Sílvia Abril: “Cal poder expressar els sentiments”

Veia la colla d’amigues de la meva filla i vaig pensar que eren una inspiració meravellosa i molt pròxima per escriure llibres infantils. No en vaig tenir gaires dubtes, però necessitava saber si als pares de les altres nenes també els semblaria bé.

I què els va semblar?

Una bona idea. Així que vaig decidir tirar endavant el projecte. Per tant, es pot dir que m’he convertit en la biògrafa de la meva filla i de les seves amigues.

Què va passar quan les nenes es van veure dibuixades?

Van demanar algun petit canvi. Una nena va considerar que ella tenia els cabells més llargs que el seu dibuix, una altra que els seus ulls no eren tan grossos... Però a totes els ha fet molta il·lusió. Un dia les vaig portar a conèixer l’editorial.

Has volgut escriure sobre un problema real.

En la primera història volia parlar d’un conflicte vinculat a la creació de nous amics.

Hi ha canalla a qui els costa.

Als adults ens pot semblar poca cosa, però he pogut veure com a la meva filla i a les amigues els afecta molt quan passa. Llavors es tracta d’ensenyar-los que han de fer l’esforç d’obrir-se a altres nens i nenes per ampliar la colla, que a vegades no tot és el que sembla i que és molt important saber mostrar empatia i generositat.

Què has aconsellat a la teva filla quan ha tingut problemes amb les amigues?

Li dic que per començar a resoldre un problema amb un amic, un company de classe, un professor o els pares és molt important poder expressar els sentiments. I donar valor a com se sent l’altre i no menysprear els seus sentiments. A partir d’aquí, podem posar fil a l’agulla.

Quines frases repeteixes a la teva filla?

Els amics són una de les coses més importants de la vida i s’han de cuidar. Un bon amic sempre serà al teu costat.

¿Intervens en els conflictes que tenen?

Poc. Prefereixo que aprenguin a resoldre els seus conflictes. No s’han de forçar les coses per fer-les encaixar segons el gust dels adults.

Què consideres més dur, de ser mare?

La conciliació entre la vida familiar i la laboral. I el perill que ser mare et faci desaparèixer una mica com la dona que eres abans de tenir un fill. Tot el que representa un fill passa per davant i tu vas diluint-te, i et mires al mirall i et veus com en aquella pel·lícula de Woody Allen, que et vas fent transparent. També costa que en algunes feines entenguin que, a partir de certes hores, jo només treballo de mare.

Com fas servir l’humor quan ets a casa?

A vegades els nens es claven i el faig servir per desbloquejar-los. La nostra filla no riu amb qualsevol cosa. És força exigent amb el seu pare i amb mi. És més aviat seriosa d’entrada, però de seguida s’obre. Cada dia en deixa anar alguna.

Explica-me’n una.

L’altre dia ens diu: “Ja sé que al matí quan m’aixeco teniu moltes ganes de fer-me petons, però jo l’únic que vull és esmorzar. Ho sento. Respecteu-me”.