MARC SERRANO I ÒSSUL

És de segona mà? Benvingut!

Adquirir accessoris de segona mà relacionats amb la criança és una opció que cada vegada convenç més pares i mares per mirar de quadrar el pressupost familiar

Era Meu, a Sant Cugat del Vallès, es presenta com una botiga de segona mà per a nadons / CRISTINA CALDERER Zoom

Roba, accessoris, joguines usades per germans o cosins, que algun familiar o algun amic t’ofereix, que compres en una web o en una aplicació, en aquella botiga que t’ha recomanat no sé qui o a través d’una entitat. Peces netes i polides, senceres, perfectament funcionals, sovint en tan bon estat que ningú diria que no són noves de trinca. Objectes regalats o adquirits a un preu irrisori però, esclar, fets servir per una altra criatura, per una altra família, que ha decidit donar-los l’oportunitat de viure una segona vida. També llogats o intercanviats. Coses de segona mà no només per estalviar sinó també per consumir menys i d’una manera més sostenible: per aplicar les tres erres (reduir, reutilitzar i reciclar) a tot el que fa falta de debò per criar un nen.

“La principal raó perquè cada cop funcioni més un mercat de segona mà com el de la roba de criatures és un canvi de valors. Tot i que continuem malbaratant molt -estem molt lluny del nord d’Europa-, cada cop es penalitza més la cultura del malbaratament”. Parla el doctor Albert Vinyals, professor de psicologia del consum de l’Escodi, adscrita a la UB, i autor d’El consumidor tarado, acabat de sortir del forn i que parla, en part, del consumidor infantil. Pare de dues criatures (una de dos anys i una altra que naixerà aviat) i -ves per on- parella de Katia Velar, autora del blog del Criatures Psicologia i educació emocional. Hi mantenim una conversa interrompuda de tant en tant pels fills de l’expert i del periodista. Afegeix: “Tot i que encara som bastant insostenibles, en coses com aquesta es comença a valorar més donar una segona vida als productes”.

El canvi, però, és parcial i progressiu: “Hi ha moltíssimes persones per a les quals és absolutament impensable. I és com tot: els valors van segons com t’hagis criat i l’educació que hagis rebut”. Vinyals sosté que rere la resistència al canvi hi ha motius culturals; la devoció pel que és nou prové, diu, de dos ismes: consumisme i catolicisme. “Per una banda, la societat de consum ens ha ensenyat que la novetat sempre és el més important”. L’obsolescència percebuda: “Hi ha la famosa obsolescència planificada, però la que es dona més vegades i, en realitat, la pitjor (o la que fa que la societat de consum funcioni) es produeix quan el consumidor percep que un producte ja no li serveix”. I, en segon lloc, l’Església: “Els països amb tradició catòlica, molt més gregària i centrada en el fet de mostrar en comparació amb el protestantisme, són els que tenen més consum conspicu: postureig i consumir només per la imatge”.

CRISI, VALORS I COMPARAR

Segons l’especialista, la revolució silenciosa la produeixen tres grans factors. Primer, “la crisi, que fa que de cop busquis opcions per estalviar”. Segon, el que indicava d’entrada: “Està havent-hi un canvi de valors cap a la sostenibilitat, o sigui, qui opta per la sostenibilitat no és perquè no tingui diners sinó per una qüestió de valors”. I, tercer: “L’auge del comerç electrònic, que ens va ensenyar que era més fàcil comparar. Aquí apareixen tot d’aplicacions que ens faciliten trobar altres opcions. Abans d’això, els que compràvem coses de segona mà teníem la revista Segundamano i anàvem a algun mercadillo”.

Com més jove ets, menys reticent als productes infantils de segona mà: “I fins i tot aquí hi ha els dos extrems: per una banda, gent amb menys recursos econòmics que ara té noves opcions en línia que fan que comprin més: un gran percentatge dels usuaris de Wallapop són gent que no es pot pagar altres opcions; però també hi ha un percentatge de gent amb valors de sostenibilitat. Jo, per exemple, si li parlo de comprar de segona mà a la meva àvia o a la meva sogra, em diran: «On vas! ¿Una cosa que ha fet servir una altra persona, per al nen?» Ho troben xocant. I això que la meva àvia és la persona més austera del món”.

Com més joves són les famílies, menys reticents als productes infantils de segona mà

Tendències, Albert? L’especialització dels canals de venda digitals: “Tot apunta cap al mercat en línia. Ja hi ha hagut algun intent d’aplicacions més específiques del sector, i sí que n’hi ha alguna. Quan he comprat coses del nen, sempre hem tirat del Wallapop, però es desenvoluparan les aplicacions de segona mà de puericultura”. I consells? “El mateix que si et compres una cosa que no sigui de segona mà: no basar-te només en el preu sinó, principalment, en la utilitat. I també que sigui en un lloc amb certa garantia, com en tot acte de consum. De vegades quan compres a un particular te la jugues bastant”.

BOTIGA OBERTA

Un cas offline (tangible) de negoci basat en la tendència creixent al material usat per a canalla és Era Meu, a Sant Cugat del Vallès (a la fotografia), que es presenta com “la teva botiga de segona mà per a nadons”. La regenten Marta i Laura Gallego Llunell, germanes i sòcies. Expliquen: “La vam muntar amb molta il·lusió i pocs recursos. Ens van parlar d’una botiga argentina que es deia Era Mío i vam pensar que era una oportunitat de començar un negoci juntes. El balanç és positiu, però el camí és dur; tot i així, caminem”. I com funcionen? Doncs no compren fins que no han venut: “Això et permet tenir més producte sense el risc d’invertir”. Què aporteu a cadascú? “Als venedors, la tranquil·litat de treure de casa seva allò que ja no es pot fer utilitzar i assegurar-se que algú ho farà servir. Als compradors els servim de garantia: tot i comprar productes de segona mà, tot està en perfectes condicions i tenen un lloc per preguntar, o per reclamar (si calgués). En definitiva, els oferim confiança. I, evidentment, el tema econòmic: uns recuperen part de la inversió que van fer en el seu moment, i els altres compren -almenys- a meitat de preu productes quasi nous”.

Pel que fa al canvi cultural, són prudents: “L’observem des que vam començar, però és mooooolt lent”. Davant d’aplis i webs fredes, ofereixen “tracte proper i de confiança”. I confessen: “Som conscients de la realitat i sabem que la gent té molts prejudicis, així que vam decorar la botiga perquè no semblés que era de segona mà”. Tant se val de qui era: ara és meu.