Una família de cinc generacions

Se’n troben poques, de famílies com aquesta, tant per extensió com per la complicitat i l’amor que destil·len els seus integrants. El sabadellenc Rafael Megías, que el 3 de juliol farà 88 anys, té una família de cinc generacions formada per 9 fills, 22 néts, 19 besnéts i 2 rebesnéts, els petits, que tenen 5 anys i un any i mig. Només sumant les parelles sentimentals gairebé arriben a una norantena de membres, família política a part. Un escenari ben particular i molt poc habitual a casa nostra, on les famílies cada vegada són més minses i on, pel fet de ser pares cada vegada més grans, el que és habitual és, amb prou feines, aplegar tres generacions d’una mateixa família.

Nascut a Granada, Megías es va traslladar a Sabadell de ben jove a la recerca d’una vida millor, seguint el camí que ja havien emprès els seus sogres, pares de la seva estimada Dolores, la dona. Un cop establert a Catalunya, va treballar de forner durant molts anys, d’obrer, al tèxtil i, finalment, de fotògraf, mentre naixien, cuidaven i educaven els seus nou fills: Ani, Encarna, Rafa, Antonio, Enrique, Paco, Loli, Conchi i Rosa Mari.

Tot i que en alguns moments van patir estretors econòmiques -l’única font d’ingressos era el Rafael-, els seus fills asseguren: “Gràcies a ser una família molt unida i a l’harmonia i al bon humor que sempre hi ha hagut entre els nostres pares, no ens va faltar mai res”.

La unió fa la força

Rafa Megías fill, de 63 anys, pare de dos fills i avi amb tres néts, defineix els seus pares com “exemplars: “S’han respectat molt entre ells i ens han transmès molt bons valors. Mai els hem sentit ni un crit ni una discussió. Si les han tingudes, ho han fet en privat i ho han solucionat. Sempre s’han tingut molt d’amor, estima i complicitat”. La Dolores va morir fa dos anys i mig, als 84 anys, però el seu marit cada dia que passa la recorda, li parla, li explica el que fa i li deixa unes flors ben perfumades en un raconet del menjador on la té present.

Megías, amb molta lucidesa mental i un somriure plàcid, es reconeix “molt orgullós” de la seva gran família. “És immillorable”, assegura satisfet i envoltat dels seus al menjador del seu pis un diumenge al migdia, aprofitant que des del Criatures hem convocat tota la família per a aquest reportatge. “Ens agrada fer moltes coses plegats. Per Cap d’Any lloguem un local o una casa i fem una gran festa. Passem pel·lícules casolanes que havia fet quan era fotògraf, mengem, bevem, compartim i riem molt”. Reconeix que enyora molt la dona perquè se l’estimava molt i tenia l’habilitat de “generar felicitat i fer-ho tot senzill”, però està satisfet de la vida que té. “Sobretot, hem procurat que hi hagi harmonia i amor, així els hem educat”.

La filla petita, la Rosa Mari, és l’única que viu amb ell i que s’encarrega que no li falti res, després de patir alguns problemes coronaris. La resta de fills tenen per costum trobar-se tots plegats un dia a la setmana per xerrar, sopar i reforçar els llaços sentimentals. “Gairebé tots vivim a Sabadell i això també ens ho fa més fàcil. Ens agrada estar plegats i fer pinya. En temps de tanta individualitat i egoisme, i de tant patiment amb la crisi, la família sempre hi és i la nostra, especialment”, destaquen els fills.

La cita d’aquest diumenge és una més de les moltes que han tingut al llarg de la seva vida com a família, però per a un de fora crida l’atenció el bon ambient que generen els seus membres. Uns han portat truites de patates, embotits, aperitius, refrescos i begudes per celebrar la trobada. Altres -que no fa gaire que s’han vist- xerren pels descosits. Arriben germans, nebots, néts, fills, sogres, cosins, tiets, pares... Se somriuen, se saluden, s’acomoden per on poden, fins que és l’hora de baixar al pati a fer la foto familiar. I tot es transforma en una mena de festa major particular que segueix un cop s’ha pres la imatge.

Trencant estadístiques

La família de Megías trenca les estadístiques actuals de maternitat a l’estat espanyol. Segons dades del ministeri de Sanitat del 2012, el descens dels naixements ha estat provocat, principalment, per una taxa de fecunditat més baixa, ja que el nombre de fills per dona també ha disminuït des de l’1,34 el 2011 fins a l’1,32 el 2012, “però també per una reducció progressiva de la xifra de dones en edat fèrtil [entre 15 i 49 anys]”, que augmenta el descens demogràfic dels anys vuitanta del segle passat. L’informe del ministeri detalla que ara “el nombre de fills per dona baixa una mitjana d’1,29 a 1,28”. Per contra, una xifra que no para de créixer des del 1980 és que les dones són mares cada vegada més tard. Si el 2004 la mitjana d’edat de la primera maternitat era de 30,8 anys, el 2012 és de 32,1 anys. Tenint en compte aquestes dades, trobar famílies de cinc generacions com la del Rafael és gairebé una missió impossible.

L’explicació d’aquest fet diferencial a la família Megías la podem trobar en què bona part de les dones de la família han estat mares per primer cop a l’entorn dels 25 anys, una edat molt poc habitual avui en dia. Un exemple d’aquesta maternitat juvenil és el cas de la Pili, casada de ben joveneta amb el Juan, un dels 22 néts de Rafael Megías i que, amb només 37 anys, ja és àvia. “La meva filla Ransel va tenir el seu primer nen, el Santos, quan tenia 17 anys, i ara amb 22 ja té el Rafael, d’un any i mig. Però ho porto molt bé, m’agrada ser àvia jove. Tinc molta energia”, comenta rient.

Transmetre valors

Els fills de Rafael Megías, com l’Encarna o l’Antonio, asseguren que els seus pares els han deixat “una herència moral molt important” i que els han sabut transmetre valors que els han servit sempre. “La seva ha estat una imatge perfecta perquè s’han abocat a la seva família, s’hi han entregat i ens han fet costat sempre”. Però reconeixen que “aquest equilibri de vegades costa de transmetre als fills i néts propis perquè avui dia anem massa accelerats”. Tot i que ells, asseguren, perseveren a l’hora de generar complicitats i bon humor entre els seus. Volen que el paíto, com els més petits de la casa li diuen a Rafael Megías, segueixi ben orgullós d’aquesta gran família.