acadèmica, més que no pas acumular diners per deixar-los-hi -deia Toru Kumon-. Un cop els infants hagin desenvolupat aquesta capacitat, ja trobaran la manera de mantenir-se per ells mateixos”. I aquest va ser l’objectiu de Toru Kumon: ajudar el seu fill a obtenir els millors resultats amb el mínim esforç possible. Tot ensenyant-li matemàtiques a casa, volia que el seu fill desenvolupés tan aviat com fos possible una capacitat acadèmica matemàtica destacada perquè pogués dedicar més temps a altres assignatures i, d’aquesta manera, entrar a la universitat ben preparat. Va voler responsabilitzar-se de l’èxit acadèmic del seu fill.

Al cap d’un temps, quan el Takeshi va poder analitzar els seus anys treballant amb el seu pare, es va adonar que no només havia après coneixement, sinó que també havia après que podia dominar un contingut i que el podia aprendre per ell mateix, que tenia hàbits d’autodidactisme i que no necessitava tant de temps com els altres per aprendre, cosa que li deixava més temps lliure.

Kumon va fixar l’objectiu en acompanyar el seu fill en el desenvolupament d’aquestes habilitats d’aprenentatge

I tot això ho van aconseguir a casa. Sense invertir-hi gaire temps al dia, Toru Kumon va delimitar el contingut i es va centrar en la manera com volia que aprengués. Va fixar l’objectiu en acompanyar el seu fill en el desenvolupament d’aquestes habilitats d’aprenentatge en lloc d’omplir-lo de coneixement o d’activitats externes perquè l’aprengués. I va aconseguir fer que el seu fill tingués capacitat d’autonomia.

QUÈ PODEM FER A CASA?

Com a coordinadora pedagògica a Kumon -i també ara com a mare-, crec fermament que és a casa on es planten els fonaments de l’aprenentatge. El més important perquè un infant aprengui és que estigui motivat a fer-ho i que tingui les habilitats per aconseguir-ho. I això és molt possible desenvolupar-ho a casa.

Us en puc posar alguns exemples que sempre aconsellem i els beneficis dels quals he pogut comprovar com a mare. Per exemple, dedicar temps a la lectura conjunta de contes. Us sorprendrà que ràpid que millora la seva capacitat d’atenció. A poc a poc us sorprendran dient les seves primeres paraules relacionades amb els contes.

El més important perquè un infant aprengui és que estigui motivat a fer-ho i que tingui les habilitats per aconseguir-ho

Escoltar cançons és una activitat que fins i tot és possible fer abans amb alguns infants. La música ajuda a filar idees, a entendre millor, a poder fer mímica explicant el que senten i a memoritzar històries. D’aquesta manera amplien vocabulari però també la capacitat d’explicar-se o d’analitzar, tan necessària per investigar, observar, aprendre.

Estireu dels seus gustos i de les seves preguntes. Els infants demanen atenció, tenen preguntes, volen conèixer coses. Trobeu una estoneta cada dia per respondre a les seves inquietuds o fins i tot per ajudar-los a relacionar-les amb una cançó, un conte o, més endavant, amb alguna cosa que hàgim pogut llegir o trobar a internet.

Els infants demanen atenció, tenen preguntes, volen conèixer coses

Elogieu-los per l’interès, pel raonament, per la intenció de voler entendre i aprendre. Deixeu que inventin, que imaginin, que creïn mons possibles. Feliciteu-los pel que hagin creat. Com a pares podem empoderar-nos i veure el gran potencial que tenim a casa per promoure que els nostres fills tinguin més èxit en les seves vides.

Marta Cantenys és coordinadora del mètode Kumon a Catalunya, Balears i Andorra