Família 14/09/2019

“Tinc la veritat”

La veritat és un mirall que un dia es va trencar en mil i un bocins. Cada persona en té un. La imatge sencera la tenim entre tots. Quan les criatures diuen “Tinc la veritat”, cal fer-los entendre que és important escoltar i incloure el que pensen els altres del que ha passat

Trinitat Gilbert
6 min
“Tinc la veritat”

La paraula veritat no l’ha dit mai el Martí Salamé (3 anys), però sí que sap mesurar quan cal dir-la tota sencera o a trossos. “Amb el menjar, és especialista a fer el joc de les mitges veritats. D’entrada, assegura amb fermesa que es conformarà menjant només una galeta, però quan se l’ha acabat ja en demana més com si no recordés res del que havia dit prèviament”, explica la mare, Mireia Pujol-Busquets. “Té una edat que no sé quan fantasieja amb el que m’explica o diu la veritat”, continua explicant la mare. Sobretot quan surt de l’escola, i els pares li pregunten com ha anat, és difícil reconèixer què deu ser cert o no. O bé és la seva veritat, com ell l’ha vist.

Seguint aquest fil, la psicòloga Maria Mercè Conangla es pregunta què entenem per la veritat. “La de les criatures i la dels adults pot ser diferent”, comença a explicar Conangla, coautora del llibre ' Postveritats emocionals. Els contes que ens expliquem a nosaltres mateixos' (Amat Editorial). Per entendre-ho millor, la psicòloga compara la veritat amb un mirall que es trenca en mil i un bocins. Cada persona té a la seva disposició un trosset d’aquest mirall i, només si posem en comú els fragments, podem conformar tots junts la imatge sencera. Dit amb altres paraules, cadascú pot tenir la seva versió de la veritat i, per més certa que pensi que sigui, és parcial i una aproximació individual a la realitat. “Quan hi ha baralles o conflictes, és important fer entendre a les criatures que, si bé els pot semblar que el que expliquen és la veritat, cal escoltar també la veritat dels altres i tenir en compte les seves opinions i sentiments”, diu Conangla.

Un altre exemple que pot fer entendre la diversitat de la veritat és el conte de l’àguila i la tortuga. “Cada animal explicarà des del seu punt de vista com és el paisatge que observa, i les explicacions seran diferents. Per a l’àguila, el paisatge és el que veu des de les altures, mentre que la tortuga l’observa des d’arran de terra”. I encara un tercer exemple és el que té com a protagonista la percepció d’un elefant. Amb els ulls tancats, cadascú pot tocar una part del mamífer que serà diferent de la dels altres, perquè un en tocarà la trompa; un altre, una pota, i un més enllà, el llom. “L’exemple vol dir que el que veiem no sempre és tot el que hi ha”, assenyala la psicòloga, que afegeix que “la nostra percepció és limitada i està condicionada per on posem el focus d’atenció, que està marcat per les nostres creences i valors”.

NARRAR LA PRÒPIA VERSIÓ

Per abordar amb més encert els conflictes, Conangla, fundadora juntament amb el psicòleg Jaume Soler de la Fundació Ecologia Emocional, també recomana que les criatures, un cop s’hagin tranquil·litzat, escriguin el que ha passat. “Escriuran el seu bocí de realitat, i cal explicar-los que la veritat no és possessió d’una única persona, que s’hi han d’incloure totes les altres mirades”, remarca la psicòloga, que també recorda un proverbi del poeta Antonio Machado, que va escriure: “¿Tu Verdad? No, la Verdad, y ven conmigo a buscarla. La tuya, guárdatel ”.

Malgrat tot això, la psicòloga també assenyala que hi ha veritats més contundents. “Si estic embarassada, no pot ser mig veritat; o si he trencat un gerro, no pot ser mig veritat que l’hagi trencat”, diu. A partir del que ha passat, sí que podem educar la canalla perquè els relats siguin al màxim d’honestos possible, ajudant-los a assumir la seva responsabilitat. Així doncs, podem explicar amb honestedat que “el gerro l’hem trencat perquè anàvem corrent i hem ensopegat”, en lloc d’afirmar que “el gerro ha caigut”.

Per continuar, socialment hi ha una veritat que els adults no acostumen a dir per convenció social. “Els petits aprenen aviat aquest doble joc, perquè l’absorbeixen per imitació del que fem”, reflexiona la psicòloga Maria Mercè Conangla. “Socialment, per evitar problemes, diem mitges veritats, ocultem part de la veritat o mentim directament, i això ho aprenen els infants”, diu. De fet, “el gran ensenyament és fer-los entendre que hauran d’aprendre a destriar la dosi de veritat que cal expressar, a qui, quan i com”. “Ser honest no vol dir deixar anar tot el que es pensa, sinó pensar tot el que es diu”, opina Conangla, i aquest fet no voldrà dir “ni ser hipòcrita ni ser mentider”. De fet, “per conviure amb la diversitat hem de ser oportuns, no mentiders ni hipòcrites”. És a dir: “Hi ha veritats que han de ser dites amb valentia perquè són essencials. Hi ha altres qüestions, que tenen a veure amb opinions i valoracions subjectives, que es poden obviar perquè només aporten malestar o poden posar en evidència altres persones i no aporten res de bo”.

SINCERITAT? SÍ, PERÒ...

D’altra banda, en el llibre 'Postveritats emocionals', els psicòlegs Jaume Soler i Mercè Conangla diferencien entre la sinceritat i el sincericidi (la sinceritat mortal). “Ser sincer és important, però un sincericidi Cal pensar en l’impacte emocional del que es diu”, afirma Conangla.

Entre pares i fills, la veritat té a veure amb la confiança i la confiabilitat. Justament, la mare del Martí indica que el seu fill no vol amagar-li secrets. “Si algú li diu que no m’expliqui alguna cosa que ha passat, el Martí acostuma a dir: «No, no, la mare ho ha de saber, l’hi he de dir»”, explica la Mireia Pujol-Busquets.

La confiança i l’honestedat donen equilibri a les criatures, i si es construeix una relació dels pares i els fills amb aquests criteris, serà més fàcil que les criatures diguin la veritat als pares”, diu la psicòloga Conangla. Per exemple, “si els diem que a la tarda els vindrem a buscar a l’escola, hem de mirar de complir la promesa, perquè això genera confiança a la criatura”. Tot i així, “algun dia hi pot haver imprevistos que facin canviar el que s’havia dit i planejat, i aquest fet també l’hem de fer entendre als petits”, afegeix la psicòloga.

LA IMPORTÀNCIA DEL LLENGUATGE

I sobre la veritat és molt important l’ús del llenguatge. “Quan parlem de la mort, per exemple, els volem endolcir tant la realitat que n’acabem inventant una”, diu Conangla. Precisament en aquest sentit, la Mireia Pujol-Busquets recorda que, amb la mort de la besàvia del Martí, la frase que van fer servir és: “Se n’ha anat al cel”. No van voler dir-li “Se n’ha anat de viatge”, perquè a la mare li va semblar que era mentir molt. L’expressió “Se n’ha anat al cel” era un eufemisme també, però creu que amb 3 anys, podia ser més fàcil d’entendre.

La catedràtica Maria Rosa Buxarrais remarca els beneficis de dir la veritat i de l’honestedat. “Ajuda a madurar com a persones; ens aporta pau interior, perquè dir la veritat és un senyal de respecte per l’altre i d’amor; i, a més, genera vincles emocionals potents”. Per la seva banda, la pedagoga Conxi Reig, membre de la junta del Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC), assegura que, per educar les criatures en la veritat, només hi ha una única manera: ser un bon model, dir-la sempre. “Hi ha una dita que malauradament és força certa: «Nens mentiders tenen pares mentiders». I no és perquè aquests pares no vulguin que els seus fills siguin sincers, sinó perquè els fills aprenen del model que tenen, no s’aturen a jutjar si mentir està bé o malament, senzillament ho viuen com un fet natural i ho incorporen. Si capgirem la dita, ens trobem amb una situació també molt certa: pares sincers tenen fills sincers”, diu la pedagoga.

Dit això, Reig afegeix que la veritat que els pares diuen als fills cal adequar-la a l’edat de la criatura. “Cal donar la dosi que necessita perquè pugui entendre el seu entorn; per contra, si en donem més, el podem confondre; si en donem menys de la que necessita, pot ser que especuli per camins no reals, que s’imagini coses que no són”, diu Reig. Finalment, una última definició de la veritat és la que apel·la a la memòria. “La memòria no és una càmera fotogràfica i, per tant, quan la recordem, hi barregem les emocions i els sentiments i refem el relat d’allò que va succeir”, assenyala la psicòloga Maria Mercè Conangla. Una altra manera de dir-ho, segons el periodista Pedro Vallín, és que “la memòria no és un notari, sinó un novel·lista que manipula amb la finalitat d’articular un fil coherent del que va passar”.

stats