A la majoria de nens els costa donar la roba que ja no els va bé o llençar les joguines velles. També necessiten endur-se objectes dels llocs on han estat, com per exemple pedretes, petxines o flors, perquè els ajuden a mantenir viu el record de l’experiència. Els objectes materials representen persones i situacions significatives que els nens encara no ha pogut interioritzar. Per això els adults no podem forçar-los en el procés de desprendre-se’n, sinó que hem de poder entendre’ls i acompanyar-los.
A edats primerenques solen haver-hi objectes especials, com ara ninos o trossos de roba, anomenats tècnicament objectes transicionals, que tenen la funció de donar confiança als nens petits quan no hi són els pares. L’infant no tolera que el seu objecte sigui rentat ni que se’n modifiqui cap de les característiques, i resulta important que, tant com sigui possible, els pares ho respectin. L’objecte representa l’espai entre el món interior que dona seguretat i el món exterior desconegut que fa por.
A edats primerenques solen haver-hi objectes especials, anomenats tècnicament objectes 'transicionals'
Així, a través del vincle amb els cuidadors i ajudat pels objectes afectius, els rituals i les rutines quotidianes, el nen petit anirà agafant seguretat i autonomia. Cada criatura, al seu ritme, anirà deixant de necessitar tant aquests objectes estimats. A mesura que creixi i es desenvolupi la capacitat de simbolitzar, serà més capaç d’interioritzar-los, i així, d’acomiadar-se’n.
Obligar a llençar objectes o fer-ho d’amagat sol tenir un efecte negatiu. El nen es pot quedar amb una sensació de buit i desconfiança. Però aferrar-se a les coses per sempre tampoc l’ajuda a madurar. Es tracta d’ajudar-los a desprendre’s dels objectes progressivament, empatitzant amb la tristesa, la por o la ràbia que els pugui despertar.
Segons l’edat i la maduresa del nen, podem utilitzar una estratègia o una altra. Podem explicar-los que la roba ja no els va bé i que un altre nen la pot aprofitar. També pot funcionar fer una caixa per a records i demanar-los que n’escullin un, el que més els agrada, i que deixin els altres. Si hi ha objectes trencats, pot servir parlar-los de la necessitat de deixar espai per a coses noves igual que les fulles velles cauen per tal que més endavant en surtin d’altres. I fer rituals de comiat com, per exemple, cantar una cançó a l’objecte que es llença o es recicla.
Obligar a llençar objectes o fer-ho d’amagat sol tenir un efecte negatiu
És important que els objectes a què els nens estan vinculats no es maltractin i que, en certa mesura, estiguin nets i ordenats. Tenir cura que no es trenquin o que, si això passa, es puguin reparar, ajuda la criatura a estar més tranquil·la. Els cuidadors han d’ajudar els nens a cuidar les seves pertinences perquè, a poc a poc, aprenguin a fer-se’n responsables.
La societat consumista que alimenta el desig desenfrenat per les coses materials no ajuda les famílies a gestionar equilibradament la relació amb el que posseeixen. Per adquirir nous objectes ens hem de desprendre dels antics. El problema pot venir quan es forcen canvis per pressions externes (publicitat, modes...) en comptes d’escoltar les necessitats internes. En els nens, aquestes necessitats són la seguretat i la companyia que fa l’objecte.
Sabent que els nens es vinculen a alguns objectes de manera íntima i profunda, podrem entendre’ls millor quan s’entesten a no separar-se’n. Els més petits o immadurs necessiten certs objectes per recordar la presència de persones o experiències significatives. Se’ls haurà d’ajudar a cuidar les seves coses i a desprendre-se’n quan arribi el moment, tenint en compte el significat que puguin tenir per a ells.
Zoom
