El verí

Els historiadors expliquen que la reina Cleòpatra es va llevar la vida fent-se mossegar per una serp. El verí és present en la natura, i els homes l’hem fet servir des de ben antic amb tota mena de propòsits (alguns, no gaire nobles). Avui te n’expliquem moltes curiositats.

No ho toqueu!

Un verí o metzina és una substància tòxica. Pot ser sòlid, líquid o gasós, i quan hi entrem en contacte, per exemple ingerint-lo o respirant-lo, ens pot causar molèsties, malalties o fins i tot la mort.

El verí es fabrica als laboratoris?

Sí, són els verins sintètics. Per exemple, els pesticides que fem servir per combatre les plagues, o els raticides. Però a la natura també n’hi ha: en tenen alguns animals, com els escurçons o els escorpins, i algunes espècies vegetals, com la farinera borda, un dels bolets més verinosos, o les ortigues, que ens provoquen aquelles urticàries tan molestes.

Fletxes enverinades

Des de ben antic el verí s’ha fet servir per caçar. Untant les fletxes o els ganivets amb una mica de substància tòxica, s’evitava que els animals ferits fugissin o ataquessin els caçadors.

Un brindis mortal

Durant molts segles, les metzines també es van fer servir per enverinar els enemics o, fins i tot, suïcidar-se. A l’antiga Roma i a l’Edat Mitjana les morts per enverinament eren habituals. A la vegada, però, també es van anar trobant antídots i cures contra els verins més populars.

Arsènic, el verí de les novel·les

En moltes novel·les de misteri hi ha assassinats amb arsènic. Aquest verí no té gust ni fa olor, i el seu efecte s’assembla molt a malalties comunes com la gastroenteritis. Per això, ningú sospita que la víctima ha estat enverinada. Ningú… excepte el detectiu protagonista, esclar!

Verí que cura

Hi ha toxines naturals que tenen efectes beneficiosos per a la salut. Fins i tot n’hi ha que es fan servir per elaborar fàrmacs.