Treballs que desperten vocacions

Una maqueta per explicar com neix una criatura; dissenyar mobiliari d’oficina de cartró; idear una nova línia de moda de bany o analitzar la presència de microplàstics als peixos que mengem. Són exemples de treballs de recerca, els famosos TR, que els alumnes de batxillerat fan entre els cursos de primer i segon i que suposen un 10% de la nota final d’aquests estudis.

Catalunya és pionera i l’única que porta a terme el TR com una matèria curricular del batxillerat. Es va començar a incloure al currículum el 1992 amb l’aplicació gradual de la Logse i posteriorment, i de manera generalitzada, a partir del curs 1997-98. Però, més enllà del marc normatiu, el TR respon a una “voluntat de posar en pràctica l’aprenentatge vivencial a partir de l’exploració i la recerca, seguint la tradició dels mètodes d’ensenyament actius i l’escola activa”, com explica la directora general de Currículum i Personalització de la Generalitat, Maite Aymerich.

El TR, doncs, ofereix a l’alumne l’oportunitat de dedicar nou mesos a explorar un tema que li interessi, de l’àmbit que prefereixi, ja sigui humanístic, artístic, científic, tecnològic o social, entre d’altres. Tots s’estructuren seguint el mètode científic, a partir de la formulació d’hipòtesis i arribant a unes conclusions finals que l’alumne haurà de presentar per escrit -seguint pautes rigoroses i formals- i a través d’una exposició oral davant un tribunal.

El procés d’elaboració del TR és una font d’aprenentatges molt important. S’adquireixen habilitats d’autonomia personal així com habilitats socials, comunicatives i també de resiliència, perquè sovint el trajecte no és fàcil ni planer i cal reordenar idees i objectius. “Més enllà de la part substantiva, és tant o més important el que aprenen fent el TR”, diu Max Turull, professor de la Facultat de Dret de la UB i director i coordinador de la Guia pràctica per fer un bon TR a batxillerat (2017). “Els estudiants han de resoldre problemes complexos o semicomplexos; cal que tinguin capacitat crítica respecte a les fonts d’informació; treballen habilitats intel·lectuals com la capacitat d’anàlisi, la reflexió o la superficialitat; milloren l’aprenentatge autònom i l’expressió escrita i prenen consciència que cal investigar amb molt rigor”, explica.

A la Mar Soler el TR l’ha acostat a realitats que desconeixia -com a tants altres alumnes-, l’ha obligat a replantejar-se idees preconcebudes i l’ha fet créixer com a persona. “És un procés dur si ho vols fer bé, però alhora molt gratificant quan veus que el que fas té recompensa”, explica. Estudiant de segon de batxillerat artístic a l’Escola Pia Mataró, el de la Mar és un TR centrat en la sensibilització social a través de fotografies captades a l’espai La Tancada i l’Ateneu del Raval de Barcelona, on ha pogut mostrar bocins de vida de les persones immigrants que hi viuen en situació irregular: “Gràcies a aquest TR he canviat idees preconcebudes sobre el que significa ajudar i ser solidari. Ara ja no tinc la síndrome del salvador blanc, ara observo i escolto el que necessiten per després actuar. També he après a ser molt respectuosa amb les persones a qui havia de fotografiar”.

Les fotografies de la Mar al Raval es van poder exposar a l’estiu a la sala Calisay d’Arenys de Mar. Una oportunitat per donar a conèixer l’obra i per poder col·laborar amb la tasca de l’Ateneu a través de la venda dels seus productes artesanals i d’una recollida d’aliments. “Ha sigut un treball molt transversal i molt enriquidor”, expliquen l’Esther Cruanyes i l’Albert Soler, els pares. “Ha vinculat el voluntariat a la fotografia, ha après a organitzar una exposició, ha conegut la realitat de persones que viuen a casa nostra i que ho estan passant molt malament... Tot plegat en un context covid que no ho ha facilitat gens”, apunten.

Com la Mar, Mercedes Sánchez també va dedicar el TR a un projecte d’ajuda social i humanitària. Centrat en el camp de refugiats de Salònica, a Grècia, ella i el company de cerca, Joan Simó, van voler explicar el conflicte a la zona i organitzar una recollida de diners: “Vam aconseguir 2.000 euros, que es van invertir en crear una escola a la zona”, explica. “Hi vam anar el meu pare i jo i les ganes de seguir col·laborant eren tantes que en el segon viatge vam recollir 10.000 euros i hi vam sumar moltes més persones”. El TR de la Mercedes va tenir continuïtat en el TR d’unes companyes, que a partir d’aquella llavor van crear Humanity Wings, una ONG que treballa per millorar la vida de persones refugiades, plenament activa ara mateix. “Gràcies al TR ara estudio medicina. Vull continuar ajudant els altres”, diu. “Va ser un aprenentatge molt ampli. Ha crescut i ha madurat mantenint l’esperit vital que té”, afegeix Juan Antonio Sánchez, el seu pare.

Complir els terminis

Un treball amb un termini de nou mesos requereix una bona planificació i organització: “Es comença al març i s’acaba al novembre, amb un estiu al mig. Tornant de les vacances cal haver complert els terminis perquè no se’ls tiri el temps a sobre. Els insistim molt que és important respectar cadascun dels objectius”, explica Lluís Ballarín, director pedagògic de batxillerat de l’Escola Pia Mataró.

L’orientació en el TR comença ja a primer de batxillerat. A l’Escola Pia Mataró els alumnes de primer assisteixen a la presentació dels TR dels companys de segon i reben orientació dels nois i noies que ja l’han fet. Ja a segon, se’ls acompanya en tot el procés: des de determinar quin tema faran fins a les fonts que han de contactar o la metodologia que seguiran per corroborar o no les hipòtesis formulades. “Arribar a tenir la idea és una de les parts més importants del treball. I si no la tenen, els preguntem per les seves aficions, a què es volen dedicar... Preguntem i escoltem”, diu Ballarín.

Escollit el tema i plantejada la part formal que ha de seguir el treball, l’alumne és derivat a un tutor de TR que l’acompanyarà en el procés: “Una tasca important del tutor és fer aterrar el tema escollit en aspectes pràctics. I aquí hem vist una evolució important en els últims deu anys: s’ha passat de cerques més bibliogràfiques a TR més pràctics i que generen un impacte social en positiu”, explica Toni Aguilar, director del centre.

El dia que es presenten els TR a batxillerat és un dia assenyalat al calendari, una oportunitat per als alumnes d’explicar la feina feta i tots els assajos lluïts i frustrats que hi ha hagut durant el procés. Sara Codosal, companya d’aula de la Mar, ha creat una història a partir de la tècnica d’animació stop-motion que ajuda a entendre als infants que tenen leucèmia el que els està passant. “Durant dos mesos va estar dormint en un matalàs a terra perquè el seu llit s’havia convertit en un estudi de gravació”, explica la seva mare, Guadalupe Mancera. “Hi ha hagut moments durs, d’haver de repetir les fotos, retocar-les, ninots que queien... Però el balanç és molt positiu”, reconeix la Sara. “El procés m’ha ensenyat a ser més pacient i a aprendre de l’assaig-error”, afegeix.

Tant la Mar com la Sara van fer molt bones presentacions dels seus treballs, com a resultat de tots els aprenentatges viscuts: “La presentació del TR trasllada el sentiment amb què ha viscut l’estudiant aquell TR. Jo sempre els animo a anar una mica més enllà, a fer treballs que aportin socialment i que no es quedin només a l’escola”, conclou Nerea Briongos, tutora de TR de la Sara i la Mar.