Elisenda Romanyà

“Sent mare deixes de ser només filla”

Economista, sociòloga i mare del Ferran, de 5 mesos. Dirigeix la impremta Romanyà Valls, empresa essencial en el sector editorial. Col·labora amb la Setmana en la iniciativa La Primera Biblioteca Personal

Elisenda Romanyà és economista i dirigeix la impremta Romanyà Valls / MARC ROVIRA Zoom

El primer moment que veus la cara del teu fill és molt impactant. Va ser un moment de tanta intensitat que el recordo com si fos irreal. També recordo un dia que érem a la cuina, amb el nen, i vam començar a cantar-li una cançó. En aquell moment em vaig adonar que érem una família. L’altre dia em vaig posar a buscar cançons de quan era petita. Tenir un fill et fa reviure la infantesa.

El naixement del teu fill coincideix amb una mort.

La meva mare se’n va anar a principis de març de l’any passat i el Ferran va venir a finals del mateix mes d’aquest any. Ella sabia que volíem tenir fills. Segur que li hauria fet molta il·lusió arribar-lo a conèixer. M’agrada pensar que, d’alguna manera, el coneix.

Quina barreja de sentiments més extrems...

El meu pare em va proposar que el fill portés el cognom de la mare. Llavors ella ja estava malalta i li vaig poder dir que, si tenia un fill, duria el seu cognom. Li va agradar saber-ho.

Què t’ha fet descobrir de tu mateixa ser mare?

Una serenitat que abans no tenia. Potser em sento més en pau amb la vida, amb el pas del temps, amb el fet de passar a ser mare i deixar de ser només filla.

Explica’m què és la Primera Biblioteca Personal.

Es tracta de regalar als nens un lloc on desar els seus llibres, que tinguin unes petites prestatgeries per començar a fer la seva primera biblioteca. Els lectors que passin per la Setmana i que adquireixin llibres per més de cinquanta euros es podran endur una caseta de cartró i muntar-la perquè els més petits hi puguin endreçar els llibres.

Bona idea.

Quan em van proposar de col·laborar-hi, de seguida vaig dir que sí. En la promoció de la iniciativa hi ha una frase de la meva mare, Gemma Romanyà: “Si es perd l’hàbit de llegir, tindrem una societat més pobra humanament i intel·lectualment”.

De sobte, et vas convertir en mare i en empresària.

Se’m fa estrany que em presentis com a empresària. Soc aquí perquè és l’empresa de la meva mare. Ella va fer que tingués molt prestigi en el món editorial. Jo intento mantenir el seu esperit, mimar els clients, estimar la cultura i els llibres, que ens fan més lliures. En una de les primeres visites que vaig fer, un client em va afalagar descrivint-nos com una impremta enamorada dels llibres.

Com intentaràs que el teu fill sigui un bon lector?

Ara té pocs mesos, però ja he demanat a amics que em recomanin quins poden ser els seus primers llibres. Un consell que m’han donat és que cada cop que agafi un llibre expliqui al nen que la seva mare està a punt de fer una cosa molt important: llegir.

Segur que recordes frases que et repetia la teva mare.

La mare era una lluitadora tenaç. Una frase molt seva era “Amunt i crits”. En els moments difícils de la malaltia era ella qui ens encomanava forces per seguir lluitant. Un dia que em va veure plorant, em va trucar més tard a la feina per dir-me amb la veu trencada per l’emoció: “Passi el que passi, amunt i crits”.