Com és el teu pupitre?

“L’important a la vida no és tenir èxit, sinó ser fecund”. El lema del projecte pedagògic La volta a la Terra, iniciat fa tres anys pel garrotxí Adrià Homs, resumeix força bé la filosofia vital d’aquest jove de 25 anys que des del 2013 viu viatjant arreu del món i compartint les seves experiències -via Skype, correu electrònic i documents de Google Drive- amb diferents escoles gironines. “No em sento capacitat per exercir una de les professions més complexes que hi ha, que és ensenyar”, confessava fa tres anys aquest mestre de la Vall de Bianya. “Em falten aptituds tan bàsiques com la maduresa, l’experiència i els coneixements, que, segons el meu humil punt de vista, només puc adquirir mitjançant vivències de tot tipus”, afegia en iniciar una aventura que des de llavors es pot seguir a la pàgina de Facebook La volta a la Terra. Tres anys després, quan ja ha creuat l’Àfrica, l’Àsia i alguns països de l’Amèrica del Sud amb la motxilla a l’esquena, fent autoestop i sense gaires estalvis, Homs ha guanyat en experiència i maduresa, però vol continuar acumulant-ne. “Estar ocupat i sentir-me útil amb tots aquests projectes em fa sentir molt viu i em motiva a seguir”, afirmava el mes passat, poc abans d’iniciar una nova etapa del seu viatge, en què recorrerà deu països, des del Brasil fins a Mèxic, amb l’objectiu que l’alumnat de les escoles La Salle de les comarques gironines i altres col·legis públics de la Garrotxa “coneguin la realitat d’escoles urbanes i rurals d’allà”. Sense renunciar al vessant aventurer i lúdic del projecte, pretén enfocar-lo sobretot a “una inversió autèntica en diferents aspectes, tant el personal com el social i el professional”, aclareix.

Segons ell, vincular el viatge amb les escoles permet que els alumnes adoptin una actitud reflexiva. “Els recursos, les metodologies i les instal·lacions no són iguals a tot el món”, observa. Això, afegeix, servirà per “acostar els alumnes catalans a la realitat internacional, sensibilitzar-los a través de l’empatia perquè aprenguin a valorar el gran privilegi que comporta viure en un país com el nostre”. Homs ha vist realitats educatives de tota mena: escoles a l’exterior, sense sostre, sense materials didàctics, sense professors capacitats... No obstant això, remarca: “El denominador comú que comparteixen totes aquestes escoles és que els alumnes tenen ganes d’aprendre, de viure. Per a la majoria de nens i nenes dels països on he estat el fet d’anar a l’escola és un privilegi”, subratlla.

COM ÉS LA TEVA ESCOLA?

Conjuntament amb Proide, una fundació catalana que treballa en àmbits educatius arreu del món, Homs ha elaborat el projecte Com és el teu pupitre?. A més de mostrar com són les escoles rurals i urbanes que visitarà a l’Amèrica Llatina, quins materials utilitzen i quina és la seva manera d’ensenyar, donarà a conèixer el professorat, les famílies i, sobretot, les aspiracions i somnis dels alumnes. A través de Facebook oferirà informació regular de l’aventura i cada mes publicarà un vídeo sobre la realitat dels centres escollits. Aquesta periodicitat mensual en la publicació dels vídeos permetrà seguir el seu periple pel Brasil, Colòmbia, Costa Rica i Mèxic. El projecte, que es va iniciar el mes passat i conclourà al juliol, s’adreça a les escoles de primària de La Salle de Figueres, Santa Coloma de Farners, Palamós i Cassà de la Selva i als col·legis públics de Sant Joan les Fonts i Santa Pau (Garrotxa). S’assignarà un territori o país a cada classe de sisè de primària de cada escola perquè els alumnes coneguin prèviament l’espai visitat i puguin formular preguntes en vídeo o per escrit. Proide crearà pòsters mensuals en què sintetitzarà l’experiència del mes anterior. El projecte s’acabarà amb la creació d’un curtmetratge que resumirà les seves vivències.

Es busquen aventurers

Fa uns mesos Adrià Homs va guanyar el concurs 'Se buscan aventureros', de Latam Airlines. “Això m’ha permès treballar de bloguer oficial de la companyia i arribar a indrets màgics, com l’illa de Pasqua”, explica. El mestre garrotxí està materialitzant el somni de fer la volta al món, “un propòsit aparentment indivisible que, desglossat amb deteniment, acaba expandint-se, de manera que aquests inofensius termes adquireixen matisos invisibles als ulls dels que no han gaudit d’una etapa errant a la seva vida”.

ELS ANHELS DELS INFANTS

L’Hamedra és de Mauritània i vol tenir una bicicleta; el Cheick viu al Senegal i confia poder seguir estudiant a l’escola, igual que els seus amics (no ho té assegurat perquè la seva mare és soltera i l’obliga a treballar); a la Fotoumata Keita, de Mali, li agradaria tenir una pinta per aprendre a fer pentinats; la Gonza, de Tanzània, vol aprendre a parlar bé l’anglès i que hi hagi més llibres a classe; el Mutira, de Kènia, somia veure tots els animals del món. Són només cinc exemples de la recopilació de desitjos de nens i nenes d’entre quatre i dotze anys que està fent Homs. “Estic elaborant un petit llibre que englobi els anhels infantils del món. Aquests desitjos innocents són, en definitiva, el reflex de les diverses societats que conviuen al planeta”.

Durant el seu viatge per l’Àfrica, Homs va viure situacions del tot inesperades: un accident amb un elefant, un viatge a bord d’un vaixell de càrrega per l’oceà Índic o l’amistat amb Makongoro Nyerere, fill del primer president de Tanzània, Julius Nyerere, molt amic de Mandela, que durant la dècada del 1960 va alliberar el territori tanzà de la colònia anglesa.

Després de passar pel Nepal, l’Índia i uns quants països del Sud-est Asiàtic, Homs va dirigir-se a l’Amèrica del Sud, per on va viatjar durant més d’un any i mig. Quan era a l’Uruguai els nens i nenes amb qui comparteix les seves experiències van treballar a classe la figura de Pepe Mujica. Cada alumne va elaborar una pregunta per a l’expresident i Homs va entrevistar-lo a casa seva. Com que va penjar l’entrevista a YouTube els alumnes van poder veure’n el resultat final. A més, una periodista italiana va afegir l’entrevista al llibre Un altro presente è possibile (Lonely Planet Itàlia), dedicat a personatges cèlebres que fomenten un canvi social.

“Aquest projecte ja fa anys que dura i s’ha convertit en el meu estil de vida”, diu Homs. “Oferir altres perspectives als alumnes i motivar-los amb exemples reals obre una finestra al món, injecta una brisa d’aire pur a la rutina de les escoles”, destaca. Malgrat que tot plegat va començar com un propòsit personal, ara ha crescut: “De mica en mica s’ha anat fent gran i ara ja no em pertany només a mi. És de tots”, afirma.

Màxim 5 dòlars al dia

Durant el seu viatge, Homs intenta no gastar més de cinc dòlars diaris. A les zones rurals dorm a la tenda de campanya i a les ciutats utilitza xarxes socials per trobar la gent que ofereix allotjament gratuït. Combina l’autoestop amb trens i vaixells de càrrega i llargues caminades. Menja a les paradetes del carrer o compra productes bàsics als supermercats. No és estrany que el convidin a menjar i dormir en cases particulars. “Les històries de viatge i l’estil de vida nòmada generen curiositat i respecte”, diu.