A.F.

Miralls també en l'actitud violenta

3 de cada 5 nens que veuen violència en els seus pares la reprodueixen en el seu entorn

Miralls també en l'actitud violenta / GETTY Zoom

Pares i mares són el mirall dels fills a l'hora d'adquirir valors, tant positius com negatius. És en aquest context que s'entenen els resultats d'una anàlisi elaborada per Coaching Club, centre especialitzat en teràpies grupals per a famílies, nens i dones, i que mostra, com a dada principal, que 3 de cada 5 casos de violència entre els nens i quan aquests nens són adults venen derivats d'actituds apreses dels pares. Els experts del centre adverteixen de les greus conseqüències que comporten en els fills els reiterats enfrontaments dels pares amb l'entorn que els envolta, en el cotxe, en entrenaments, en partits de futbol i en tot tipus d'activitats del dia a dia.

L'agressivitat intrafamiliar és una situació molt dura per als qui la pateixen, però en el cas dels fills és molt més complex perquè els marcarà per sempre i pot ocasionar uns alts graus d'infelicitat al llarg de la seva vida. Verónica Rodríguez Orellana, terapeuta experta en casos infantils i directora de Coaching Club, explica que "l'exposició a l'agressió verbal i física dels pares pot perjudicar la capacitat dels fills d'identificar i controlar les seves pròpies emocions en un àmbit com l'escola o altres instàncies socials".

"L'exposició a l'agressió verbal i física dels pares pot perjudicar la capacitat dels fills d'identificar i controlar les seves pròpies emocions"

Verónica Rodríguez Orellana - terapeuta familiar

Entre els casos que tracta Coaching Club diàriament en el centre destaca la violència en els menors, la majoria derivada de situacions en les quals els més petits veuen natural la violència física o verbal dels seus pares amb l'entorn. "Presenciar conflictes amb alts nivells de violència pot configurar les respostes neurobiològiques, cognitives i de comportament dels més petits. Així, una hipervigilància incrementada, que a curt termini pot servir per garantir la seguretat d'un nen, a llarg termini, en canvi, resultaria perjudicial per al seu ajust emocional. Per exemple, el fet que un nen visqui en tensió en sentir constantment que els pares discuteixen o diuen una cosa però en fan una altra totalment diferent pot arribar a ocasionar una resposta emocional exagerada en un altre context, com davant un problema lleu que sorgeixi a la seva classe", explica Verónica Rodríguez Orellana.

Des de Coaching Club s'adverteix que els pitjors missatges que es poden donar als fills són els que comporten duplicitat. És a dir, discursos paral·lels en què es diu una cosa i després se'n fa una de diferent.

Canvis en la personalitat del menor

És inevitable que els nens que pateixen la violència per part dels seus pares es vegin afectats en les seves habilitats socials, però cada nen desenvoluparà una personalitat diferent:

  • El nen esquiu. És aquell que busca protegir-se a través de l'aïllament. Aquests nens solen tenir una personalitat tímida i poques habilitats socials. Solen ser molt insegurs i, quan ja són adults, aquesta situació pot no canviar gaire, fins i tot pot permetre que altres persones l'agredeixin.
  • El nen victimari. Aquesta personalitat busca treure la seva ira agredint els altres de la mateixa manera que ell va ser agredit (o encara ho és). D'adult pot repetir el patró i convertir-se en una persona violenta que faci mal els qui l'envoltin.
  • El nen protector. Aquesta característica és comuna en els fills grans, que solen sentir l'obligació de protegir el seu pare o mare i germans víctimes. En créixer es poden convertir en adults que busquin situacions conflictives amb la intenció de continuar protegint.

Noves tecnologies i assetjament escolar

Un dels espais on els infants que viuen en un entorn agressiu poden reproduir aquestes actituds violentes és, doncs, l'escola. L'assetjament escolar és un dels grans reptes per a institucions, mestres i professors, especialment per les facilitats per assetjar que ha suposat l'arribada massiva de les noves tecnologies. Segons l'INE, gairebé el 70% dels nens de 12 anys tenen un telèfon intel·ligent, i als 14 anys la quantitat ja arriba al 93%. Només el 2016, l'organització sense ànim de lucre Fundació ANAR (Ajuda a Nens i Adolescents en Risc) va rebre prop de 44.000 trucades relacionades amb les problemàtiques associades a les noves tecnologies, de les quals prop de 6.000 van requerir orientació especial d'un psicòleg, un advocat o un treballador social. 

Aquestes xifres posen de manifest els perills als quals els nens i adolescents estan exposats diàriament, i molt especialment amb el seu mòbil: 'sexting' (difusió o publicació de continguts de tipus sexual des d'un dispositiu mòbil), 'grooming' (abús sexual a través de la xarxa), 'ciberbullying' o violència de gènere.

Investiguen com reduir l'assetjament escolar amb realitat virtual

Però quan parlem de tecnologia i assetjament escolar no tot és negatiu. Investigadors de la corporació sanitària Parc Taulí de Sabadell i del centre tecnològic Eurecat (membre de Tecnio) han iniciat un estudi per prevenir l'assetjament escolar a secundària fent servir entorns de realitat virtual cocreats pels mateixos alumnes, unes situacions que serviran per fomentar l'empatia entre els joves posant-los en la pell d'una víctima de 'bullying', una realitat que s'estima que pateix un de cada quatre nens a l'estat espanyol.

A l'estudi, que té una durada de dos anys, hi participaran més de 200 alumnes de secundària dividits en tres grups, el primer dels quals s'encarregarà de crear un entorn virtual que simula l'experiència quotidiana d'una víctima d'assetjament. Un segon grup de joves visualitzarà el contingut amb unes ulleres de realitat virtual i debatrà l'experiència a classe, mentre que el tercer servirà com a grup de control.

L'investigador de la unitat de 'data science' i 'big data' d'Eurecat, Miguel Barreda, explica que l'avaluació dels resultats es farà combinant mètodes tradicionals amb "una aproximació innovadora basada en un test experimental d'empatia que avaluarà la resposta cerebral i psicofisiològica dels alumnes" mentre visualitzen i reflexionen sobre les imatges. Segons l'expert, l'ús de la neurociència i la realitat virtual per prevenir l'assetjament "combina dos dels àmbits més punters en la investigació científico-tecnològica" i "obre la porta a resultats efectius per augmentar l'empatia dels alumnes gràcies a tecnologies poc explotades fins ara en l'àmbit científic".

"En el cas de l'empatia, sabem que hi ha una clara relació entre l'activació de certes àrees del cervell i l'empatia davant d'estímuls emocionals, i això ens ajudarà a entendre millor com prevenir casos d'assetjament posant els alumnes a la pell de la víctima", conclou l'investigador.

Per la seva banda, el cap de salut mental i coordinador de l’àrea de neurociències del Parc Taulí, Narcís Cardoner, explica que aquesta investigació “no només permetrà reduir conductes d’assetjament escolar, sinó reduir-ne les conseqüències, especialment pel que fa a la incidència de patiment emocional, abandonament i fracàs escolar i desenvolupament de malalties mentals”.