Tornen els exàmens orals davant l'avenç de la IA

BarcelonaL’ús de les eines d'intel·ligència artificial (IA) és cada cop més habitual tant en entorns professionals com personals. Segons l’estudi (2024) d’Empantallados.com i GDA3, el 82% dels adolescents utilitza la IA per les tasques escolars, i el 91% de les famílies no han establert regles per al seu ús. Una nova realitat que planteja nous reptes a la comunitat educativa perquè actualment no existeix cap eina tecnològica que pugui certificar al 100% que un treball estigui fet amb IA. Per tant, el professorat ha de recórrer a altres estratègies per avaluar la feina.

Miquel Àngel Prats, professor titular de tecnologia educativa a Blanquerna - Universitat Ramon Llull, proposa passar a preguntar oralment a l’alumnat sobre què ha fet i donar-los l’oportunitat de raonar. A partir de les respostes es pot intuir si coincideix coherentment amb el treball o si hi ha incongruències i no té la mateixa solvència. Quan es tenen força sospites es pot deduir que el resultat final és fruit de la IA.

La intel·ligència que ho revoluciona tot

A partir del moment en què va aparèixer la IA generativa, sobretot el ChatGPT, que permet crear fàcilment productes finals, al claustre de les escoles de la Fundació Vedruna Catalunya Educació van decidir que havien de replantejar l’avaluació. "Malgrat que l’actual decret d’Educació promou l’avaluació formativa i parla de diferents eines per avaluar i recollir evidències al llarg de tot el procés, sovint encara ens focalitzem en els productes finals”, reconeix Montserrat Jiménez, professora de secundària, formadora i assessora pedagògica en diferents escoles de la Fundació Vedruna Catalunya Educació.

Comenta que ara mateix, el producte o treball final és un indicador poc fiable del procés d’aprenentatge: “Necessitem dinàmiques en què entri en joc la metacognició a l’hora d’avaluar, que s’argumenti a l’aula com es pot millorar el producte generat, què ha fallat, que el diàleg, el raonament, l’argumentació i la defensa oral estiguin molt més presents”, proposa Jiménez. Ella en diu rendir comptes a través d'explicacions d’allò que han entregat o après.

“Intueixo que el treball oral acabarà tenint més pes que l’escrit. Als treballs finals de grau i màster ja ha canviat la distribució de l’avaluació”, explica Miquel Àngel Prats. Ara es redefineixen i ressignifiquen els encàrrecs que fan a l’alumnat: si utilitzen la IA han d'explicar com i per a què el fan servir. A més del treball escrit, entra en joc el procés de seguiment i tutorització i dues defenses orals. Insisteix que la IA no és tant una eina tecnològica com una eina de gestió del coneixement, que pot ser una bona aliada per aprendre, que potencia i accelera els processos de recerca, escriptura i elaboració: “Per tant, suposa una nova forma de gestionar, administrar i comunicar el coneixement”.

Aprendre a preguntar i no conformar-se

Cal ensenyar a l’alumnat com utilitzar la IA. L’acompanyament dels docents, ajudant i orientant, sempre és necessari, però amb aquestes noves eines encara ho és més. No poden fer una pregunta i quedar-se amb la primera resposta que els doni sense verificar-ho ni contrastar-ho. Prats proposa reproduir una mena de partit de tenis, analitzant el primer esborrany que proposa la IA, per després supervisar-lo, verificar-lo, contrastar-lo, reelaborar-lo, i tornar a definir el que ha escrit. “Es tracta d’enviar-li de nou a la IA perquè doni un nou resultat i així fins que calgui”, explica el professor, entenent que la IA és una mena de copilot, un alter ego que fa de contrast, ajuda a escriure i a tenir en compte aspectes que potser la persona no havia contemplat en primer terme.

Aquesta nova manera de fer implica que els mestres han de ser un bon model i amb la pràctica docent siguin un exemple de com utilitzar-la. És possible que a l’alumnat, la primera resposta els resulti versemblant i prou bona, i no tinguin la necessitat de repreguntar. “D’aquí ve que la intervenció de l’adult sigui encara més necessària, i no només a l’aula, sinó també a casa”, diu Prats.

Canvis per a tothom

A la pràctica, aquest canvi suposa més feina per als docents, i un problema si es té en compte la falta de temps i de recursos que des de fa temps arrosseguen els centres. “Hi ha un excés de burocràcia i ens falta temps per formar-nos, compartir aprenentatges, consensuar i per acompanyar-nos en el procés de canvi, perquè no tothom va igual de ràpid a l’hora de fer canvis, necessitem mentories”, comenta Jiménez. Generar aquests nous espais a l’aula on l’alumnat faci defenses orals és més lent i complicat que corregir exàmens i requereix més recursos docents per poder fer l’avaluació formativa, i d’unes hores que s’hauran de treure d’altres dinàmiques.

En la mateixa línia, Àngels Vila, professora de llengua catalana a ESO i batxillerat a l'Institut Narcís Monturiol de Figueres i membre del grup impulsor del Concurs Oratòria Alt Empordà, explica que avaluen oralment alguns continguts, però la idea de substituir-ho tot i fer una avaluació exclusivament oral és impensable: “El volum de l’alumnat requeriria una quantitat de temps que no tenim”. Independentment d’aquest detall, que no és menor, comenta que també convé que l’alumnat escrigui i practiqui, sobretot tenint en compte que cada cop més la cal·ligrafia és menys comprensible, paren menys atenció a les faltes ortogràfiques i a les estructures. Segurament perquè estan acostumats a utilitzar correctors o eines d’IA generativa.

Treballar noves habilitats

Per part de l’alumnat també cal un aprenentatge. “En aquest aprendre hauran de desaprendre, que costa perquè venim d’un sistema molt estandarditzat i uniformat”, apunta Vila. S'haurà d'implantar una nova mirada que es focalitzi menys en el producte final i molt més en el procés. Les tasques a casa també hauran de canviar, hauran de tenir sentit per obligar els infants i joves a pensar, contrastar i connectar amb experiències reals. Aquestes pràctiques, doncs, no els podrà fer la màquina. Montserrat Jiménez posa l’èmfasi en la finalitat que tindrà allò que se’ls encarrega fer: “És un canvi de mirada important”.

Aquest canvi de paradigma implica que les habilitats comunicatives passen a primer pla. Habilitats per comunicar-se millor i també per interactuar amb la màquina. No totes les famílies poden acompanyar en el procés d’aprenentatge amb la IA, “per això des de l’escola s’ha d’educar la mirada, que aprenguin a fer preguntes, a analitzar les respostes, a comprovar si és cert el que proposa la IA, com es pot millorar i continuar treballant fins a obtenir el millor resultat possible”. Però de nou, requereix un temps que implicaria deixar de fer altres coses.

No es tracta de centrar tota l’avaluació en l’oralitat, sinó de fer entendre a l'alumnat que les eines d’IA no poden compensar les mancances bàsiques. "Han de tenir uns bons fonaments a partir dels quals puguin obtenir productes de qualitat, i que siguin capaços d’explicar-ho amb les seves paraules. Abans, sobretot a batxillerat, la majoria d’explicacions més teòriques es feien a l’aula, en canvi, ara se’ls hi dona els materials per fer un repàs teòric a casa i deixen per treballar a l’aula la part pràctica, “per assegurar-nos que ho fan ells, fins i tot amb paper i llapis. Pensen i estructuren, sobretot amb les llengües, que siguin capaços d’elaborar un discurs. La base per saber estructurar el llenguatge l’han de tenir, i l’única manera d’aconseguir-la és practicant”, conclou Vila.