Segregació escolar, l'assignatura pendent

La segregació escolar és la distribució desigual de l’alumnat entre els centres d’un territori, una realitat que està relacionada amb baixos resultats acadèmics, l’empitjorament de la cohesió social, la socialització de nens que perden l’oportunitat de conèixer altres realitats pluriculturals i l’abandonament escolar. Els estudis demostren que una concentració important d’alumnes desafavorits bloqueja les seves possibilitats d’aprenentatge; en canvi, quan els afavorits tenen companys de classe més desafavorits, no els suposen cap impacte negatiu, mentre que per als més desafavorits implica una millora dels resultats educatius. La llei d’educació de Catalunya estableix una corresponsabilitat competencial entre el departament d’Educació i els ajuntaments per combatre la segregació escolar. Quan els ajuntaments exerceixen la seva competència i duen a terme les accions pertinents, aconsegueixen reduir i fins i tot evitar la segregació escolar.

Els centres de màxima complexitat (CMC) reben alumnat d’entorns socioeconòmics desafavorits en una proporció superior a la d’altres centres. No necessàriament són famílies immigrants, també és alumnat identificat com a NESE (necessitats específiques de suport educatiu) derivat de desavantatges educatius, com incorporacions tardanes o situacions familiars, socials, culturals o econòmiques de desavantatge social. “A Catalunya hi ha una infradetecció de l’alumnat -només el 8%- que viu en situació socioeconòmica vulnerable, encara que poblacions com Balaguer, Manlleu i Mataró són capaces d’identificar-ne el 20% gràcies a la bona gestió municipal”, diu Joan Cuevas, cap de projectes de la Fundació Bofill. La recerca sobre segregació escolar conclou que per revertir la situació de qualsevol centre d’alta o màxima complexitat a qualsevol lloc del món, per passar a assolir bons resultats educatius, han de combinar-se tres elements: un projecte educatiu motivador amb un equip docent que se’l cregui i el lideri; que s’hi destinin més recursos que a la resta de centres -com més complexitat, més recursos-, i una política d’escolarització per dessegregar el centre.

INICIATIVES PER A LA DESSEGREGACIÓ

Catalunya està entre els 10 països amb més segregació escolar a Europa, per això a principis del 2019 va sorgir el Pacte contra la segregació escolar a Catalunya: un compromís per a l’èxit educatiu, promogut pel Síndic de Greuges en col·laboració amb el departament d’Educació, i subscrit per més d’un centenar d’ajuntaments i membres de la comunitat educativa. El mateix any la Fundació Bofill va fer una sèrie de propostes de polítiques públiques perquè els ajuntaments, peça clau per liderar el canvi, impulsin mesures concretes contra la segregació escolar. Han presentat dades on es veu clarament els municipis negligents amb una segregació alta, que no prenen mesures i empitjoren. Aquest setembre la Fundació rellança la campanya DeSegregACCIÓ, on proposen una sèrie d’accions perquè qualsevol persona faci tot el possible per combatre la segregació al seu municipi. “La campanya també ha fet que l’oposició de molts ajuntaments hagi presentat mocions per evitar la inacció”, apunta Cuevas.

El 2017 es va constituir la plataforma Salt Educa, un moviment per a la millora de la perspectiva escolar a Salt, que comença deixant palès que al municipi hi ha segregació escolar i demanant a l’Ajuntament que elabori un pla educatiu de ciutat per combatre la segregació en tots els àmbits, no només a l’educació formal, sinó també al lleure, les activitats extraescolars, els casals o la franja que afecta a la formació dels adults. “Fins fa poc no se’n parlava, de la segregació escolar, com si no fos un problema. Vam haver de batallar molt per recollir dades objectives que evidenciessin la seva existència; hi ha centres que ronden el 40% de l’alumnat amb beques menjador. És el reflex de la pobresa de part de la població, però també hi ha famílies benestants que escolaritzen els fills a la concertada o els duen a Girona, al·legant proximitat laboral”, explica Cris Sibina, mare de l’escola pública El Gegant del Rec de Salt i membre de Salt Educa.

El desembre del 2018 es va aprovar el pla educatiu de ciutat i ja s’han constituït diverses taules de treball amb l’Ajuntament, però la sensació de la Cris és que no s’avança: “Hi ha canvis que impliquen demanar a la concertada que admeti el nombre de NESE que els corresponen, però no s’ha fet”. Cuevas argumenta que “la simple existència de centres concertats en un municipi no implica que hi hagi segregació, però sí que hi té alguna cosa a veure quan la concertada activa mecanismes per evitar l’alumnat segregat”.

EL DIA A DIA

El discurs fruit d’una lectura lineal i simple és que les famílies d’immigrants solen viure situacions difícils, no els interessen els estudis dels fills, que arriben amb un nivell baix i no parlen l’idioma, “però és erroni”, explica Jeremy Buck, docent a l’Institut Vallvera, un dels CMC de Salt. “La realitat és més complexa i diversa i, de fet, la majoria de famílies immigrants amb qui tracto insisteixen en el valor que donen a l’educació a Catalunya”, afegeix.

El que més li sobta és l’alta concentració d’estudiants en situació de pobresa i exclusió social que hi ha al centre, molt superior a la realitat social del municipi. La xarxa educativa a Catalunya està més segregada que la distribució urbana. Per a Buck, la segregació escolar té molt a veure amb el racisme: “Quan vaig dir que aniria a Salt tothom em deia: «És un institut d’immigrants ple de moros i negres, vigila la bici!» Molts d’aquests alumnes han nascut a Catalunya però la societat s’esforça a dir-los que no són catalans perquè són negres o la seva família és originària d’un altre país. Costa que percebin l’institut com un aliat. Els diem que confiïn en ells mateixos però no s’ho acaben de creure, el discurs que els arriba de l’entorn és ben diferent. Es reprodueixen etiquetes i estigmes”.

Segons Buck, al Vallvera hi ha bon ambient i la màxima complexitat es manifesta en situacions d’exclusió social. “La diversitat enriqueix, però una alta concentració de desigualtats socials acaba sent un problema. Bona part de la feina del professorat és l’acompanyament en situacions no acadèmiques, com derivar-los a serveis socials, tapant forats que l’administració no resol”, lamenta el professor.

REVERTIR LA SEGREGACIÓ ÉS POSSIBLE

“Fa anys que les famílies escolaritzen els fills a la concertada, a vegades fent sacrificis econòmics, per fugir de la segregació de la pública. És legítim, trien el que creuen que és millor, però en la pràctica això genera un context que segrega a la societat i fa que s’acabi acceptant aquesta situació anòmala. És urgent i prioritari que es combati la segregació. El departament d’Educació diu que és una prioritat del Govern però de moment a La Ribera no veig cap repercussió directa que es pugui mantenir a llarg termini. S’estan posant pegats, la solució no passa només per repartir l’alumnat sinó per aconseguir que tots els centres educatius siguin públics, tinguin qualitat educativa i recursos suficients”, diu Àngels Longán, directora d’un CMC, l’Institut La Ribera de Montcada i Reixac.

La seva proposta per acabar amb la segregació és “molt ambiciosa i poc compartida”, assegura. Creu que els principals motius de la segregació a Catalunya són la doble xarxa pública-concertada, que suposa el desviament de diner públic per al finançament dels centres educatius privats, i provoca l’infrafinançament dels públics i l’existència de quotes mensuals a la concertada que creen una barrera social important. Considera que el nou decret de preinscripció hauria de ser més agosarat i establir en el moment d’incorporació d’un infant al sistema educatiu dos terminis, el primer per inscriure els NESE socials, que determinen una composició del centre diferent, i un segon per a la resta.

Malgrat tot, a La Ribera hi ha diferents aspectes que els han permès iniciar el camí de la dessegregació a poc a poc: el seguiment personalitzat de l’alumnat amb tot el claustre tutoritzant algú; haver estat els últims 3 anys part del programa d’innovació Magnet (Magnet.cat), que treballa sobretot per augmentar la qualitat del projecte educatiu i aconseguir canvis més estructurals que ajudin els centres segregats; i la predisposició dels serveis territorials i l’Ajuntament per reduir les ràtios en el procés de preinscripció.

Al juliol, el departament d’Educació va anunciar que destinrà 48 M€ als centres de més complexitat per pal·liar els efectes desfavorables del covid-19. “Una bona notícia que ha d’anar acompanyada d’un pla a llarg termini amb canvis estructurals que afavoreixin la lluita contra la segregació”, diu Longán.

Des de la Fundació Bofill es mostren optimistes a partir del fet que Educació està a punt d’aprovar dos decrets, un que regula el procés d’admissió de l’alumnat i l’altre per als centres concertats. “Mesures que plasmen el que s’havia acordat al Pacte contra la segregació escolar : ajudar a detectar millor l’alumnat desafavorit i la corresponsabilització dels centres, sobretot dels concertats”, diu Cuevas. També en relació a la campanya de la Fundació, dels 44 municipis més crítics uns 30 estan prenent mesures en els últims dos anys, i últimament n’hi ha una desena que estan començant a presentar millores. Pas a pas, però encara massa camí per fer.

El poder dels ajuntaments

Les mesures clau per combatre la segregació escolar són:

• Detectar l’alumnat vulnerable abans de l’escolarització; un cop es comença ja estan distribuïts de manera segregada. S’han de coordinar serveis socials i escoles bressol per identificar les necessitats específiques de les famílies i que un tècnic d’escolarització els aconselli que es matriculin en diferents centres. Gairebé totes les famílies són receptives i acaben fent-ho.
• L’existència d’una oficina municipal d’escolarització que gestioni les noves altes al sistema -matrícula viva o arribada tardana de l’alumnat- per identificar si són vulnerables o no, i poder distribuir-los de forma equilibrada entre els centres, cosa que implica que tots puguin tenir places lliures.
• Una bona planificació de l’oferta educativa d’acord amb l’evolució demogràfica. El curs que baixi el nombre d’alumnes respecte a anys anteriors no pot haver-hi el mateix volum d’oferta a tot el municipi, si no les famílies tenen camp lliure per distribuir-se i es polaritzen. El factor més important per a les famílies més vulnerables a l’hora de triar un centre sol ser la proximitat, en canvi les que tenen més recursos tendeixen a evitar determinats centres.