Noves tecnologies contra el ciberassetjament

Fer bromes pesades, fer xantatge, denunciar falsament, amenaçar, aïllar, fer creure a algú que t’agrada i que no sigui veritat, compartir rumors falsos. Són algunes de les frases que, al costat d’uns quants gomets de color vermell, es poden llegir en un dels murals que omplen una de les aules de secundària de l’Escola Alegre de l’Hospitalet de Llobregat. Treballen les conductes de bullying, ni en persona ni a través de les xarxes socials, i plantejar com es poden evitar o solucionar. “Gràcies a aquestes classes hem après noves paraules i noves situacions en què nosaltres no sabíem que estàvem fent assetjament escolar però que ara ja sabem que no hem de fer. Per exemple, ens enrèiem d’altres persones si alguna cosa els havia sortit malament perquè pensàvem que era graciós per a les dues parts, però ara hem après que no és així”, explica el Marcos, que fa primer d’ESO en aquesta mateixa escola. El centre educatiu participa en el programa Paktamos, un projecte pilot de prevenció contra el ciberassetjament escolar engegat per la companyia DAS Seguros que implica pares i tutors i que impulsa la resolució alternativa de conflictes.

El programa Paktamos considera que la prevenció dels conflictes també forma part de l’educació dels individus, ja que té un fort component cultural. En aquest sentit, proporciona als joves els recursos necessaris perquè canviïn la cultura del litigi per una cultura de l’acord. “Els instructors que han vingut a les classes ens han ensenyat com hem d’afrontar les situacions que es viuen actualment de bullying o de cyberbullying. Ens han explicat què s’ha de fer i què és millor no fer, també a les xarxes socials. A la vegada, ens han dit com arreglar una situació d’assetjament o com podem mirar d’evitar-la”, relata el Marcos, que també explica que va ser el guaita de la classe el primer trimestre d’aquest curs. Els guaites són els encarregats d’observar que el comportament dels companys sigui respectuós amb els altres. Si consideren que hi ha algun episodi inadequat, anoten el que ha passat en una llibreta i un cop al mes es reuneixen amb la resta de companys i de professors per analitzar-ho. “Els guaites apuntem l’agressor, els testimonis, etc. Si determinem que el que hi ha hagut és bullying perquè es repeteix moltes vegades, els guaites i els professors elaborem unes pautes d’actuació: primer, parlar per separat amb la persona que pot ser que estigui sent assetjada i amb l’assetjador; després, fer-ho amb tots dos junts. I en el cas que realment sigui bullying, l’escola i la direcció ja prendrien les decisions oportunes”, apunta el Carlos, de 1r d’ESO i guaita de la seva classe.

UNA APLI PER DEIXAR-NE CONSTÀNCIA

“Com a experts en resolució de conflictes, detectàvem que tots, ja siguin greus o menors, acabaven anant cap a la via judicial. Per això, al crear el programa Paktamos vam voler anar a les escoles a influir perquè els nens aprenguin altres maneres de resoldre els seus conflictes a través del diàleg i ensenyant-los tècniques de mediació de conflictes. Arran d’aquesta experiència, vam detectar que tant la comunitat de professors com els pares, amb el conflicte del ciberassetjament que es dona a través dels mitjansonline, es trobaven amb molta incertesa. Als professors els arribaven situacions a l’aula que s’havien generat a les xarxes socials i que havien de resoldre i no sabien ben bé com, perquè moltes vegades el missatge que constituïa una prova d’assetjament s’havia esborrat o la imatge havia estat manipulada”, explica Marta Figueras, directora de l’oficina de transformació digital de DAS Seguros. D’aquí en va sortir la idea de l’aplicació Proofup, que la companyia va tirar endavant i que l’any passat va resultar guanyadora del repte d-LAB, el programa de transformació digital de la Mobile World Capital Barcelona. L’aplicació permet que els menors capturin o gravin qualsevol situació d’assetjament i la comparteixin amb els seus pares o tutors.

Ambients.cat, una web contra l’assetjament escolar

El projecte el van desenvolupar durant el primer curs d’aquest cicle, quan n’havien de fer un relacionat amb el disseny i el desenvolupament d’una pàgina web. “Vam escollir aquest tema perquè malauradament està molt present, sobretot amb l’aparició de les noves tecnologies, que permeten l’anonimat”, apunta Llibre. La web -que va quedar finalista al concurs Websalpunt.cat- exposa dades i casos reals, mostra els perills d’aquests comportaments i assenyala solucions que s’utilitzen en diferents països. “Si ho llegissin professors, pares i alumnes, crec que hi hauria algun petit impacte en positiu”, comenta Llibre.

“Proofup és un pilot tecnològic que pretén demostrar que la tecnologia pot ser una resposta en la lluita contra el cyberbullying ”, afirma Jordi Arrufí, director del programa d’innovació social de la Mobile World Capital Barcelona, que també assegura que van seleccionar l’aplicació pel seu enfocament singular. “És molt poc intrusiva, manté molt la privacitat dels joves i els dona eines de protecció. Proofup permet que els joves facin una captura de la prova d’assetjament, ja sigui un vídeo o una imatge. Aquesta captura queda encriptada i custodiada per un tercer que la segella i dona fe que això ha sigut així i, en el cas extrem que el procés hagi d’anar a judici -que és precisament el que volem evitar-, que es pugui utilitzar com a prova. El focus, però, el posem en la prevenció, en la mediació i en la dissuasió. Creiem que el fet que les persones assetjades tinguin aquesta eina permet, d’alguna manera, dissuadir l’assetjador”, afegeix. Arrufí assenyala que les impressions rebudes dels nens que la coneixen són molt positives.

NO AMAGAR-HO

“Si veig un assetjament i callo, també soc culpable. No he de callar. Li he de dir al company que ho fa que deixi de fer-ho, però si no m’escolta, aniré un graó més amunt. Aquesta aplicació permet l’anonimat, no assenyalar amb el dit i també protegeix qui ha vist què passa”, apunta la Victòria. És la mare de la Maria, que actualment fa 4t d’ESO al centre de l’Hospitalet. “Aquesta escola sempre ha cuidat molt que siguem una família de veritat i, al més mínim indici d’algun comportament estrany, sempre n’ha parlat amb els pares. Les meves filles són xineses i ja sabeu a quin tipus d’atac estan exposades. La que tinc ara aquí és forta i no ha tingut problemes, però quan hi estudiava la gran, tant de bo hagués tingut aquesta aplicació, perquè té un caràcter més sensible i l’atacaven”, recorda.

En aquest cas, l’aplicació Proofup està vinculada a les famílies. Quan l’infant decideix manifestar que està sent víctima de cyberbullying té la capacitat d’avisar els pares, que poden activar l’avís cap al centre escolar. Automàticament, també s’activa un servei de psicologia per donar suport als nens i a la família en tot el procés. “És una eina fantàstica perquè és necessari que els joves tinguin una protecció davant del món digital, que penso que és massa obert i massa lliure per a uns nois i noies tan petits que no poden assolir aquesta quantitat de contactes i d’informació. És una porta massa oberta i encara no tenen capacitat de filtrar el que els ve”, opina la Victòria, que assenyala que a casa seva hi ha molta comunicació però que això no passa a tot arreu. “Confiem que l’eina també faciliti la comunicació entre pares i fills”, rebla Arrufí.

Albert Llibre i Pol Martínez, estudiants del cicle mitjà de sistemes microinformàtics i xarxes de l’escola universitària Gimbernat, han desenvolupat la pàgina web Ambients.cat, que vol conscienciar i tractar els mals ambients sorgits a les aules derivats de conductes com el bullying.

Les xifres del ‘cyberbullying’

En els últims anys, els casos i les formes de ciberassetjament han anat en augment. El Tercer estudi sobre assetjament escolar i cyberbullying, elaborat per la Fundació Anar i la Fundació Mutua Madrileña, i segons dades del 2017, assenyala que el 24,7% dels casos d’assetjament escolar són cyberbullying. Les dones en pateixen més (65,6%) que els homes (34,4%). L’edat mitjana de les víctimes és de 13,5 anys, mentre que els agressors acostumen a ser, de mitjana, cinc mesos més grans. L’estudi també aprecia que en el 92,6% dels casos el telèfon mòbil és el principal dispositiu des d’on s’exerceix el ciberassetjament, ja sigui amb l’enviament de whatsapps (76%) o a través de les xarxes socials (48%). En un 67,9% dels casos, el cyberbullying es basa en els insults directes a les víctimes, un 35,7% són amenaces, un 28,6% són insults indirectes, i un 17,9% consisteix en no incloure-les a les xarxes socials i fer-los el buit.