Pep Lladó

“Canta amb els fills des de petits”

Cantautor, pianista i pare de la Clara, de 30 anys. Músic vinculat a la rumba, membre dels Ai Ai Ai, publica ‘Componer canciones para dialogar con tu mundo’ (Amat), un llibre per saber expressar-se escrivint cançons

Pep Lladó és cantautor i pianista / RUTH MARIGOT Zoom

Així d’entrada, ¿puc fer un agraïment?

I tant.

Vull donar les gràcies a la Roser Capdevila pel pròleg del llibre. Li envio tot el meu afecte i admiració.

Al llibre afirmes que qui sap cantar sap fer cançons.

Sempre s’han fet cançons, arreu del món. Això vol dir que el fet de compondre-les va lligat a l’instint. Per tant, si ens deixem de punyetes i alliberem el nostre instint, serem capaços de compondre cançons.

Els petits, quan juguen, sovint canten cançons inventades.

A l’hora de crear una cançó el que importa és ser capaç d’abocar els pensaments i els sentiments en una melodia, per senzilla que sigui.

Quin errors cometem quan intentem que un fill aprengui música?

Crec que sovint caiem en el parany d’il·lusionar-nos massa d’hora per la possibilitat que aprenguin a tocar un instrument, quan és la part més feixuga de l’aprenentatge musical.

Creiem que la música consisteix en tocar un instrument...

Abans de tocar un instrument és important tenir un bon sentit del ritme, cantar amb bona afinació. Aquestes són qualitats que els petits poden adquirir gairebé sense adonar-se’n.

Com?

El millor és cantar amb ells des de ben petits, i que puguin jugar amb algun instrument. La resta ja vindrà.

Una frase que m’agrada: “Un bon professor t’ensenya a escoltar”.

Abans de pintar cal contemplar, abans d’escriure cal llegir, abans de tocar cal escoltar. D’entrada, cal que ens entusiasmem veient el que han fet altres.

Als músics això de la paternitat us sacseja especialment.

És cert que quan vaig ser pare vaig començar a viure la meva professió d’una altra manera. Em va començar a fer més mandra marxar de gira o tornar d’un bolo a les tantes. El que em venia més de gust era fer feina a casa, a l’estudi.

No és fàcil compaginar música i família.

És impossible exercir de músic si no tens el suport de la família, perquè els afecta a tots, tant les coses bones com les no tan bones.

Quins són els inconvenients?

La incertesa econòmica que acostuma a anar lligada a la vida del músic. Haver de viatjar en moments que caldria quedar-se a casa, al peu del canó. Com a privilegi, que quan ets a casa pots dedicar més temps als teus.

Mirant amb perspectiva la feina de pare, quins han estat els encerts?

Tinc la sensació que tot va anar venint d’una manera fàcil i espontània. El mèrit és, sens dubte, de la seva mare, que va ser una persona excepcional.

Explica’m un moment viscut amb la teva filla.

Durant una època molt bonica, cada dia ella i les seves amigues es posaven al balcó de casa i feien concerts. Els instruments eren cassoles, capses de cartró i altres a andròmines que arreplegaven. Pobres veïns!