Criatures 12/03/2020

Bones pràctiques per a la família digital

Per regular quina relació tenim com a família amb la tecnologia cal establir pautes, predicar amb l’exemple i compartir el marc d’entesa

Laura Pinyol
5 min
Bones pràctiques  per a la família digital

La cançoneta de “Quan podré tenir mòbil, jo?” i totes les seves versions -“Soc l’únic de la classe que no té mòbil”, “Quan sigui el meu aniversari em regalareu un mòbil” o “He demanat un mòbil als Reis i no me l’han dut”-és possible que soni per casa vostra si teniu fills preadolescents. Preadolescents i encara, perquè segons l’INE un de cada quatre nens de deu anys té mòbil i la xifra s’enfila fins a nou de cada deu si parlem de joves de quinze anys.

Les dades potser esgarrifen però les estadístiques les fem entre tots, i el cas és que la immensa majoria dels adolescents comencen primer d’ESO amb un mòbil a la butxaca. Aquesta realitat fa aflorar les contradiccions d’uns pares i mares que afronten aquest període de l’adolescència sense pautes i sense referents, perquè no s’assembla gens al que van viure ells. La primera generació de nadius digitals que han vist funcionar mòbils intel·ligents, tauletes i portàtils tota la seva vida escolten -atònits- com els adults continuen parlant de noves tecnologies.

“No hi ha una edat específica, però no és tan important el quan, sinó el com”, afirma Gerard Vilanova, formador en educació digital. La seva recepta seria adquirir el mòbil per al menor “quan tota la família estigui preparada”, i això implica “anticipar-se i educar l’infant donant-li exemple durant uns anys abans”. No fer-ho així, i començar als dotze anys, per posar una data, comporta “gestionar conflictes”. Per això cal que tota la família es vinculi amb aquesta educació “acceptant renúncies i consolidant uns usos adults responsables”.

10 claus per educar saludablement en l'ús de la tecnologia

  1. Limitar el temps que les criatures passen davant d'una pantalla.
  2. Evitar el sedentarisme.
  3. L'avorriment no és necessàriament dolent. Els infants no cal que estiguin entretinguts tot el dia.
  4. Establir zones i hores lliures de pantalles, com per exemple els dormitoris, i evitar l'ús de mòbils i tauletes una hora abans d'anar a dormir.
  5. Procurar evitar l'ús de cascos i vigilar el nivell del volum.
  6. Controlar la distància i l'angle de visió per evitar la fatiga dels ulls, lesions oculars i mals de cap. Recomanable 30 cm per a mòbils i 40 cm per a tauletes.
  7. Adoptar una posició còmoda i òptima per evitar mals d'espatlla i cervicals.
  8. Vetllar per la qualitat dels continguts.
  9. Respectar els moments d'aprenentatge i evitar que l'abús de la televisió, el mòbil o l'ordinador impedeixi l'infant estimular adequadament l'adquisició d'habilitats i el correcte desenvolupament.
  10. Predicar amb l'exemple!

Font: Sanitas

Vilanova, autor del llibre El seu primer mòbil. Bones pràctiques per a la família digital (Horsori Ed.), parla també d’ètica digital compartida, “el trasllat dels antics valors socials i familiars al medi digital, incorporant-hi els valors específics” d’aquest nou entorn. Així, els valors positius han de “guiar les conductes digitals de cadascú d’acord amb els valors familiars”, que solen ser “coneguts, compartits, acceptats i practicats”.

Juanjo Fernàndez, consultor pedagògic, va publicar el llibre 30 manaments per tractar amb adolescents (Ed. Claret), on planteja com a recurs la fórmula de les 5 C: “Coneixement, confiança, comunicació, compromís i celebració”. Com a consultor recomana a pares i mares “abandonar el sentiment d’inseguretat o el complex de superioritat” davant un món en què els uns i els altres hi han arribat per vies diferents, i fa bona la metàfora que diu que “els pares no són penell sinó brúixola!”

EXPOSICIÓ I PRIVACITAT

Potser una de les dificultats més grans és com prevenir-los dels perills d’una circulació autònoma per internet i la interacció a les xarxes quan comencen a fer-ho sols. Sovint, els que avui són adolescents han crescut amb sobreexposició a la xarxa en els perfils de les xarxes socials dels seus pares i mares. ¿Si han conviscut amb aquesta exposició, falta de privacitat i aprovació social en forma de likes, què se’ls pot aconsellar? Respon Gerard Vilanova: “L’amistat és un valor que es modifica amb el medi digital, no és la mateixa cosa presencial que a la xarxa. I amb la intimitat passa el mateix”, i dona pas a un nou concepte, “l’extimitat, que és la intimitat publicada”. Aquesta exhibició passa pel que avançava just abans: les famílies s’han de preparar per actuar com un mirall abans que aquests patrons es transmetin als fills o es deixi a les seves mans. Per això cal desfer una part del camí recorregut i “assumir nous criteris de responsabilitat i funcionalitat”.

NADIUS I ANALFABETS

Vilanova és taxatiu. “Solem anomenar nadius digitals persones que, molt sovint, són analfabets funcionals perquè dominen la tècnica i la mecànica però no tenen valors apresos ni consolidats”. Aquesta és la part que assegura que cal educar també en les persones adultes, en família i a l’escola; perquè molts d’aquests pares i mares “no han estat educats per ningú en l’entorn digital”. Per això recomana un pla de xoc: “Incorporar l’educació mediàtica en comunicació als currículums educatius, com una matèria al mateix nivell que les altres”.

Pares, mares, adolescents i TIC

Juanjo Fernández acostuma a fer la xerrada "TIC: tòpics i pànic! (viure i sobreviure a les noves tecnologies en família)", en què proposa un FamiTICàleg:

  • Interès (per la relació dels fills amb les TIC) •Diàleg (parlar i sobretot escoltar: què fan i deixen de fer amb les TIC)
  • Obertura (demostrem que hi ha vida més enllà d'internet)
  • Planificació (horari i temps, i prioritats no negociables)
  • Alerta (no alarma, però sí advertència clara sobre els perills)
  • Sensibilitat (parlem sobre el que està bé i el que no, transmetem conviccions sobre els drets de la gent) •Transparència (l'ordinador, en un espai d'ús comú)
  • Recursos (gratuïts i de pagament, per facilitar la gestió de les TIC a casa nostra)
  • Coherència (revisem les nostres pròpies actuacions i actuem en conseqüència)
  • Actuació (donem importància a les males pràctiques i valorem tots els usos positius)

Per la seva banda, Silvia Barrera, policia i experta en seguretat informàtica, apunta també la necessitat de posar límits: “Si els deixem sols sense pautes o no en fem una certa supervisió, s’exposen a conductes de risc. Per això no les podem descuidar mai, no com un control, sinó com una mesura de protecció”. En tot cas, sigui com sigui, en l’ús del mòbil i les noves tecnologies, tot i el salt generacional, acaba prevalent el marc d’entesa que s’estableixi i comportar-se de manera que allò que dius i allò que fas no entri constantment en contradicció. Per estalviar-nos conflictes, prediquem amb l’exemple.

Coses que cal saber per a una bona prevenció digital

Una proposta de lectura interessant: Nuestros hijos en la red. 50 cosas que debemos saber para una buena prevención digital, de Silvia Barrera, editat per Plataforma. L’autora és inspectora de policia, màster en seguretat informàtica i experta en investigació de cibercrims. El llibre és una guia per ajudar pares i mares a ensenyar als seus fills a navegar per la xarxa amb seguretat, perquè la prevenció sigui una font de tranquil·litat. L’autora planteja situacions com els avisos d’intents de robatori de comptes de xarxes socials; sol·licituds d’amistat de persones anònimes als comptes dels menors; càrrecs per consum de targeta de crèdit d’alguns jocs online, i la connectivitat a través de les xarxes socials com una realitat. També hi trobareu suggeriments de com acompanyar-los en aquesta immersió en l’entorn digital.

stats