Criatures 16/04/2021

¿Tenim un problema amb la comprensió lectora?

No entendre el que es llegeix comporta mals resultats escolars, que, en un extrem final, poden dur a l’abandonament dels estudis

5 min
Els problemes de comprensió lectora expliquen bona part del fracàs escolar

“Els alumnes no entenen el que llegeixen”. És una frase que, en una enquesta ràpida en un institut, la dirà i la sostindrà més d’un professor. De llengua. I de ciències. I si els enunciats dels exercicis dels exàmens no s’entenen, llavors les qüestions bàsiques de les matèries, de totes, no les respondran bé malgrat que, en realitat, ho sàpiguen. L’informe internacional anomenat Programme for international student asessment, el famós informe PISA, ha assenyalat en diferents anys que la meitat de l’alumnat (enquestat) de quinze anys de casa nostra no entén el que llegeix. Actualment, nous estudis i investigacions, recollits i difosos en el Congrés Internacional de Comprensió Lectora Infantil i Juvenil (CICLIP), coincideixen en la mateixa afirmació: els estudiants no entenen el que llegeixen. 

El fet de no entendre el que es llegeix té derivades immediates. La primera és la poca adhesió que els alumnes tindran cap als llibres. Diguem-ho clar: si els costa entendre el que llegeixen, no preferiran un llibre davant d'altres formes d’entreteniment o diversió, perquè llegir els suposarà una tasca feixuga, molt feixuga, i alhora estèril. La segona conseqüència són els mals resultats escolars, que, en un extrem final, poden comportar l’abandonament dels estudis. 

Com pot aconseguir l’escola revertir la situació? Per a l’escriptor Raimon Portell, guanyador del Premi Nacional de literatura infantil i juvenil per la novel·la Camins d’aigua (Barcanova), el primer pas és treballar a l’aula tots els tipus de textos possibles. “Literaris, sí, esclar, però que siguin curts, com ara un conte de Pere Calders o de l’escriptor Roal Dahl, però també molts d'altres, fins i tot textos instructius”, afirma. Han de ser textos a partir dels quals es puguin generar moltes activitats. Una? Parlar-ne. Descriure què ha passat, de què va, què han entès. Fer-ne una presentació oral. Explicar-lo en un booktrailer. O fins i tot representar-ho en una petita obra de teatre a l’aula. Els alumnes hauran d’haver extret del text les idees principals i les secundàries i haver après les paraules noves que hi han sortit i que no coneixien abans d’haver-lo llegit.

Si als infants els costa entendre el que llegeixen, no preferiran un llibre a altres formes d’entreteniment o diversió

Sobre els textos, l’escriptor Raimon Portell insisteix que els alumnes, des de petits, han de llegir-ne de molt diferents. “Jo inclouria Instrucciones para subir una escalera, de l’escriptor Julio Cortázar, i també Sin noticias de Gurb, d’Eduardo Mendoza”, afirma. Un perquè és un text que pot servir perquè els alumnes s’atreveixin després a escriure un text instructiu sobre com ens podem asseure en una cadira, per exemple. I l'altre per la singularitat d’haver d’explicar tot el que donem per entès i conegut a persones que venen de fora i que no saben res del que nosaltres coneixem. En aquest sentit, un dels exercicis derivats és haver de descriure qualsevol tasca quotidiana per a algú que mai no ha vist com es fa ni sap de què es tracta. Dit amb altres paraules, Raimon Portell creu que llegir i escriure han d’anar lligats “per aconseguir millorar la comprensió lectora, malgrat que els dos processos són diferents i fins i tot activen parts diferents del cervell”. 

Raimon Portell, que també és professor de llengua al grau de magisteri de la Universitat de Girona, creu que “el professorat ha d’obrir el ventall de lectures per aconseguir que hi càpiguen les preferències de tots els alumnes”. Així doncs, la novel·la gràfica o el llibre de no ficció, per citar-ne dos exemples, han de ser opcions benvingudes, perquè “hi ha moltes vies per entrar a la lectura". "Totes poden ser bones, i és la manera com cada alumne pot anar fent el seu propi camí lector”, diu. 

Com sabem si entenen un text?

Per la seva banda, Esther Trigo, professora del departament de didàctica de la llengua i la literatura de la Universitat de Cadis, afirma que hi ha estudis i investigacions que demostren que els alumnes fallen en preguntes bàsiques perquè hi ha una barrera que no traspassen: entendre el que llegeixen. “Entendre un text vol dir identificar les dades, i després les idees principals i les secundàries. També saber relacionar les idees llegides amb l’experiència pròpia que tenen del món i, finalment, reflexionar-hi”. Els textos generaran coneixement, però només si els alumnes hi poden accedir.

La professora, que va participar el febrer passat com a ponent en el Congrés Internacional de Comprensió Lectora Infantil i Juvenil (CICLIP), sosté que la manera de treballar la lectura a classe és fer-ho molt pautadament, “i lligada amb exposicions orals, en què els alumnes hagin d’explicar als altres què estan llegint”. Alhora l’escriptura, també pautada, és a dir, amb indicacions constants de com es fa, de què han de fer. “L’escola ha d’exercir una funció mediadora també amb el seguiment de la criatura amb la comprensió lectora, de manera que també ha de recomanar a les famílies com incidir-hi, com podria ser cuinant amb ells perquè llegeixin les receptes i les interpretin, o fent altres tasques casolanes que els ajudin a entendre el que llegeixen”, diu Esther Trigo.

L’escola ha d’exercir una funció mediadora també amb el seguiment de la criatura amb la comprensió lectora.

Ara bé, les dades del Congrés van revelar que més de la meitat dels docents, entrevistats per a l’ocasió, “opinen que la seva formació és insuficient per detectar problemes d’aprenentatge lector a l’aula i per desenvolupar metodologies que puguin millorar el rendiment lector dels seus alumnes”. I alhora “van reconèixer i assenyalar que, certament, més del 50% dels problemes d’aprenentatge dels alumnes en totes les assignatures venien perquè no entenen els enunciats”, afirma la professora Esther Trigo, que afegeix que els professors enquestats també van alertar que, malgrat les dades, a les escoles havien notat una tendència a reduir el nombre d’hores de lectura.

Per tot plegat, la professora Esther Trigo considera que escola i famílies són claus per capgirar la situació. “Llegir en veu alta, parlar del vocabulari que es coneix i el que no es coneix, compartir en veu alta amb els companys el que s’ha llegit, i fer-ho constantment i de manera intensiva, pot millorar la comprensió lectora dels alumnes”, com han demostrat diferents estudis, diu. I tot plegat en un temps actual en què “la manera de llegir ha canviat”, assenyala l’escriptor Raimon Portell. “Les pantalles han transformat el lector, que vol llegir menys de manera molt ràpida. I si no pensem en què fem tots quan ens trobem amb les instruccions de muntatge d’un moble. Quants passem de la primera frase?” Saber entendre aquest text, i també de molts altres tipus (inclosos els bitllets de mitjans de transport), és un exercici que es pot fer també a les aules, en combinació amb textos literaris. I, finalment, amb l’acceptació que cada alumne és un món i, per tant, pot tenir unes preferències lectores pròpies i singulars, però sempre vàlides per formar-se el seu camí en els llibres.

stats