GEMMA CASTANYER MORA

Què vol dir cuidar el medi ambient? De la paraula a l’acció!

Els alumnes de l’escola Peramàs de Mataró, en una aliança Magnet amb el CREAF, porten a terme un treball científic a l’aula amb la natura com a fil conductor. L’objectiu? Descobrir i conèixer per després estimar i respectar

Els alumnes de l’escola Peramàs de Mataró porten a terme un treball científic amb la natura com a fil conductor / ESCOLA PERAMÀS DE MATARÓ Zoom

Una tórtora turca, una cotorra argentina, un pardal xarrec o un tudó. Són només alguns dels ocells que els alumnes de l’escola Josep Manuel Peramàs de Mataró van poder observar des dels balcons i terrasses de casa seva durant el confinament del mes de juny. Buscaven respostes a un repte que se’ls va plantejar: com podem cuidar millor els ocells de la ciutat? Gràcies a l’assessorament del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) primer calia conèixer quins ocells vivien a Mataró escoltant el seu cant, observant el seu vol, fixant-se en la seva mida i comprovant si es desplaçaven sols o en grup. El resultat s’ha traduït en un mapa interactiu amb un total d’un centenar d’observacions amb el nom i una foto o dibuix de cada ocell elaborat pels mateixos infants. A més, s’ha arribat a un conjunt de conclusions per poder “cuidar millor els ocells”: ubicar menjadores durant la tardor en diferents punts de la ciutat, elaborar caixes niu amb determinades formes per afavorir certes espècies i utilitzar el transport sostenible per disminuir el soroll i la contaminació, que perjudiquen aquests animals.

Projecte sobre biodiversitat al pati, de l'escola Peramàs de Mataró Zoom

Projecte sobre biodiversitat al pati, de l'escola Peramàs de Mataró / Escola Peramàs

El projecte dels ocells és només una de les moltes accions que l’escola J.M. Peramàs ha desenvolupat en el darrer any i mig vinculades a l’educació ambiental dins les aules. Ho ha fet sempre en aliança amb el CREAF en el marc del projecte Magnet, aliances per a l’èxit educatiu, que acompanya algunes escoles i instituts de Catalunya per desenvolupar un projecte educatiu innovador i de qualitat i afavorir una composició social equilibrada respecte al seu territori de referència: “L’objectiu final és desenvolupar projectes pedagògics potents que puguin atraure -d’aquí Magnet, de magnetisme- famílies de l’entorn, per evitar la segregació escolar, que posa en risc l’equitat educativa i la cohesió social”, explica Sandra Domingo, cap d’estudis de l’escola. “Amb el CREAF, el nostre pàrtner, treballem la ciència i l’ecologia a les aules. No només a partir del mètode científic sinó també a partir dels valors: sensibilitat cap als problemes mediambientals, conèixer i estimar la natura, accions per millorar-la, etcètera”, afegeix.

CONVERTIR-SE EN CIENTÍFIC

Una rua de Carnaval amb missatges reivindicatius i disfresses fetes amb material reciclat, un projecte vinculat al reciclatge i la reutilització de joguines o la introducció de la figura de l’ecodelegat són algunes de les mesures que l’escola J.M. Peramàs ha portat a terme: “Amb els ecodelegats fem reunions periòdiques per definir quines accions podem fer per convertir-nos en una escola més verda. Tot plegat està inclòs al nostre projecte educatiu perquè volem que la sensibilitat i respecte al medi ambient ens caracteritzi com a centre”, explica Joan Llorens, director de l’escola.

L’aportació científica del CREAF ha estat possible gràcies a una formadora que ha fet d’enllaç entre els investigadors del centre i l’equip docent de l’escola, a partir de preguntes interessants tant per als científics com per als infants: què passa si no reguem una planta?, qui viu al pati de l’escola?, com podem donar un segon ús a objectes que ja no volem? Des del CREAF valoren l’experiència molt positivament perquè permet als infants descobrir la natura amb una mirada científica que connecta amb la inquietud que tenen d’investigar, comparar i analitzar. “Incidir en les escoles en la manera de pensar, no en què pensar, és molt útil per alimentar el seu esperit crític. Per exemple, es fan preguntes molt vàlides que ja els encaminen cap a un model de consum basat en el residu zero i no tant en el reciclatge”, conclou Mireia Banqué, investigadora del CREAF.