El teatre arriba a l’escola

Si heu vist teatre al carrer és possible que hàgiu assistit a alguns dels espectacles que organitza cada any La Xarxa. La Fundació La Xarxa està formada per grups locals integrats per voluntaris “constituïts com a associació cultural”, explica Joan Lorenzo, cap d’espectacles de la Fundació La Xarxa. Aquests voluntaris destinen part del seu temps lliure al seu poble o ciutat per impulsar i organitzar activitats lúdiques i culturals per a nens i joves. La principal activitat de l’entitat és la programació estable que s’articula a través d’aquesta interrelació dels grups locals. A més, molts d’aquests grups organitzen activitats pròpies com mostres de teatre, fires i festivals.

El funcionament autònom de les unitats de La Xarxa permet desenvolupar projectes específics per a cada territori. Un dels més singulars és l’Escola Va de Bolo, que es va començar a fer l’any 2004 a la comarca del Baix Llobregat amb la col·laboració de les àrees d’Educació i Cultura de la Diputació de Barcelona. Com en altres experiències (Anem a veure teatre!, que es fa al Pla de l’Estany) l’oferta d’aquest programa persegueix sensibilitzar la població infantil i juvenil per les arts escèniques, formar espectadors i crear nous públics, donar suport a les polítiques educatives i culturals del propi municipi i contribuir a l’equilibri del territori en relació a l’oferta cultural pensada per a la població infantil i juvenil.

Tot i que inicialment, com a prova pilot, es va desenvolupar en 14 municipis, enguany aquestes representacions es fan a Gavà, Corbera de Llobregat, Torrelles de Llobregat i Begues, sota demanda i inscripció de les escoles. Tretze escoles d’aquests municipis optaran a cinc espectacles que es representaran en 14 funcions. Entre la programació ofertada per a aquesta temporada, que s’estructura segons els cicles educatius, destaquen Els cistells de la Caputxeta, de la companyia Samfaina de Colors; L’aventura d’avorrir-se, d’Estaquirot Teatre; Adéu a Peter Pan, de Festuc Teatre, o La petita Capmany, de Tanaka Teatre.

PERÒ NO NOMÉS TEATRE A L’ESCOLA

A banda de campanyes de teatre a l’escola, i com a resposta a les necessitats detectades entre els centres educatius participants, La Xarxa ofereix també Tallers a l’aula, una alternativa de qualitat que es relaciona amb algun gènere específic de les arts escèniques (teatre, dansa o música), cosa que els fa, sobretot, més versàtil i adaptable a les activitats pròpies de cada centre. Permet “donar un complement i un extra al visionat d’un espectacle”, apunta Lorenzo, i disposar d’una “formació” que ajuda a gaudir més del que s’hi pot veure i “experimentar en pròpia persona diferents llenguatges i maneres d’expressar-se”.

Lorenzo, que també és mestre, assegura que viure les arts escèniques des dels primers anys de formació contribueix a “desenvolupar-se com a persones, a sentir diferents emocions en directe i mantenir activa la creativitat que tenen els infants de manera innata”. El teatre, per exemple, aporta “històries, fa volar la imaginació i ajuda a formar-se en valors”.

D’aquest catàleg de tallers no en disposen només les escoles sinó també municipis i entitats, i es pot ajustar a mida, en cada cas, per donar cabuda al màxim d’estils i continguts.

DANSA, TITELLES, CIRC, PALLASSOS I IMPROVISACIÓ

Segons Lorenzo, “com que les arts escèniques ens expliquen històries, sempre s’hi treballen les competències transversalment”, perquè ja sigui un clàssic o una obra contemporània permeten treballar la competència lingüística, però, alhora, “entendre els valors, les relacions que hi ha dins la història, les emocions que desperten o les opinions que poden generar”. Cada obra, però, sempre tindrà una lectura diferent segons quina sigui la maduresa dels espectadors.

El catàleg posa a disposició del públic tallers impartits per professionals i van acompanyats de requeriments com ara un màxim d’assistents o l’espai idoni per dur-los a terme. Un d’aquests tallers és La dansa i els 5 sentits, en el qual, a través d’exercicis coreogràfics i rítmics i l’experimentació amb diferents materials, els infants d’entre 3 i 5 anys podran identificar emocions com la por, la ràbia, la tristesa o l’alegria i relacionar-les amb expressions corporals. Altres, com el del Pallasso, planteja a nens de més de 6 anys si la funció d’un pallasso és fer riure i com s’aconsegueix: amb el caminar, amb el nas o perruca o, simplement, riure’s primer d’un mateix abans de fer riure els altres. En aquest cas es pretén transmetre la tècnica que hi ha darrere aquesta disciplina per donar eines per conèixer-se un mateix, mostrar una actitud positiva davant la vida o aprendre a desinhibir-se davant del públic.

Un altre dels tallers proposats és Fem una escena d’un musical, que planteja com s’articula el teatre musical a través de la confluència de dansa, cant i interpretació. L’objectiu és potenciar la confiança del grup i el vincle per assumir el repte de coordinar una coreografia i una cançó coral.

Amb tota aquesta programació específica i pensada per fomentar el gust per les arts escèniques i el creixement del públic, La Xarxa ha consolidat un amplíssim bagatge d’espectacles que també han contribuït a fer créixer i consolidar les companyies de teatre per a tots els públics.

Anys de rialles que han servit per fer xarxa

Avui la Fundació La Xarxa és hereva de Rialles -Moviment Rialles de Catalunya-, una organització sense ànim de lucre nascuda a Terrassa l’any 1972 que es va dedicar a la promoció i organització d’espectacles infantils i juvenils, principalment, teatre, titelles, animació al carrer o cinema, i altres activitats amb una especial atenció a les manifestacions en llengua catalana. Es va estendre arreu del país en grups locals amb persones voluntàries i l’any 1995 una cinquantena d’aquests grups van constituir la Fundació La Xarxa. Actualment són 77 grups repartits per 29 comarques catalanes, que reuneixen un col·lectiu de mig miler de persones i mantenen el compromís amb la llengua, la societat i la cultura a través de les arts escèniques per a públic infantil, juveni l i familiar.