ESTHER ESCOLÁN

Realitat i falses creences sobre els ofegaments

Una supervisió contínua i que a prop hi hagi socorristes és fonamental per evitar ensurts a les piscines o a la platja

Una supervisió contínua i estar sempre a prop són actituds innegociables / GETTY Zoom

Els ofegaments en platges, piscines, rius i llacs són la segona causa de mort entre els menors de 14 anys. Els últims set anys han mort 185 infants en entorns aquàtics arreu de l’Estat, un 56% en piscines (un 60% de privades), un 11% en platges i el 33% restant en altres espais, com basses o rius. Més enllà d’alarmar-nos, aquestes xifres ens han de fer reflexionar sobre quines mesures cal que prenguem els adults per prevenir aquests accidents, un 20% dels quals són evitables.

TORNS DE 20 MINUTS

La vigilància constant de les criatures és clau, com ho és no caure en falses creences com ara que si la criatura sap nedar no hi ha cap perill, que si apartem la vista dos minuts no passa res o que la responsabilitat última la tenen els socorristes. Com subratlla Ramsés Martí, expert en salvament i seguretat aquàtica de la campanya 'Cap nen s’ofega' de la Fundació CET10, “cal tenir present que l’ofegament dels infants, sobretot dels més petits, sol donar-se en aquells minuts, sovint breus instants, en què els perdem de vista o en què no queda clar qui n’està al càrrec”. És necessari, per tant, “que un adult responsable i capaç d’ajudar-los en cas necessari n’estigui sempre pendent quan són dins o al voltant de l’aigua”. En aquest sentit, Martí suggereix que els adults es dediquin en torns de 20 minuts a la tasca de vigilar-los. “Durant aquest temps -deixa clar- seran sempre al costat de la làmina d’aigua, mantenint en tot moment el control sobre els infants, sense estar pendents del telèfon mòbil, llegir ni beure alcohol”.

Hem de tenir present que els no nedadors, independentment del fet que portin qualsevol tipus de material flotant, “mai han d’entrar a l’aigua sense un adult i han de quedar-se sempre on toquin fons”, apunta Martí. Els que saben nedar no estan tampoc exempts de risc, ja que “la seva autonomia pot comportar un augment de les possibilitats d’accident dins l’aigua”. I el risc es multiplica quan parlem d’infants d’entre 0 i 4 anys, amb els quals, com alerta Martí, cal realitzar sempre “el touch-control, és a dir, estar sempre a una distància en la qual els tinguem a l’abast dels braços”.

Amb infants de 0 a 4 anys cal realitzar sempre el 'touch-control', és a dir, estar sempre a una distància en la qual els tinguem a l’abast dels braços

Per a Martí, un bon consell és triar sempre platges i piscines que disposin de servei de salvament, així com fer cas de les indicacions dels socorristes i del color de les banderes. A l’hora d’avaluar el nivell de vigilància, els recursos de prevenció i protocols d’emergència de les platges i piscines del país, el professor de socorrisme d’AETSAS Luis Miguel Pascual reconeix que “hi ha de tot: espais amb serveis modèlics i d’altres amb moltes mancances o directament sense vigilància”. A les platges, el problema de fons, segons Pascual, “és que no hi ha una normativa específica i els serveis de socorrisme depenen dels municipis i, per tant, estan subjectes a variables no basades en les necessitats reals de cada platja”. El consell, doncs, “és triar platges amb bon equipament i seguretat, com les de bandera blava”.

PREVENCIÓ AL QUADRAT

La realitat, remarca Pascual, “és que els nens s’ofeguen en menys de mig minut i que la supervisió ha de ser contínua i pròxima”. I fa èmfasi en la protecció dels espais aquàtics domèstics, “on més nens moren ofegats”. Instal·lar tancaments i proteccions que impedeixin l’accés a l’aigua és clau.