6 consells per portar millor el desconfinament

Aquest diumenge, 26 d'abril, comença el desconfinament parcial per als menors de 14 anys, que durant una hora al dia i sense allunyar-se més d'un quilòmetre de casa podran sortir a passejar i a gaudir de l'aire lliure, acompanyats sempre d'un progenitor o cuidador. Després d'haver estat un dels països on s'han imposat més restriccions a la mobilitat de la canalla a causa de la quantitat de casos de covid-19, ara toca aprendre a sortir de casa en una situació de anormalitat

Venim d'unes setmanes en què pares i mares han estat alliçonant les criatures sobre la importància i la necessitat de no sortir de casa, i ara toca educar-les perquè sàpiguen que sortir al carrer avui comporta una realitat diferent de l'habitual, perquè hauran de jugar-hi sense tocar res, portar mascareta i mantenir un metre i mig de distància de qualsevol persona, amb l'objectiu d'evitar contagis i que no es continuï propagant el virus. Ho poden entendre? Podran gaudir d'aquestes sortides o pot ser que sentin por? La psicòloga i psicoanalista Carolina Álvarez Sicília, membre de Top Doctors, una plataforma en línia d'especialistes mèdics de la sanitat privada, dona 6 consells per ajudar els pares a gestionar la situació i evitar sentir por durant el desconfinament.

"Cada nen és únic i processarà la situació d'acord amb la seva manera de ser. En moments d'estrès agut i prolongat, els nens poden tenir símptomes somàtics, que parlen de la impossibilitat de metabolitzar mentalment què els passa. Es manifesten amb mal de cap, dificultat per respirar o mal de panxa. Les criatures més grans també poden patir símptomes físics, com ara sentir ansietat, por intensa, malsons, plor sense motiu aparent, atacs de ràbia, ingesta excessiva de menjar o canvis bruscos d'humor. Cal no perdre de vista els nens inhibits. La cosa més esperable és que un nen s'inquieti i faci preguntes. Però hi ha nens silenciosos que s'esforcen per mostrar normalitat. Aquests nens que aparentment no pateixen poden estar passant-ho molt malament. Poden estar íntimament convençuts que no poden compartir les seves pors i, en conseqüència, quedar-se sols i aclaparats per l'angoixa", assegura Álvarez Sicília.

Per això, la psicòloga i psicoanalista ofereix 6 consells per ajudar pares i mares a gestionar aquesta nova situació.

• Ser conscients del propi estat d'ànim. Els nens depenen dels adults per modular les seves emocions. Per això és recomanable que el progenitor reflexioni sobre el seu estat d'ànim i sobre si està preparat per sortir de casa. Un pare o mare angoixat difícilment podrà crear les condicions perquè una passejada sigui agradable.
• Temps al temps. Sortir és una possibilitat, no una obligació. Nens i grans s'han de donar temps per readaptar-se de manera progressiva a la nova realitat. Així mateix, no hem de pensar que el confinament pot derivar en patologies com l'agorafòbia o la síndrome de la cabana. "Cal esperar a veure quins símptomes persisteixen després de la desescalada del confinament. Si un quadre, sigui quin sigui, s'allarga massa temps, llavors podem començar a parlar de diagnòstics", afirma la psicòloga.
• La creativitat dona confiança. La ment infantil pot haver dissenyat una imatge del virus com una bestiola enorme, de manera que cal dedicar temps a trobar explicacions creatives per calmar els més petits. Això els ajudarà a no sentir por de sortir de casa. Un argument tranquil·litzador és que hi ha moltes persones a tot el món dedicades a eliminar el virus.
• Ser una pinya. Un infant que se sent escoltat i valorat s'ajustarà millor a la nova situació. És important fer partícip la canalla de tot el procés preguntant-los, per exemple, si hi estan d'acord.
• Explicar en què consistirà "el pla". L'opció ideal és plantejar als més petits la sortida com un pla a realitzar, amb les condicions que s'han de complir, així com les conseqüències de no fer-ho, adaptant la informació a la seva edat. Aquesta s'ha de transmetre en un llenguatge simple i basat en fets. Els nens tendeixen a omplir amb les seves pors la falta d'informació, de manera que un nen informat no deixarà espai per on es filtrin els seus temors. És important transmetre calma, seguretat i una certa normalitat, sense negar la realitat.
• Dibuixar i escriure sentiments. Aquest procés no s'acaba amb la passejada. Quan arribem a casa podem demanar a l'infant que faci un dibuix de la passejada i que ens n'expliqui una història. Aquesta història pot ser una porta d'entrada que ens permeti accedir als seus temors i preocupacions. I una oportunitat perquè els pares puguin ajudar-los a processar la seva angoixa.