Ara farem veure que som...
Experiències teatrals que empoderen per transformar la realitat. Un punt de trobada on els més joves puguin sentir-se lliures i expressar-se emocionalment
S’obre el teló. Avui es representa un viatge a l’illa dels desitjos. És una obra que no té text ni autor. Tampoc hi ha espectadors a la sala. El més important de l’obra no és el que passa a l’escenari sinó els actors que la interpreten: una vintena de nois i noies d’entre 12 i 17 anys que participen en un taller a l’Aula de Teatre de Mataró impulsat conjuntament amb la regidoria de Benestar Social. L’objectiu principal és oferir-los “un espai per sentir-se lliures, on expressar-se emocionalment”, explica el pedagog teatral Enric Domingo.
Són nanos a qui la vida no els hi està posant gens fàcil. Alguns no tenen un entorn familiar que els doni suport o directament viuen en centres d’acollida. D’altres pateixen bullying o són esclaus del seu físic. Cap d’ells ha pogut adaptar-se, trobar el seu lloc a l’institut on estudien. Amb aquesta iniciativa, en què participen cada divendres a la tarda de manera voluntària, s’intenta donar-los més oportunitats d’integrar-se socialment, ara i en el futur. A través de dinàmiques teatrals treballen l’autoestima, potencien les fortaleses i reconeixen les debilitats. En definitiva, aquest projecte de teatre social posa al seu abast eines que els empoderin per poder transformar les seves realitats. “És un espai on ningú els jutja, on se senten acceptats i això els fa pujar l’autoestima”, afegeix Domingo.
L’Enric els proposa fer un viatge a l’illa dels desitjos. Pel camí s’adonen que hi ha moments en què les coses es compliquen, fins i tot que hi ha coses que els fan por, però també experimenten la importància de no anar sols per la vida, de donar-se suport els uns als altres. L’Enric els ajuda a veure que sovint es preocupen massa per la seva imatge i que busquen la felicitat on no la trobaran mai perquè “la felicitat és a dins teu”, els repeteix tantes vegades com faci falta. “Si vols canviar el món, canvia’t a tu mateix”, insisteix.
Després d’un breu periple per mars plens de perills, arriben a l’illa i s’asseuen al voltant de la pedra dels desitjos, on cadascú pot formular el seu. Surten desitjos de tota mena però la majoria difícilment els expressarien en un altre context. “Desitjo que tothom tingui un lloc on viure”. “Vull que tothom tingui algú que l’estimi”. “M’agradaria que tothom quan es mirés al mirall s’acceptés tal com és”. “Voldria que no em jutgessin pel meu aspecte”...
MÉS CONFIANÇA
A l’escola Labouré de Barcelona, els nens i nenes de tercer també fan teatre però jugant. És un centre d’alta complexitat situat en ple Raval. Hi ha uns 25 infants, de procedències ben diverses. Juguen al Joc de l’Estrella, i l’Evany ha caigut a la casella Presentació, cosa que vol dir que li toca representar una nena nova que entra a l’aula. S’ha de presentar als seus companys com si no la coneguessin de res. “Tinc 8 anys, vaig a l’escola Labouré, m’agrada el color lila i el meu menjar preferit és la sopa”. Una presentació senzilla, clara i, sobretot, sense vergonya.
El Joc de l’Estrella forma part del KitCaixa Comunica, un recurs educatiu de l’Obra Social La Caixa, del qual poden disposar a l’aula durant un mes i que pretén contribuir a millorar les habilitats comunicatives dels infants, com per exemple saber parlar en públic, perdre la vergonya i reforçar la confiança personal.
La mestra està molt contenta del resultat. Explica que els ha anat molt bé per perdre la por de parlar en públic i reconeix que hi ha hagut una evolució en el treball en equip i en la tolerància a la frustració: “S’ajuden els uns als altres i si s’equivoquen no passa res”. El KitCaixa Comunica també conté les cartes multiactivitats, amb propostes que serveixen per fomentar l’escolta activa, les fortaleses, la motivació, la socialització...
El teatre social
El teatre social no és una obra que tracta sobre problemàtiques socials sinó una eina que facilita la transformació de la realitat, que promou el protagonisme de les persones i que facilita l’aprenentatge col·lectiu a partir de les pròpies experiències. No és tan important, doncs, el que s’explica com el procés de creació. El pedagog teatral Enric Domingo explica: “No es tracta de representar una obra sinó que el grup origina una dramatúrgia i jo hi dono forma”.
