Job Peró

“Estem parlant més amb els fills”

Editor, empresari i pare del Job, la Martina i la Gala, de 13, 11 i 9 anys. Engega Obscura Editorial per publicar misteri, ciència-ficció i terror. Comença amb el ‘thriller’ fantàstic ‘Cinder i el príncep de Mitjanit’ de Susan EE. www.obscura.es

Job Peró és editor i empresari / MARTINA PERÓ CASAS Zoom

Quan va arribar l’ordre de confinament tot va canviar i es va tornar relatiu. De sobte, entres en una realitat diferent. Des del primer dia vam mirar d’establir una rutina el més semblant possible a quan anaven a l’escola. Deures i lectura al matí, una mica de màquines després de dinar, i jocs i exercici a la tarda.

Pel que sembla, la majoria dels fills ho porten força bé.

A mesura que han anat passant els dies han sigut més conscients que tot això no és gens normal. Entenen que, o s’adapten i miren de fer la vida fàcil als que compartim un mateix espai, o la convivència pot arribar a ser un suplici.

¿També els teus es mostren pacients i col·laboradors?

Sí, i és ben misteriós. Quan els demano que facin una cosa i la fan estic temptat d’agafar la càmera i enregistrar-ho. Fan cas sense queixes, sense dir “per què jo?”. Encara se’ls escapa algun “espera un moment”, però estem aconseguint eliminar-los.

El coronavirus està educant els fills...

Però no només no es queixen ni busquen excuses, sinó que la majoria de vegades somriuen al fer les tasques que els assignem. És com si fossin molt més conscients de tot el que implica viure i conviure en una casa. La pregunta que em ve al cap és: “¿I abans no n’eren, de conscients?”. Esclar que sí, però potser nosaltres no havíem estat prou exigents amb ells.

Què està resultant complicat amb tres fills?

La formació online. Tots s’han de connectar al mail, descarregar-se la lliçó i els deures, assistir a alguna trobada virtual amb la professora i companys... Aquí no tenim cinc ordinadors, així que la gestió dels recursos genera tensions, sobretot quan els convoquen el mateix dia a la mateixa hora. Però anem fent. Tothom està disposat a entendre les dificultats dels altres i això està molt bé.

I què està resultant especialment divertit?

Haver recuperat els jocs de taula, reunir-nos al voltant de la taula del menjador, apartar tots els dispositius electrònics i jugar. És quan riem més, fem bromes i apostes que sempre perdo. És quan ens sentim més a gust.

Observes algun canvi de fons?

Estem parlant més amb els fills, no només dels estudis i dels deures sinó de tot. Et parlen de el que els agradaria fer, del que troben a faltar, del que faran quan s’aixequi el confinament. Són converses que et mostren molt dels fills, del que els preocupa o els agrada, de com són. El confinament ens està acostant molt. Ara els escolto més i alço molt poc la veu.

Ja que tens els fills a prop, fes-los aquesta pregunta: què heu descobert del pare durant el confinament?

Quina tela! Tant en Job com la Martina diuen que han descobert que soc molt treballador. Es devien pensar que me n’anava a la feina a passar l’estona. També els ha sorprès com em queda la barba. Tot i que per fer-me la foto me l’he afaitat. El gran no para de repetir que estic loco. I és cert. Miro de fer molta broma, ballar de formes estranyes, els prenc el pel, els espanto,... Procuro fer-los riure tant com puc. Ho fa tot molt més fàcil i m’encanta.