Família 07/04/2018

Els beneficis de les empreses que concilien

En una societat on tot evoluciona i canvia ràpidament, sembla que hi ha alguns temes cabdals que s’hi resisteixen, com ara la conciliació laboral, personal i familiar

Mar Domènech
5 min
Els beneficis  de les empreses que concilien  Iniciatives que ajuden: la reforma horària

És un debat quotidià, tothom en parla, però mai és a l’ordre del dia dels que governen. Les polítiques que tenim sobre aquesta matèria es queden a mig camí, i sovint confonen conciliació familiar amb baixes per maternitat/paternitat, permisos de lactància, jornades reduïdes o excedències.

Res a veure amb altres països d’Europa, sobretot els nòrdics, on la conciliació és una prioritat, i on tots els actors hi estan implicats: govern, administracions públiques, organitzacions empresarials, sindicats, treballadors i la mateixa societat. Així, aquests estats 'family friendly' han aconseguit tenir una taxa de natalitat més elevada que la mitjana europea, han enfortit el vincle entre pares i fills amb grans beneficis per a aquests últims, gairebé han eliminat les desigualtats de gènere tant socials com laborals, han augmentat la cohesió social i, sobretot, tenen ciutadans més feliços i poc estressats gràcies a un bon equilibri entre feina i família. Tal com assenyala Elisa Stinus Bru de Sala, doctora en polítiques públiques i transformació social, i dinamitzadora de la Xarxa NUST d’empreses compromeses amb nous usos socials del temps liderada per l’Ajuntament de Barcelona, “la conciliació familiar que es viu avui a les empreses de Noruega no arribarà a casa nostra fins d’aquí uns 30 anys”.

A Espanya, en general, no hi ha conciliació ni facilitats per fer-la. Un estudi elaborat per l’associació Yo No Renuncio, fundada pel Club de Malasmadres, remarca que “el 58% de les dones que són mares han modificat la seva jornada laboral o han renunciat a la seva feina per tenir cura dels fills, davant un 6% dels homes”. A més, són elles les que pateixen més contractes precaris, a temps parcial i temporals. I suporten la llosa de la bretxa salarial.

Si fem una mirada al món empresarial, totes les companyies diuen que concilien però, si les analitzem, al final són molt poques les que realment ho fan. Segons l’ 'Informe 8 de març' de CCOO, “un 93,1% dels convenis regulen mesures relatives a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, però el que s’hi recull únicament són les mesures establertes en la llei d’igualtat”. De fet, els convenis són clau en aquesta negociació i la força sindical pot ajudar a aconseguir les diverses fites.

Aquest és el cas de l’Hotel Majestic de Barcelona, on més d’un 65% de la plantilla està afiliada a algun sindicat i actualment tenen un conveni únic que s’ha convertit en un referent per a molts altres hotels i per al conveni general d’hostaleria de Catalunya. Com explica Linda Yousef Suleiman, una de les seves treballadores, “és molt important que des dels instituts, els cursos formatius i les universitats s’expliqui quin són els nostres drets i deures”. “No pot ser que un treballador o treballadora no sàpiga a quin conveni s’ha d’acollir, quins drets té dins la seva empresa o que ni tan sols sàpiga si pot reclamar”, afirma. I subratlla que “les empreses no ho posen gens fàcil: amb les últimes reformes laborals l’empresari té cada cop més poder sobre el treballador o treballadora i li és més fàcil vulnerar els seus drets bàsics”.

També hi ha grans companyies que busquen certificar-se com a empresa responsable amb la família però sovint les seves mesures es queden curtes i no van més enllà. En canvi, hi ha altres empreses que hi creuen fermament i aposten dia a dia per la conciliació, de manera que es converteixen en exemples de bones pràctiques. Són empreses que tenen en compte els beneficis que aporta el temps en família.

Totes elles aposten per la flexibilitat horària, el teletreball, la feina per objectius i no per hores presencials, la coresponsabilitat quan neix un fill i sobretot per l’escolta activa i cura dels seus treballadors, el seu potencial més preuat. Saben bé que sense famílies no hi ha capital humà ni capital social i, per tant, tampoc mercat. A Schneider Electric ho tenen molt clar: “Amb mesures de conciliació que fomentin la igualtat i diversitat estem obrint la porta a nous talents que es mouen per la passió i que veuen en aquestes iniciatives una molt bona retribució en salari emocional”, explica Alberto Martínez, director de recursos humans de la seu central i les unitats de negoci de la companyia. I afegeix: “Durant anys hem estat treballant per crear aquesta cultura d’empresa, amb moltíssima comunicació i amb el suport des del minut 0 de la direcció. Són conscients que exerceixen de model i són els primers que teletreballen, surten al metge o tenen flexibilitat horària”.

Un altre bon exemple d’empreses que sí que concilien és la companyia d’assegurances ARAG. Silvia Cruz, directora de recursos humans i planificació, parla d’una de les seves mesures de conciliació de més èxit: “Ja fa quatre anys que ARAG va inaugurar la sala de conciliació familiar, gràcies a la qual els pares i mares poden anar a treballar amb els seus fills si ho necessiten. Des que es va posar en marxa, la sala s’ha fet servir aproximadament més de 3.500 hores. A la seu de la companyia a Barcelona el nom que rep és el de Sala Badiu, i a Madrid, Sala Idalia”.

TOTHOM HI GUANYA: L’EMPRESA I LA FAMÍLIA

L’avantatge més gran que troben les empreses que sí que concilien és el vincle i compromís que es genera entre treballadors i empresa. “Que l’empresa estigui amb tu en els pitjors moments, que et doni flexibilitat i s’adapti a la teva realitat personal, tot plegat són coses que no es poden pagar amb diners. Si vas content a treballar seràs més productiu i estaràs més compromès amb la feina”, afirma Alberto Martínez, de Schneider Electric.

A més, milloren les relacions en l’equip, hi ha menys conflictes laborals i els treballadors pateixen menys estrès, angoixa i depressions i, per tant, hi ha menys absentisme laboral. S’acaba amb la cultura del presencialisme i les hores extres perquè sí, i la productivitat també augmenta, com explica Silvia Cruz, d’ARAG: “Facilitar la conciliació ha incidit positivament en el funcionament de la companyia i en els resultats, encara que quedin molts reptes per afrontar”.

Per la seva banda, els treballadors guanyen qualitat de vida, van motivats a la feina, se senten part de l’empresa perquè veuen que els dona suport i, sobretot, estan satisfets amb l’equilibri entre feina i família. Poden passar més temps de qualitat amb la parella, cosa que afavoreix les relacions estables, sanes i sostenibles, a més de viure i compartir el dia a dia amb els seus fills i filles, la qual cosa afavoreix el seu èxit escolar, ja que els últims estudis demostren que l’actitud dels pares i mares és més important que el seu nivell socioeconòmic.

TOT SUMA

L’empresa tradicional, o cobdiciosa, segons el sociòleg Lewis Coser, demana lleialtat absoluta i compromís exclusiu als empleats. No té en compte la seva vida personal, fins i tot prefereix que no tinguin parella ni fills. Creu que com menys rols i ocupacions tingui la persona, més bon treballador serà. En canvi, l’empresa responsable -definida als anys 70 pels sociòlegs Sieber i Marks coincidint amb l’entrada generalitzada de la dona al món laboral- aposta per la teoria d’enriquiment feina-família. Els treballadors amb família tenen més rols, són més flexibles i empàtics i, per tant, són capaços de desenvolupar perspectives, habilitats i coneixements que acaben sent transferibles en tots els àmbits.

Iniciatives que ajuden: la reforma horària

La proposta ciutadana de la reforma horària neix a finals del 2013 per impulsar una sèrie de canvis en els nostres horaris i hàbits, per guanyar temps, salut i benestar, i potenciar la igualtat entre persones. El que es vol és sincronitzar els horaris de les empreses, les institucions i els actors socials i culturals. El 2017 el Govern va signar el pacte per la reforma horària, que es va marcar l’Objectiu 2025, que permetrà equiparar amb la mitjana europea una sèrie d’indicadors dels àmbits de la salut, les organitzacions, els serveis públics, l’educació, la cultura i l’oci, el comerç i el consum i la mobilitat.

stats